Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Sí. Hui fa quinze anys que Ovidi es va acomiadar de tots perquè se n’anava de vacances.
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Tots estem equivocats, pesem que Ovidi és mort però no, està de vacances. Al cap i a la fi morir és un mer acte fisiològic pel que Ovidi ja ha passat.
Li tocà nàixer ací, a la nostra terra i ell la va estimar com s’estima l’aire, com s’estima la vida.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabates Oriola d’estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
I tal vegada aquest amor no ha sigut correspost.
Tant com estime la terra, ai mare!
Visqué quasi d’incògnit, fidels als seus compromisos personals. Sense trair –se. Sense rebombori.
Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,...
Compromés amb la seua opció política,...
Gairebé no comprenc per què la gent,
Quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
... amb la pobresa, junt a la gent bona, la vida quotidiana, les il•lusions...
Arribarà el dematí
Que el plor serà d’alegria.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
... la poesia.
Són paraules que, a la terra
va deixar el SENYOR.
I va marxar com va nàixer, senzillament.
Senzillament un dia
potser s’acabarà.
A partir d’aquell dia
no sé que passarà.
Es va acomiadar com va viure, senzillament.
Cuideu-vos molt. Besades.
Segurament voldria que el recordàrem, senzillament.
Sense plors, ni sospirs.
Sense tristor als ulls.
Sense paraules buides.
Sense morir de pena.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
Bon vent i barca nova!
Au,...
Sé, però, que no s'estrena un prat
seguint sent rellogats
a dins una gran cova.
Mil espills em trenquen en la nit
colpegen el meu pit
i m'omplen d'ais la boca.
I un badall ofega el meu crit
i deixa l'ull humit
i el nas demana: Moca't!.
Au,...
Nova sang arriba al meu cervell
i em sent tibar la pell,
i em torna a la memòria
temps de caça, de peixos i d'ocells,
de joves i de vells...
Però ara es altra història?...
Tot i així un qualsevol fracàs
em posa en el percaç
dels records sense glòria.
Au,...
No és clar, per tant també és obscur.
Tinc a davant un mur.
El riure se'm capgira.
L'atzucac em fa fer un atur.
Present, passat, futur...
i un mateix temps de mira.
Veig el blat més tendre que madur,
veig qui mana segur.
El món no avança: gira.
Au,...
Un forat em torna a donar llum,
un cigar em don fum
i una ampolla, empenta.
Cec d'engany em guie pel bastó
malfie del color
i de lletra d'impremta.
Done fe d'aquestes sensacions,
li llence al foc carbó
i retorne als meus trenta.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me'n vaig; sóc qui torna.
Au ...
Au,...
Au,...
Ovidiscopi és un audivisual realitzat per Gilberto Dobón para la commemoració del 10é aniversari de la mort d'Ovidi.
Més informació en: http://ovidiscopi.alcoi.com/principal.htm
Entrades
