el ventre, com si qualcú hagués calat
foc a la gargamella o em trabucàs
tot un turó d’arena dins la boca.
Els meus fluids es filtren pels clivells
de la carn, aquest cos ja no és massís,
començ a perdre el coratge i m’alluny
cap a mons ignorats allà on adollen
harmonies i estels, un lloc més càlid.
Una passió confidencial
Adia
Edicions, 2026
III
Com saber encara un lloc de tu
on reposar la mà, badada,
—un frec— i no sentir el gel
que em crema el palmell i m'escup?
Com en sabré aquest cau de tu?
Se'ns han conglaçat les carícies
que antany ens modelaven, i ara
nostres cossos són ganivets
afilats, esquerps, ignorats,
com arestes no encadellades.
El dol i
la pedra
Ajuntament d’Algaida, 2015
Més sobre l’autor, ací
IV
El lloc
és l’escriptura
l’arrel.
Saber-se al
lloc
quan res no ha de ser dit
perquè tot és pur do —
traç lent
signes lents al mur
passos lents a la rovira
silenci lent de fulla en caure.
Lenta
la lenta vida.
La durada.
Mirall fred del cel
Adia edicions, 2024
Més sobre l'autor, ací
La
frontera la marcava
un riu i un dialecte.
Travessar-la representava
entrar en un altre món misteriós
que es trobava a l’oest de l’est.
Jo, que venia del centre,
del cor muntanyós
de l’illa esquerpa,
m’enredava amb els mots
i amb l’entonació.
L’esquelet de la balena
compartia les voltes
de catedral amb el fetus
i el vampir.
Era un lloc perillós
i prohibit.
Només obrien les portes
un dia de cada mil…
L'illa dels arbres vençuts
Adia Edicions, 2016
Més sobre l'utor, ací
(Imatge de Lluís Roura)
Les teves síl·labes
Només tu, amb el teu desig,
adies els jorns en què amar-te
és quan tu en lloc de dir avui és dissabte de maig o dilluns de novembre
arribes i dius avui és catedral d’abril
que regalima degotissos i caderneres gòtiques.
I ho dius així, com qui segueix planxant una camisa,
on el meu cor és un butxaca plena de roselles.
I jo aprenc aquests versos que tu, en besar-me,
escrius a la meva ànima, amb totes les síl·labes d’estimar-me.
Una cademera en flames
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
Un lloc central
L’armari fosc dels cops
de puny al ventre
ocupa un lloc central al
menjador
d’aquesta casa nova d’ulls esquerps
que espera el temps de fer-se la claror.
Un lloc central, un punt,
un front, un nucli
al mig del cos,
on se situa el blau negrós del bac
fet carn, fet sang, fet sentiment errant.
Al mig del cos m’habita
aquest estómac
aferrallat i atapeït de fum:
la més lenta combustió del gust
que fa la llenya verda a les altures.
Només
la marca resta al fons d’aquesta pell:
cases d’enlloc, adolorides,
el centre se’m reviuen.
Alzines, mascares, estalzí
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autora, ací
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Maria Josepa Montagut
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
