EMPREMTES

El poema és un camí que conrea els seus esbarzers. YVES PRIE

dimarts, 30 de juny de 2020

PISTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PISTES

Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el cafè i jo provem d’endevinar
si ens condemnava allò que era igual
o bé la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.

Mireia Calafell
Costures
Viena Edicions, 2010
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 28 de juny de 2020

SENSE REMEI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SENSE REMEI

Ha tornat la basarda de l’alosa
per entristir els plecs d’aquell somriure
tebi que omplia tots els porus, erms,
del teu cos, també els cecs fanals de l’ànima,
el temps silenciós i el crit de mort.
Llunyana resta saludant la nit
l’alba més pura i calles. Sempre amb tu,
recer i piano que ja per sort remembres,
gris i profund, el seu lament letàrgic,
cada cop que retorni a la llera
de la memòria la placidesa
somrient de l’onada de la mar,
amabilíssima, contornejant
l’illa on encara resten corsecats,
llevats de pa i de vi, alguns companys
teus, ben morts, dessagnats sense remei.

Pius Morera
Els records i la mort van de marxa
Ed. Pont del Petroli, 2019
Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 25 de juny de 2020

MAUSOLEU

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
MAUSOLEU

Ignorem cada parla i cada greny.
Els pins són un incendi que ens fa humils
a l’hora altiva dels estius que ens corquen.
Només puc dir-te l’ombra si el migdia
allibera cels i ànimes que cauen
damunt la brolla eixuta de ponent.
Quin do t’abriva el dol, quan tems la fi?

El teu cor és la màscara dels somnis.
Tots els déus són apòstates de mi.

Lluís Calvo
L'espai profund
Edicions Proa, 2020
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 22 de juny de 2020

[POEMA AMB DATA CXI: POESIA MUNDANA]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
POESIA MUNDANA

21 giugno 1962
Lavoro tutto il giorno come un monaco
e la notte in giro, come un gattaccio
in cerca d’amore… Farò proposta
alla Curia d’esser fatto santo.
Rispondo infatti alla mistificazione
con la mitezza. Guardo con l’occhio
d’un’immagine gli addetti al linciaggio.
Osservo me stesso massacrato col sereno
coraggio d’uno scenziato. Sembro
provare odio, e invece scrivo
dei versi pieni di puntuale amore.
Studio la perfidia come un fenomeno
fatale, quasi non ne fossi oggetto.
Ho pietà per i giovani fascisti,
e ai vecchi, che considero forme
del più orribile male, oppongo
solo la violenza della ragione.
Passivo come un uccello che vede
tutto, volando, e si porta in cuore
nel volo in cielo la coscienza
che non perdona.
---
POESIA MUNDANA

21 de juny de 1962
Treballe tot el dia com un monjo
i a la nit done voltes, com un gat vell
a la recerca d'amo... Proposaré
a la Cúria que em faça sant.
A l'engany, de fet, responc
amb la mansuetud. Com miren les imatges
mire jo els addictes al linxament.
Amb el seré valor d'un científic
m’observe a mi mateix massacrat. Sembla
que odie i, en canvi, escric
versos plens d'amor precís.
Estudie la perfídia com un fenomen
fatal, com si mancara d'objecte.
Tinc pietat dels joves feixistes
i per als vells no dispose
d'una altra cosa que la violència de la raó.
Passiu com un ocell que, volant,
tot ho veu i en el seu cor es porta
al cel la consciència
que no perdona.

Pier Paolo Pasolini
Poesia in forma di rosa
Ed. Garzanti, 1964
Més sobre l'autor, acíací

divendres, 19 de juny de 2020

L'INFANT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L’INFANT

Abans de tenir pressa, abans d’inventar l’hora,
abans dels dinosaures, de Tarzan, dels darwinistes,
abans dels metros, dels llaguts i dels trineus,
abans del mar, conqueridor sense cronistes,
i dels estels parant la taula dels desficis,
abans dels savis, les presons i els coliseus
i tota terra d’artificis,
quan tot era un mantell de buit molt fi
i el negre un sol color sense cap vora
aquest dolor d’infant que plora
ja era aquí.

Carles Torner
Vint-i-set Nadals i un rei
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 17 de juny de 2020

AMONÀRQUICS

(Imatge presa d'ací)

AMONÀRQUICS

Joancarlistes, felipistes, torcabaves,
bufons inhalabufes, mentolada halitosi:
heu fet d’Espanya un mico amb biberó.

Ramon Ramon
Cor desmoblat
Ed. Denes (Edicions de la guerra), 2004
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 14 de juny de 2020

[DIBUIXEM MONS...]

(Imatge no identificada prsa de la xarxa)
Dibuixen mons
les onades morents a la bocana,
morint-hi, tota la dansa de bòfegues
en esclat: són frenesí d’efímeres aranyes
blanques, el traç de l’escuma fent-se
i desfent-se talment una pianola
moguda per la mecànica celeste.
Una certa tendència
a l’evocació, dibuixen les onades.
Petges de lluna, el formigueig del món.
Cada ensorrament, un poder recomençar.
Moure’s com una forma de romandre,
la tonada del seu anar i venir impassible,
a la platja, un cop i un altre, que escata
i fa de tornaveu com qui es llegeix
escrivint-se: per posar en moviment
l’horitzó d’allò que encara no sap
que està a punt de ser dit.
                                         Dibuixen mons
les onades morent a la bocana:
són llengües deixant cabre en el seu si
tots els cops de tornar-ho a intentar.
És un perfet salobre el full en blanc.


Ramon Boixeda
Les beceroles successives
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací

dijous, 11 de juny de 2020

NADIR

(Els gira-sols de Vincent Vang Gogh - Neue Pinakothek, Munic)
NADIR

Pintor del cel i les estrelles,
Van Gogh va escriure al seu germà:
«És meu, en certa forma,
el gira-sol».
Miro el cel i els meus versos:
els reconec i sempre
se m’escapen.
Vull dir que no tinc res,
em tenen, si de cas.
En certa forma jo sóc seu.
Dels gira-sols.

Jaume Subirana
La hac
Edicions 62, 2020
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 8 de juny de 2020

[EL DIA QUE VA NÉIXER...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El dia que va néixer el germà
petit tot era misteri,
l’ambient entre la il·lusió
i la tensió contingudes,
els gran neguitosos.
Tu esperaves només
que et retornessin la mare.

Bel Granya
Síndria esberlada
La Garúa Editorial, 2020
Més sobre l'autora, ací

divendres, 5 de juny de 2020

UNA CEBA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
UNA CEBA

Darrerament
a la nit
té una ceba al cap
que a les tres la desperta
i fins a les cinc
no la deixa dormir
deixarà que creixi
i per la revetlla de Sant Joan
a la foguera
l'escalivarà.

Rosa Grau Roig
Del carrer estant
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 2 de juny de 2020

[:D'AQUESTA DUNA...]

(Imatge de Pere Salinas que acompanya el poema de Joan Navarro)
:D'aquesta duna emergeix l'orquídia que crida l'insecte
que la fecunda: Estén la bandera lluminosa del desig:
Record de marjals: Granadura fèrtil: Saltiri vegetal: Son
d'antigues llavors dins la nit de la terra.


03/10/05

Joan Navarro i Pere Salinas
Atlas (Correspondència 2005-2007)
Tàndem Edicions, 2008
Més sobre els autors, ací (Joan Navarro) i ací (Pere Salinas)