EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 24 de febrer del 2019

LLENGUA NEGRA

(Imatge de Josep Ma Abadia, presa d'ací)
LLENGUA NEGRA

M'ha engolit un mirall sense genives,
ja no tinc dents, mai no mossegaré
troncs d'oliveres, creus, l’orella
tallada, ni cadascuna de les dures
espines. Sang, tot sang
als llavis. Tu, retalla-me'ls,
retalla’m les parpelles,
la son destorbadora,
esquinça el vel de la nineta
rebenta’m tot el pit com claraboies
a cops de pedra, escorxa’m.
                                           Mentre
es fonen vora el foc els dits de cera,
el fred no es fon: perdura.
Tota l'eternitat m'espera negra
de llengües com banderes.
Callo, per tres vegades callo.
Llepo una sola de sabata.

Carles Torner
L'àngel del saqueig dins de Sol de sal - La nueva poesía catalana, antología 1976-2001
DVD Ediciones, 2001
Més sobre l'autor, ací

dijous, 21 de febrer del 2019

L'OMBRA

(Imatge pròpia)
L'OMBRA

Ara que ja no hi ets, una aparença teva
llisca en silenci pel passadís polit,
flota en silenci pel paradís prohibit,
repassa els llocs on un dia es va ajeure
i es va mirar al mirall amb reflex verd
o es va inclinar lleugera sobre un llibre.
Les meves mans, esteses al poema,
no s'ajusten a l'ombra, molt més lleu la teva.
El sol em ve d'esquena, siluetes xineses:
dos dits, banyes; tres, corona; quatre, cresta;
cinc, un ventallet de vori, palma de margalló
verd fosc, i l'ombra, grisa, amagada,
manyaga, fidel; com tu, desconfiada.
No em segueix però hi és, potser esperant
l’improbable retorn del teu cos.

Olga Xirinacs
La taronja a terra
Ed. Òmicron, 2011
Més sobre l'autora, ací i ací

dilluns, 18 de febrer del 2019

THE LADY OF THE LAKE

(Dibuix d'Aubrey Beardsley)

THE LADY OF THE LAKE


De dits llarguíssims
i ungles de foc, la mà
alçà l’espasa des del fons del llac.
Al prim canell, voltat d'ones concèntriques,
Artur veié les venes dibuixar-se
com pàl·lids joncs
i imaginà la sang, corrent avall
del braç vers la invisible
espatlla.
              La força que no es mou, guarda la vida 
o ret el cansament la voluntat?
Ara que baixa el sol 
els ulls damunt la terra, 
quin home ha vist més món, 
qui erra o qui roman?
                                     El rei deixà l'arnès 
arran de l'aigua 
i escoltà el moviment 
dels grans arbres de tinta.

Margalida Pons
Les aus (dins Sol de Sal - La nueva poesía catalana, antología 1976 - 2001)
a cura de Jordi Virallonga
DVD Ediciones, 2001
Més sobre l'autora, ací

divendres, 15 de febrer del 2019

MINUT 48

(Obra d'Àlex Coll, presa d'ací)
MINUT 48

EL MIRALL de casa guarda la memòria de totes les ànimes que s'hi han mirat. Com un lar bondadós, manté viu l'arbre genealògic de la nostra transparència. Cada tarda hi passem per davant, passadís amunt, passadís avall, com si només sabéssim caminar sobre un eix espacial, un rail invisible que anés de nord a sud de la vida. Algun dia, farem un gir de noranta graus i franquejarem el mirall en direcció a l'est.

Gemma Gorga
Llibre dels minuts
Ed. Columna, 2006
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 12 de febrer del 2019

[RECORDES PARE...]

(Imatge pròpia)
¿Recordes pare, les postes de sol
mentre regàvem el camp de blasfèmies
i jo espentava l’aigua i algú ens deixava
en sec i havies de pujar corrents
a obrir de nou el roll dels Avenars?
¿Recordes pare, el forn dels Italians
i els paquets de rosquilles, les quatre
de la tarda i els coloms omplint el cel
de cabrioles, el xiulet del vent?
¿Recordes pare, la porpra obscura
d’un parrup engrescada entre els joncs
de la Marjal, una nit qualsevol,
tothom buscant la manera d’entrar-hi?

Eduard Marco
Refugi incòlume
Ed. Denes, 2009
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 9 de febrer del 2019

ARDENT HIMNE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ARDENT HIMNE

Aquestes són les hores de sols velocíssims,
i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,
per damunt les escales del vent, cavalls de somni.

S'eleven a fogueres abrivades,
mouen el fum vermell i la tenebra roja
i empenyen els reflexos de l'incendi.
Arriben a les nits que bateguen de foc,
corren per diamants cremats, arena, cendra.
Per les ones roents del paradís,
volen damunt les flames afuades.

Homes alats de llargues cabelleres combaten
amb l'espasa del vent i de la llum.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
dins de "Tretze poetes catalans"
Ed. Laia, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 6 de febrer del 2019

[A FREC DE PELL...]

(Imatge pròpia)
un frec de pell
la pell
es fa miratge
en volves d'aigua
es desfà
amb frisor d'arbre
ulls de llum
un frec de nit
la nit és un naufragi
els mots desborborats
solquen la mar
i es fan espuma
d'un altre foc

Anna Montero
dins de "Camp de mines - Poesia catalana del País Valencià 1980-1990"
Edicions de la Guerra, 1991
Més informació Sobre l'autora, ací

diumenge, 3 de febrer del 2019

[CADA MATÍ...]

(René Magritte, La reproduction interdite, 1937)

Cada matí
accepto la custòdia
del meu cos.
Em llevo i em pregunto
en quina part de mi habita
el seu control remot.
Amb l’albada d’un cantó
em veig al mirall del nou dia.
De l’altre, la pell em blinda
la resposta.

Albert Garcia Elena
La saliva dels morts
Ed. Proa, 2018
Més sobre l'autor, ací