CONFESSIÓ

 

(Imatge pròpia)

Confessió

 

No sé quin estrany designi

em torna la pell paper de vidre,

 

cada nit, i és inútil l’afany

de llimar les meves invisibilitats,

 

amb l’amor confident dins de l’extrema

presó de la seva pròpia grandesa.

 

Condemna de versos sols

que anunciaven plenituds

 

que cap mirall reflectirà

potser mai. Confins de sorra

 

al cor de l’oblit, dunes de versos

que se’m petrificaven

 

als llavis sense ja somriures

ni besades. Jo no volia

 

ser poeta dels meus residus,

però ja no hi havia mans per embastar-los

 

ni ulls que me’ls mesuressin

humanament. Desproporcions

 

monstruoses d’un mirall a soles

(quan calla el món, no atorga

 

ni assenteix, se’ns torna

negre negatiu de desestimades

 

innocències). No, jo no vaig voler

ser l’isolat poeta, només el poema

 

del somni que m’exigia

i que un estrany designi desolava

 

—a soles, entre el mirall i la boira.

 

Albert Gavaldà

Tintes molles d’alba

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA / SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA

 

Si me acerco a la oficina de tu tránsito,

sin cita previa,

sin traje acorde,

sin chiste preparado,

si pese a esto se me atiende

con desenfadada cordialidad,

excelentes maneras,

—habrá que dejar una reseña—,

se me invita a acceder a una sala correcta,

musicalizada tal vez con pereza

pero con sus mesas bien,

y sus plantas y sus revisteros,

si pasado no demasiado tiempo y un vaso de agua

a la temperatura idónea

se me informa de que en dos minutos estoy contigo

y me pongo nervioso como un sin embargo,

y cuando al fin me recibes en audiencia

la literatura no estaba preparada,

y si te puedo confesar una cosa,

no recuerdo exactamente para qué venía,

pero ya que estoy aquí,

podríamos.

 

---

 

SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA

 

Si m’apropo a l’oficina del teu trànsit,

sense cita prèvia,

sense vestit adequat,

sense acudit preparat,

si malgrat això se m’atén

amb despreocupada cordialitat,

excel·lents maneres,

—caldrà deixar una ressenya—,

se’m convida a accedir a una sala correcta,

musicalitzada potser amb mandra

però amb les seves taules bé,

i les seves plantes i els seus revisters,

si passat no massa temps i un got d’aigua

a la temperatura idònia

se m’informa que en dos minuts estic amb tu

i em poso nerviós com un no obstant això,

i quan per fi em reps en audiència

la literatura no estava preparada,

i si et puc confessar una cosa,

no recordo exactament per què venia,

però ja que soc aquí,

podríem.

José Gotor

Asamblea con lo oscuro

Edicions Hiperión, 2023

Més sobre l'autor, ací

[Traducció al català feta per mi]