EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 30 de setembre del 2021

[ABANS QUE LA FONT...]

(Imatge presa d'ací)

abans que la font perdés l’aigua

teixíem tots els salms

cantàvem com els avis

pledejàvem a les valls

 

parlàvem la llengua dels arbres

i escrutàvem amb les mans

núvols i cimalls

 

nuats a la terra

plens de dits sembrats

moríem dansant

 

Laia Llobera

Boscana

LLeonar Muntaner Editor, 2018

Més sobre l'autora, ací i ací

dilluns, 27 de setembre del 2021

UN DIA FAS RECOMPTE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

UN DIA FAS RECOMPTE

 

i t’adones que tens

tot el que no volies

tenir

que no ets

qui vas imaginar

i que has fet

molt del que no volies

fer

i t’has esforçat tant

per evitar.

 

Així potser és bona idea

retardar un cop més el temps

de fer balanç.


Àngel Martínez Moreno

El clot

Viena Editorial, 2021

Més sobre l'autor, ací

divendres, 24 de setembre del 2021

EL TEU I EL MEU NO-RES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El teu i el meu no-res


A quina distància
el teu i el meu
no-res.

Sílvie Rothkovic


i vam deixar de veure’ns,
perquè les pupil·les se’ns gastaven de mirar
i van revoltar-se contra el jou intransigent
del nervi òptic.

i vam deixar d’entendre’ns,
perquè ens parlàvem, imprudents,
amb la llengua esmussada
que descrea les coses.

i vam deixar de sentir-nos,
perquè la veu se’ns va aigualir
i a les orelles hi teníem la remor
que fan tots els silencis
quan comencen a sentir-se
a si mateixos.

i cadascú va carregar-se a les espatlles
el seu Jo,
i cadascú va arraulir-se al seu no-res particular
i el va covar.

i un dia
sota el ventre
hi vam notar els primers batecs:

era el terror immesurable
que fan totes les coses
quan s’adonen
que existeixen.


Xavier Mas Craviotto

La gran nàusea

LaBreu Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací


dimarts, 21 de setembre del 2021

LA TEUA PARAULA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PALAVRA TUA

 

cada palavra tua

é agora uma ilha

 

um minuto mágico

de matar silêncios

 

cresceu-te no olhar

um lugar de adeus

 

e dizes os nomes

dás-nos os gestos

 

que, afinal,

te ferviam no coração


---


LA TEUA PARAULA

 

la teua paraula

ara és una illa

 

un minut màgic

per a matar silencis

 

et creix als teus ulls

un lloc de comiat

 

i dius els noms

ens dones els gestos

 

que, al cap i a la fi,

et bullien al cor


Gil T. Sousa

Falso lugar

2004

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del portugués feta per mi]

dissabte, 18 de setembre del 2021

[POTSER PODRIEM POSAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Potser podríem posar la mare dreta

a un racó

de la casa Fanal

o llum de peu

ens il·luminaria les nits

més negres Tret

que prefereixis

tenir-la

plantada al jardí I veure

com

s’inclina

cap a tu.


Antònia Vicens

Pare què fem amb la mare morta

LaBreu Edicions, 2020

Més sobre l'autora, ací

dimecres, 15 de setembre del 2021

ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA

 

Per la casa solitària, ja fum,

retall d'or enfosquint-se en la memòria,

vagarà el perfum d'un altre hivern.

 

No quedarà gespa als racons on vas nàixer

ensangonant la pell de primavera,

ni cap esguard s'obrirà a la tardor

devers uns cels fets de la llum de l'aigua.

 

Fantasmes orbs, guardians de l'oblit,

emmudint les mans humides dels lliris

colliran gessamí d'interiors deshabitats,

calaixos blancs on mai no cloguérem ones.

 

La cambra delimitarà ombres en l'aire,

allà on retrats teus ompliren calzes de por i misteri.

Ja les aus hauran emigrat a la mar

des de murs i finestres que la nit ennegreix.

 

Les vesprades seguiran rebent les estacions

damunt l'espai del cel i els arbres

mentre una pluja blanca s'emmiralla,

lluita entre la mar i la tristesa,

en la pàl·lida melangia dels teulats.


Gaspar Jaén Urban

Cabdells de la fosca trancada

Tres i quatre, 1976

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 12 de setembre del 2021

[DUS EL DOLOR DEL TEMPS...]

