EMPREMTES

Ja ho vaig dir i ho torne a dir: “Més enllà de la lletra impresa també hi ha poesia.” SALVADOR JÀFER

dimarts, 31 de juliol de 2012

SEPARACIÓ DE BÉNS

(Imatge pròpia)
La pedra
que t'acompanyarà
sempre,
           la lentíssima
estirada dels cucs,
el matí fosc,
buit,
com els teus ulls,

tot això és teu;

emporta-t'ho.
Octavio Armand
Biografía para Feacios
Ed. Pre-textos, 1980
Més sobre l'autor, ací.

(Traducció del castellà feta per mi)

diumenge, 29 de juliol de 2012

VERS SOLT (VI)

Aquests versos solts d'un poema de Ramon Guillem (En l'hora Fosca) del llibre Terra d'aigua fan pensar.


(Imatge no identificada presa de la xarxca)
 Orb, en l'hora fosca,
el temps
és l'immens desert sense mirada.

dimecres, 25 de juliol de 2012

DESPRÉS DE L'INCENDI

(Imatge presa d'ací)
Lluny, entre les branques
de cendra d'un pi calcinat,
roman la vila
fosa em la buida pell de la tarda.

Pregona, una campana
trepa els camins estèrils
de l'absència.

I és el transparent so del metall
l'unic cor en la terra
ara tan estranya,
aliena a si mateixa.

Ramon Guillem
Terra d'aigua
Edicions 62, 1993
Més sobre l'autor, ací


dissabte, 21 de juliol de 2012

PUNT DE LLIBRE (XI)

El cau de Calpurni us ofereix un nou punt de llibre. Es tracta d'un poema d'Enric Sòria, titulat Imatge sobre una bella fotografia presa d'ací.




Enric Sòria
Andén de cecanías (edició bilingüe)
Ed. Pre-textos, 1996
   Més sobre l'auror, ací

dimecres, 18 de juliol de 2012

PENSAMENTS PINTATS (IX)


(Imatge presa d'ací)
Quan mirem una persona a la cara, no podem veure les seues puntellades en les nostres cames.

diumenge, 15 de juliol de 2012

OBLIT


De cendra, melangia, sang, cascall
i tenebra són les vísceres de l'oblit.

Josep Ballester
La mar, 1997
Poesía 3 i 4
Més sobre l'autor, ací

divendres, 13 de juliol de 2012

RESULTATS DEL JOC: ELS POETES TENEN CARA DE POETA?

La combinació guanyadora del joc de l'escrit anterior és:
2-4-5-8
Qui és cadascú?
1. És un polític local peruà, no identificat.
2. Es tracta de la poetessa alemanya, Uljama Wolf (més informació, ací).
3. La foto correspon a l'economista argentí Iván Heyn (que es va suïcidar l'any passat).
4. És la poetessa espanyola Luna Miguel (més informació, ací).
5. Un altre poeta: el romanés Claudiu Komartin (més informació, ací).
6. Té cara d'economista i argentí, Daniel Ravier.
7. Qui anava a dir que és un físic nuclear búlgar que té problemes al seu país, Georgi Kotev.
8. L'últim també és poeta: Francisco Ruiz Urdiel, nicaragüenc (més informació, ací).

(Els amants, Magritte)
Les guanyadores (només heu participat dones):

1r lloc: Carme: 3 encerts + un accèssit.
2n lloc: M. Roser, Cantireta, Violant d'Atarca: 3 encerts.
3r lloc: Fanal Blau, Helena Bonals, Gerònima, Noveflors, Helena Arumi: 2 encerts.

Crec just declarar guanyadora a Carme ja que ha encertat tres dels quatre poetes però ha indicat la quarta al seu comentari.

Conclusions:
* Les dones reconeixen abans que els homes els poetes?
* Sembla que sí hi ha cares de poeta: de les 36 possibles respostes heu encertat 22.

Enhorabona a  totes, que sou guanyadores! Gràcies a totes les que heu participat!

dimarts, 10 de juliol de 2012

JOC: ELS POETES TENEN CARA DE POETA?

