EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ana Rosseti. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ana Rosseti. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 d’abril del 2013

HI HA SOMNIS QUE NO MOREN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Hi ha somnis que no moren. S’obstinen
a ser somnis.
Aliens a la corba de l’esfera
i a les operacions dels astres,
tracen la seua pròpia òrbita immutable
i, en blindades crisàlides, es protegeixen
de l’ordre temporal.
És per això que perduren:
perquè elegeixen no ser.
Negant-se s’afermen,
refusant es mantenen, com flors de quars,
indestructibles, purs, sense deixar-se arrancar
de la seua dorment illa.
Intactes en el temps
són immunes a la devastació
que a cada volta aguaita, inhumana,
a la passió que exigeix i que devora,
a la desobediència i pèrdua
que en les vagabunderies centellegen.
Monedes que l’avar recompta sigil·lós   
Mai ixen del fons de la butxaca.
No ambicionen. No arrisquen. No conquisten.
No pagaran el preu del fracàs,
L’experiència, la determinació,
l’ebrietat o el plaer.
Només són impecables subterfugis.

Ana Rosseti
Punto umbrío
Ed. Hiperión, 1996
Més sobre l'autora, ací.

Traducció del castellà feta per mi. 
Ací trobareu el poema original.