 (Imatge pròpia)
VI


Dus tot el dolor del temps

imprès en les línies de la mà,

               caminant.


A la vella sendera

no hi trobaràs remeis

tan sols àngels invisibles

que barren el pas, a sol ponent.


La llum retalla el serrat d’enllà —

               reprodueix el so del pensament.

(I quina deu ser l’onomatopeia

               del silenci?)


Antoni Clapés

Riu brogent

AidA Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací


dijous, 9 de setembre del 2021

[EL PASSEIG HA QUEDAT BUIT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El passeig ha quedat buit

i ara només contemplo la presència constant de l’aigua

i em sorprèn la rapidesa amb què marxa pel canal.


Desestimaré la companyia

per meravellar-me avui de la solitud

del setè dia

de la música a quarts d’onze fora el temple.


Alguna cosa ha fet perdurar el somni

que condueix l’aigua.


Esperaré el temps de veure el mar

encara que en senti la proximitat.


Joana Maria Mallol

On és Saorsa

AdiA Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

dilluns, 6 de setembre del 2021

BIDEZIDORRA / SENDER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BIDEZIDORRA

 

Badira saihestu ezineko zauri-bidaiak.

lnora eramango ez gaituzten erromesbide lausoak.

Deserrira. Abaildutako arima hilberrien antzera.

Ezustean, aspaldiko zure baitarekin bilduko zaituzten berbak.

Zabiltza adi!

Inarrosten den bihotzak ez du etsiko.

Danbada Ieun bezain bareari ezin egingo diozu muzin.

Orbelean zimeldua dirudien haziaren indar isila.

Requiem doinu doilorra biziari kateatuta.

Rapsodaren indar lotsatiaren astindua.

Agerikoa ez den oihartzun kutxaren gidari xumea.

---

 

SENDERO

 

Periplos de heridas, inexorables.

Peregrinaciones empañadas que no llegan a destino.

Destierro. Recién nacidas almas abatidas.

Palabras que, inopinadamente, reconcilian con la esencia más intima.

¡Alerta!

Un corazón que se estremece nunca abandona.

No podrá desdeñar el suave y calmado estruendo.

Fuerza silente de una semilla que parece marchita en la hojarasca.

Sonido despreciable de un réquiem encadenado a la vida

Sacudida de fuerza tímida del rapsoda.

Humilde guía de una caja de resonancias invisible.

---


SENDER

 

Periples de ferides, inexorables.

Peregrinacions entelades que no arriben a destí.

Desterrament. Nounades ànimes abatudes.

Paraules que, inopinadament, reconcilien amb l'essència més íntima.

Alerta!

Un cor que s'estremeix mai abandona.

No podrà menysprear el suau i calmat estrèpit.

Força silent d'una llavor que sembla marcida en la fullaraca.

So menyspreable d'un rèquiem encadenat a la vida

Sacsejada de força tímida de rapsode.

Humil guia d'una caixa de ressonàncies invisible.


Asier Maia Anabitarte

Dins d'Antologia Poetikoa / Antología Poética 

TarQus Editorial, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció al català feta per mi a partir de la de castellà  feta per l'autor]

divendres, 3 de setembre del 2021

[NINGÚ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ningú

       se s'atreveix

a assecar les meues llàgrimes

les seues empremtes

      estan

           cremant


---


nadie

     se atreve

a secar mis lágrimas

sus huellas

     están

           ardiendo


Hui Wa [Li Zhao]

Més sobre l'autora, ací


[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Juan Arabia]

dimecres, 1 de setembre del 2021

SOLITUD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOLITUD

 

Per por a la solitud,

un  jove de camp tenia un grill al costat del seu coixí.

Quan va créixer i va treballar a la ciutat,

va comprar un rellotge amb una esfera lluminosa.

 

Quan era petit, tenia enveja de

l'herba d'una tomba —era una llar per als grills.

Ara fa tres hores que és mort;

el seu rellotge segueix funcionant.


---

SOLEDAD

 

Por miedo a la soledad,
un chico de campo tenía un grillo junto a su almohada.
Cuando creció y trabajó en la ciudad,
compró un reloj con una esfera luminosa.

 

Cuando era pequeño, tenía envidia de
la hierba de una tumba —era un hogar para los grillos.
Ahora lleva tres horas muerto;
su reloj sigue corriendo.


Bian Zhilin

Més sobre l'autor, ací


[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Juan Arabia]