LES COSES DE LA CEL·LULITIS O POEMA DE POSTPART

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LES COSES DE LA CEL·LULITIS 
O POEMA DE POSTPART

T'has aixecat de pressa com el vespre 
perquè no m'adonés de com el pa 
del teu ventre s'havia anat donant 
amb els anys i feia escates com ombres... 
Però jo mai no les miro. Dins de casa, 
entre aquestes parets blanques que mai 
no ens ha calgut de tornar a repintar, 
hi veig aquell arc de Sol que et va créixer 
a la panxa com un dia de nou 
platges o nou roses. D'aquest anar 
tensant nou gestos, nou besos, nou ales, 
en queda —lluna nova, lluna vella, 
tant se val—, l'arc del teu ventre blanquíssim 
que ens dugué dues rialles i plors 
sobre el parquet agradable i suau 
—el galop, els picarols repicant— 
dels peus encara tous de dos infants.

Josep-Francesc Delgado

El fum que tot ho enterboleix

Ed. Brosquil, 2003

Més sobre l'autor, ací

ESPERANT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ningú si no és dona no pot copsar 
dins la closca de la paraula, 
possessió seua, 
en les arenes movedisses de la vida. 

L'espera d'un fill invoca 
la paüra;
l'ànima de la solitud;
la ceguesa de la ignorància. 

Esperar i perdre 
és el destí de la dona; 
esperar és perdre 
l'egoisme: 
quan un nou rostre s'obri camí 
reclamant carícies. 

El pes perdut 
en un ardent crematori; 
entenc la paraula 
sinònima del nom del meu sexe.

Menna Elfyn

Poesia gal·lesa actual

Edicions Alfons el Magnànim, 1992

Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Carme Manuel i Josep V. López]

Original en gal.lés:
DISGWYL // Ni ddeall ond gwraig / tu mewn i gragen y gair, / ei meddiant yw, / yn nhywod simsan byw. // Disgwyl bychan, / ddaw ag osgo ofn; / calon unigrwydd; / dallineb anwybod. // Disgwyl a cholli / yw gyrfa gwragedd; / Disgwyl yw colli / hunanoldeb: / pan ymwthia pen arall / i hawlio'ch cledrau. //  Wedi colli pwysau /  i danbaib losgydd; / deallaf y gair: / sy'n gyfystyr ag enw fy rhyw.