EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 29 d’octubre del 2013

VIBRANT DELTA

Poema que vaig llegir el dia 25 d'octubre a la Jam Poètica celebrada a L'Eliana dedicada al sexe:

VIBRANT DELTA


Aquest triangle diví, fatal, a voltes, 
ombrívol desig de pràctiques ocultes, sempre.

Aquest altar on els pagans es converteixen a la fe.

Aquest Mediterrani per on ix un sol de bellesa hel·lènica.

Aquesta llacuna, òbol i verí a la vegada,
on es refresca l'intrús en la seua font cònica.

Aquest paisatge antic i olímpic on Eros
és a punt d'ofegar-se en el plaer suprem.

Aquest nèctar femení, apreciat per Dionís,
veremat en cru, millorat al celler dels anys.

Aquest vi blanc sec o dolç, afruitat, suau o amarg,
servit amb delicadesa exquisida.

Aquest aixopluc on amagar els llavis de la tempesta.


Hi ha algun tresor més preciós
per a un errant enamorat dels fons marins?

Hi ha algun vers més dolç o precepte més deliciós,
per al poeta que apel·la a la piadosa ablució?

Per què filosofar sobre nocions i conceptes
quan el geni apareix a causa d’aquesta devoció?

Fins i tot un cast pensador, davant aquesta sagrada forma
hauria tancat el seu llibre i s’hauria enfonsat en ella
com un vell hebreu que va a la recerca del seu mont Ararat.

Com donar les gràcies per aquest tòtem ardent
al voltant del qual ballem embriagats com els indis?

Com s’agraeix el vibrant delta,
la cova humida commoguda fins la bogeria!




diumenge, 27 d’octubre del 2013

POEMA AMB DATA (LXI): DIUMENGE, 27 D'OCTUBRE

(Claustre de l'església del Patriarca, València. Imatge pròpia)
Diumenge, 27 d’octubre, a Burjassot.
Carles Riba, volia triar bé les paraules,
Tenir una sintaxi ondulant, graciosa.
Escric entre misèries i fang, entre esperances
I dol, entre fatigues i dolor i injustícies.

―El recorde, en el claustre famós del Patriarca;
El recorde escrivint-me una amabilitat
En un exemplar de “Del joc i del foc”; érem
A l’hotel dit de Roma ple de gent i de juny.

Vicent Andrés Estellés
L’inventàri clement (dins Antologia poètica)
Consell Valencià de Cultura, 1993

dijous, 24 d’octubre del 2013

PARAULA

La
meua
recerca
s’esgota
en
tu.

Ets
el
dia
i
la
nit,


          paraula.


diumenge, 20 d’octubre del 2013

VULL QUE PASSES

(Imatge de Laia Vaquer, presa d'ací)
Vull que passes.
Com el cel de la terra
et vull lluny de mi.
Un quadre pintat dia rere dia,
una història sense inici
on l'epíleg ja està escrit.
La fi d'un  llibre inacabat.
El vent apagarà el foc tardà,    
i t'esmortiré sense tallar-te.

***

Obrir la finestra de cada matí,  
haver d'omplir pàgines desertes,
vull córrer les línies que escriguérem.
¿Saps? És dur intentar estimar,  
però no perquè jo vulga estimar,    

sinó per deixar d'estimar-te.

Agustí Hernàndez i Dolç
Poesies de hui
Universitat Politècnica de València, 1999
Més sobre l'autor, ací.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amb els meus dits carícia
lletrege el teu nom
et faig nàixer de nou
per a després esborrar-te
amb els meus dits espina.

(Traducció del castellà feta per mi)
Claribel Alegría
Variaciones en clave de mí
Ed. Libertarias / Prodhufi, 1993
Més sobre l'autora, ací.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

EL POEMA

(Joan Brossa)
Un poema és un ésser que camina,
alena, somia, plora i sospira,
ama, crida, es fa fosc i rellueix,
calla, rebutja la mentida,
sent odi i tendresa, sagna,
d'intimitat a intimitat parla
amb les coses i la gent, suggereix
móns possibles i impossibles, 
sua, cansa, pateix set i gana,
sent dolor, agonitza. I mai mor.

(Traducció del gallec feta per l'amic Armand Pau)

 Manuel María 
A la luz ressuscitada
Ed. Agal,1984

Més sobre l'autor, ací i ací.
----
O POEMA. Un poema é un ser vivo que anda ,/ respira, soña, chora, salouca, / ama, berra, cintila, oscurece, / cala, aborrece a mentira, / sente odio e tenrura, desángrase, / fala de intimidade a intimidade / coas cousas e coa xente, suxere / mundos posíbeis e imposíbeis, / sua, cansa, sofre sede e fame, / adoece, agoniza. E nunca morre.

dijous, 10 d’octubre del 2013

COM UN TÒTEM POLSÓS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com una tela inconsútil esquinçada
                                                    òrfena d’agulla i fil.
Com un esvoranc ferit, sagnant i fosc.
Com un cel menystingut, grisós i marbrat.
Desorientat com un tòtem polsós i arcà,
                                                                  aquell dia
vaig experimentar
el sacseig del buit de la vida i l’obaga del silenci.

                                                    Com una torbonada.

(de Llibre de contemplació, de pròxima publicació)

dimecres, 9 d’octubre del 2013

POEMA AMB DATA (LX): 9 D'0CTUBRE

1
Treballe i puge a l’andana
la collita de l’afany.
Com un vent em coronava
el dia des del terrat.

2
Treballe amb amor la terra
i la regue amb la suor
dels meus punys, la meua feina,
collita del meu honor.

3
Vinclat al meu solc diari
treballava per la nit.
A l’alba del 9 d’octubre
tota la terra ha florit.
  
Vicent Andrés Estellés
Albades dins Mural del País Valencià, Volum III
Editorial 3 i 4, 2002


divendres, 4 d’octubre del 2013

ET VAIG VEURE AL CAFÉ

(L'autòmata. Edward Hopper)
Et vaig veure al café,
tu llegies Murakami  
amb una fingida distància.
De tant en tant   
miraves dissimuladament     
buscant un personatge       
que mai no entraria.
Jo t'observava dues tauletes més enllà,   
sense parar atenció  
a la meua beguda refrescant     
ni al meu difús company.

T’havia vist dues setmanes abans,
asseguda a la mateixa tauleta d'aquest café.
Totalment aliena a allò que t'envoltava.
Jo perdia el temps       
amb coses intranscendents        
mentre tu, tan subtil,      
formaves part de l’indret.

Avui prenies un tallat,      
a xicotets glops.
Després d'una estona vaig comprendre     
que a cada glop teu       
se m’anava un bocí de vida.

Jordi Guerola
Amagatalls
Editorial Germania, 2013

dimecres, 2 d’octubre del 2013

LA MEUA CIUTAT...

(foto de JR, presa d'ací)
La meua ciutat és de cartró
i així que plou se'n ve avall.
L'urbs trencada sura
i segueix el seu decurs
fins el desguàs.

Avui no vull ciutat.

Hèctor Serra
Terrabastall suburbial
Aula de poesia, 29. Universitat de València, 2010