UN CEL DE TEL DE CEBA

(Imatge no identificada presa de la zarza)

 

Un cel de tel de ceba

 

Verderols busquerets rossinyols sól·leres

cels plens de pols una guerra que s’enlaira

amb l’aleteig de l’ocellada on comencem a ser

un fèmur mig crani mig desenterrat

una estella d’os arrencada per un tret a boca de canó

garrigó vinagrella ravenissa

deixar-se caure amb tot el pes del cos dins el verd i el groc

campànules tan fràgils

el gust de la culata del mosquetó li recordava el del pa

i el d’un formatge vell

que s’esmicolava

Sebastià Alzamora

Sala Augusta seguit de Llengua materna

Proa edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací

UN POEMA MÉS PRESENTABLE

(Portada del llibre. Autor: Julio César Pérez)

UN POEMA MÉS PRESENTABLE

Se’n riuen les agulles del rellotge:
cada vegada que penses en cordes
o en ganivets, allargues una mica
el temps de vida dels teus enemics.
Burla, doncs, el dictat de les agulles:
pensa en un pi, potser en una muntanya,
i multiplica així els dies d’aquells
que han tingut el coratge d’estimar-te.
Pensa en el mar, que sempre torna i torna.
Pensa en els tords, que migren cap al fred.

Sebastià Alzamora

La netedad

Ed. Proa, 2018

Més sobre l'autor, ací

LES VEUS, VII

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LES VEUS, VII

Com l'espiga latent que dins el gra 
de blat, eixorc encara, amb poca pressa 
pugna per madurar, i, persistint contra 
l'aranya, la gelada i el pagès, 
absorbeix l'aigua excessiva d'abril 
de tal manera que després, robusta, 
acaba desplegant-se erecta i surt 
per fendir i per xuclar l'aire i la llum 
des de dins, afuada per la gola, 

així la bala accedirà al teu cor.

Sebastià Alzamora

Aula de Poesia de la Universitat de Lleida, 2005

Més sobre l'autor, ací