PRENEU LES ROSES (POEMA AMB DATA LXXIV)

Aquest poema d'Olga Xirinacs és el que representa enguany a les lletres catalanes en el Dia Mundial de la Poesia. En aquest enllaç (http://issuu.com/lletres.gencat/docs/dmp_2016/24?e=8491650/33558659) podeu llegir-lo en les següents llengües: català, alemany, amazic, anglés, àrab, armeni, asturià, castellà, danés, euskera, francés, gallec, hindi, italià, mandarí, mandinga, occità (aranés), quítxua, romanés, ucraïnés i wòlof.
I ací (https://tarragonaesperanto.wordpress.com/2016/03/18/poemo-de-olga-xirinacs-por-la-monda-tago-de-la-poezio/) en esperanto.

("Primavera" d'Odilon Redon)

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada 
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre 
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

Més sobre l'autora, ací i ací

PARAULA

III

Hi ha el poema com hi ha la solitud.
El que dius sobre el món, les comparances
que un moment tens
com a certes, els mots amb la ressaga
d'herència subreptícia, i el sentiment
precari entre la nit
d'un despertar minúscul.

IV

...I la paraula ens mena molt a dins
massa a dins de nosaltres
fins fer-nos estrangers
a casa nostra.

Ivan Brull

Cantaments

Onada Edicions, 2010

Més sobre l'autor, ací.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA: SÍ

Si no és alegria
no vull poesia.

Res de res.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Per aquelles places,
per aquelles nits.

Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.

Ara et diria
que et vull molt més.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.

Si no és alegria, 
no vull poesia.

Vicent Andrés Estellés

Sonata d'Isabel (Obra completa 10)

Edicions 3i4, 1990

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Aquesta és la contribució del Cau de Calpurni a la celebració del Dia Mundial de la Poesia.


(Imatge presa d'ací)

POESIA

A l’abric del teu parany reste

com les fulles caigudes resten

a sota l’arbre que nodrien.

Bec els pètals dolços de la teua aigua

i alimente desassossecs i neguits.

Sé que no bastiré mai l’obra perfecta

ni assoliré la docta destresa

dels grans caçadors salvatges,

emperò m’abrivaré contra la mar

impol·luta dels mots i moriré,

si cal, en la distància, en la quimera

exacta de les paraules,

rere el precís silenci del buit.

Seré el captaire que es mou, esperançat,

per les ombres de la indulgència dels signes

i a l’abric del teu parany restaré, poesia.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA (II)



(El logo correspon al blog que sobre el Dia Mundial de la Poesia podeu trobar en aquest enllaç: http://diamundialpoesia.wordpress.com/)



21 de març. De nou la celebració del Dia Mundial de la Poesia.

Un dia, no fa molt de temps, vaig descobrir que la poesia era molt més important en la meua vida del que jo creia. Des d'aleshores estic celebrant-lo tots els dies. Veig poesia en la mirada de la persona que em somriu, en el silenci i en la cridòria, en el dia i en la nit, en el temps i en el seu pas, en l'alegria i en la tristor, en la  llum i en la foscor, en la certesa i en l'enigma... Respire poesia.

Potser la poesia no té una repercussió immediata en la vida de les persones: la majoria d'elles tenen altres preocupacions més urgents. La presència de la poesia en la societat no és la que hauria de ser (la cultura mai ha estat una prioritat per al que governa). Segurament el fet de celebrar un Dia Mundial de la Poesia és un indici de la seua poca transcendància.

Emperò jo continue creient en ella.
Deixe una mínima aportació:

(Finestra oberta a Ciutadella. Autor: Juan Luis García)

POESIA

Cal obrir el bagul de les teues paraules

i escampar-les

fins la sequera

                      i l'extenuació

        del llenguatge.

Cal vessar la màgia del teu mot

i inundar,

tendrament,

                     els minuts

       quotidians.

Cal fer arribar el vol màgic del teu signe

i obrir les finestres

al seu pas

                   perquè, lliure,

      ens posseïsca.

Cal morir

         per a reviure en tu,

                                    POESIA!

DIA MUNDIAL DE LA POESIA (I)

Contribució que fa "TeleFEM" a la celebració del Dia Mundial de la Poesia:

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Hui és el Dia Mundial de la Poesia.

Se celebra per iniciativa de la UNESCO. Mai he estat molt partidari de la celebració de dies dedicats a determinades coses. Sempre m’ha paregut un fracàs ja que si cal destinar un dia per al pare o la mare, per a la dona o per a la pau, per als enamorats o per a la no-violència... és perquè quelcom falla a la nostra societat.

Respecte a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, penseu si aquestes paraules de la proclamació de la UNESCO són o no certament tristes: “Existeix encara una tendència als mitjans de comunicació social i al públic en general a negar-se a no valorar el paper del poeta. Seria útil actuar per a alliberar-se d'aquesta imatge desusada, i aconseguir que se li reconega a la poesia el 'dret de ciutadania' en la societat”.

Malgrat tot m’uneix a la celebració amb aquest poema meu:
 
DERROTA DEL POETA
 
El poeta sent l’udol arcà de la humanitat.
Respira fort i, transformat, escriu.
Lentament, en un part de paraules,
va recreant imatges, instants i veus.
Es torna pedra amb les grans construccions,
flor al jardí de l’amor,
crit a l’eco de les insatisfaccions,
resignació amb la misèria del cos...
 
El poeta no sap què el posseeix.
Raona –delirant– de manera obsessiva.
Les paraules brollen del seu interior.
La sang de la humanitat és vessada pels seus llavis
amb l’extrema exactitud del visionari.
Pul•lula, nu, al jardí de Cal•líope
assaborint el nèctar de la bellesa.
 
El poeta fa malabarismes amb el llenguatge,
Esquartera metàfores, afona articles,
violenta substantius, perverteix verbs.
I, sense escrúpols, fa ballar les lletres
en una dansa immoral i obscena.
La paraula –bagassa que ell manipula amb habilitat–
es perd en confins etimològics
on tal vegada l’aparença té més valor que la realitat.
 
El poeta es creu posseïdor de la veritat eterna
però és presoner del seu temps.
Somia murmuris esdevenidors,
pensa a transgredir els límits
i arregla rellotges aturats.
 
El poeta creu haver dominat el temps i la paraula
però, inexorablement, el llenguatge romandrà;

                                                                        ell, no.

(Imatge no identificada presa d'internet)