EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carícia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 d’agost del 2026

ACTO CUARTO / ACTE QUART

 


(Magdalena penitent. De la Tour)

Acto cuarto – Escena II

IV


aquí la intimidad:
ese poema
que herido se hace vientre
que otorga nombres
temidos a las cosas
o ese romperse de la voz
en ínsulas extrañas.
Ínsulas-cuervo,
mandorla;
enjambre de palabras que no cesa.
Qué extraña la caricia
de quien ama,
rumor de todo cuerpo
que no dice

[Magdalena penitente]

 

---

 

Acte quart – Escena II

IV

 

ací la intimitat:

aquest poema

que ferit es fa ventre

que atorga noms

temuts a les coses

o aquest trencar-se de la veu

en illes estranyes.

Illes-corb,

mandorla;

eixam de paraules que no cessa.

Què estranya la carícia

de qui estima,

rumor de tot cos

que no diu

[Magdalena penitent]

 

Aitana Monzón

La civilización no era esto

Editorial Espasa, 2021

Més sobre l’autora, ací


[Traducció meua al valencià]

dimecres, 1 de juliol del 2026

NADIR

 


(Imatge no idntificada presa de la xarxa)

NADIR

                    27°48'34.87''N  17°54'54,53 W

M’han cabert la nuesa

i la fredor del moment

amb un mantell color

                              de terra fosca;

la pell em traspua salobre

i llàgrima dormida...

la que m’arrosava

-frec a frec-

L’adolescent que arrupit

em cenyia

tots dos nodrits amb idèntic destí;

els meus ulls

retenen la línia del dunar,

la silueta de ca famolenc,

a portella del corral

i les casetes d’atovó

                              i fang;

que ordenen el poblat

de la meua infantesa.

 

He travessat el ventre de la mar,

aigües que ens engolien,

-com rai a la deriva-

aterrit per la violència

de l’onada, la mateixa

que s’ha tragat l’amic

que m’acompanyava;

en mi romanen netes

la veu de la mare i de l’àvia.

i la dolença del comiat...


No aporte cap document,

els he oblidat o perdut;

m’escodrinyen la boca

i les dents

-tal com l’avi feia al camell

que hi havia en la tanca

del corral,

per comptar els anys que tenia-;

acuradament,

palpen tot el meu cos

fins al flanc i ventre més flonjo

i mal que es folren les mans

amb guants de làtex,

no hi trobe la tendresa

de la mare,

ni la carícia primerenca

de l’adolescent

a la bardissa...

 

Estenc palmell i canall

de la mà esquerra...

i només escolte paraules.

 


Vicent Torres Aguado

Kaddish (veu silent)

Neopàtria Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

dimarts, 9 de maig del 2023

TINC LA MAR

 
(Imatge pròpia)

 
TINC LA MAR

 

Tinc la carícia de la blava onada,

un massatge ple de bufs d'aigua,

un respirar de llum i pols de vidre,

una cançó que dibuixa una tornada plàcida.


Un tresor que escampa 

el centelleig de les seves joies,

dissolt en el reflex del vaivé

que dansa a la riba,

a ritme d'escuma argentada.


Tinc la mar. 

Tinc el cel.

Tinc la carícia 

de la blava onada.


L'esclat de la llum furgant

al fil d'equlibri 

de l'etern l'horitzó.

 

Artur Àlvarez

Singladures

Autoedició, 2020  

Més sobre l'autor, ací 

dissabte, 4 de juny del 2022

EN AQUESTA ESTANÇA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN AQUESTA ESTANÇA

 

En aquesta estança

buida i silent,

que ahir ocupava,

aquell somrís

afable

i la tendresa

de la carícia,

avui acull al cor

de la mancança,

la memòria neta

 

de la presència.


Vicent Torres Aguado

Les estances

Editorial Neopàtria, 2022

Més sobre l'autor, ací