Fa uns dies em vaig trobar amb un conegut que feia temps que no veia. Quan li vaig dir que últimament anava fent versos, ell em va comentar que sempre s'ho havia imaginat ja que tinc cara de poeta.
Evidentment una afirmació tan rotunda em va fer pensar si en veritat els poetes "tenen cara de poeta" i si realment existeixen "cares de poetes".
La meua opinió és que només existeixen cares i allò que aquesta és l'espill de l'ànima està per veure (tot i que no em costa molt reconéixer el "cara dura" i el que "té molta cara").
Per a comprovar-ho he preparat un intranscendent joc. La imatge que teniu al final del post conté huit cares: 4 de persones que són poetes i 4 que no ho són. Podeu indicar als comentaris la vostra selecció fent ús dels números que els hi identifiquen. Al següent escrit posaré la solució i els guanyadors. Sort, psicòlegs!

diumenge, 8 de juliol de 2012

TARDA DE DIUMENGE

(Fotograma de la pel·lícula L'enigma del corb)
Un badall. S'adorm
    la meua ombra sobre el mur.
L'almanac anuncia
un sant det tot enigmàtic
per al dilluns.
Al despatx, el diumenge
és aquest color de la fusta, força fosc, esvelt,
amb una lluïsor que s'escola entre els papers
desordenats i efímers:
Factures, algunes lletres de canvi
i diverses astúcies que assenyalen el sàtir
que viu al darrere
del contable. M'imagine
de cera en aquest museu
de marcits silencis.
Wences Ventura
Sensòrium
Edicions de la Guerra, 1987

dijous, 5 de juliol de 2012

INCENDIS


La terra plora
llàgrimes de foc i fum.
Fatalitat.

*

Llengua de foc,
camí d'angoixa i retrets.
Adversitat.

*

Un crit llunyà
de desesperació.
Punt i final.


*
                              M. Roser afegeix:
M'endinso al bosc,
olor d'herbes cremades.
Cendres al cor.

dimarts, 3 de juliol de 2012

A LES VÍCTIMES DE L'ACCIDENT DE METROVALÈNCIA (3/7/2006)


suaument, com arriba la llum a l’alba.
Aquell dia els núvols no hi eren:
havien intuït la massacre,
havien intuït l’arribada de la mort.
Els arbres de dalt notaren el seu pas
i un calfred els recorregué sencers.

Amb la ràbia continguda de les bèsties
que busquen llurs víctimes, arribà.
L’horror esdevingué pànic i força.
I, després de les primeres sacsejades,
la llum es tornà roja i les il·lusions
es desferen en besllums negres.

Aquella fosca
retallava il·lusions com la dalla
talla les espigues.
La negror s’ensenyorí del túnel.
I la buidor, també.

La nua sang dels innocents regalimava
com paraules mudes,
com paraules no dites, paraules ja mortes...
I l’ofec dels crits dura pedra
s’eternitzà en el rostre de l’horror.
(Tristament, la sang arribà a les clavegueres,
a l’entranya malferida del gest.)

I l’horitzó desaparegué en l’horitzó.
I els dies relliscaven en la sang.
I les innocències es desferen en remors.
I les vivències mudaren en papallones balbes.
I les maragdes i ametistes perderen
els seus reflexos.
I el cel morí.

D'ençà molts ploren amb llàgrimes
de records d’aromes i pètals
sobre les restes de la sang dels innocents.


Sis anys després: 43 morts, 47 ferits i 0 responsables.



diumenge, 1 de juliol de 2012

POEMA AMB DATA (XII): PRIMER DIA DE JULIOL


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PRIMER DIA DE JULIOL

AQUELL blanc del paisatge se te n'entrà pels ulls
i et deixà a les pupil·les la tarda retratada
com una miniatura. Les parpelles et feien
un conjunt de marcs d'èban als ulls. La teua cara

robà foc a les roses i a les galtes tremoloses
tornà més roig el foc que a les roses robava.
La seda dels teus dits, colpejant el teclat
dels teus cabells de coure, fingia una sonata

d'eurítmiques cadències. Ens arribava un càntic
afuat i metàl·lic de propera campana.
(Campana del Calvari que, alegre i riallera,
ens portava un anunci de lligam i constància).

Els silencis guanyaven la remor de les fulles
que assajaven un himne perquè el dia acabava.

I tu només miraves.
I jo només mirava.
i vingueren les ombres
i la Lluna...i la calma.

Com immensament bella estaves aquell dia
entre les blanques pedres tan immensament blanca!


Jaume Bru i Vidal
Missatger de joventut, dins d’Antologia Poètica
Consell Valencià de Cultura, 1999
Més sobre l'autor, ací