JE SUIS

 

(imatge no identificada presa de la xarxa)

Je suis

 

Asseguda a la butaca,

em demanes que em posi els guants.

Làtex enfarinat que unto de crema.

T’arremangues els pantalons

i apareixen els manyocs que tens per cames.

M’assenyales la cicatriu que va deixar l’amputació

i hi aplico la crema:

“plus fort, chèrie”.

Pressiono el tros de carn flonja

i trobo l’os que segueixo amanyagant.

I penso en les mans sense guants de làtex

que mai han acariciat aquestes cames.

Tens els ulls tancats i esbufegues.

Després t’arremangues les mànigues

i és el torn dels braços sencers però cansats.

I després vindran les mans

amb els dits garratibats

i els anells daurats.

“Merci bien, chèrie.”

 

Laia Carbonell

Finlàndia

Ed. Galerada, 2015

Més sobre l’autora, ací

[NÚVOLS NEGRES...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

III

 

núvols negres plens de suor. el meu cos,

nau colpejada, pluja de tardor,

llunyana rialla de llavis morts,

és badat pel so de les tempestes.

demà et diran adeu aquestes mans,

sagetes suïcidades, mar oberta.

no cal que em prepares el dinar,

el viatge no té cap fi. ara

la mar, batec de cossos, brama.

mata gavines l’esperó, cap bru.

l’aigua et té presa, carn blana,

navalla nua que espera la nit.

els trens han xuclat ja ruixim de sang.

l’oreig rastella solcs en la meua pell,

carta de dies, llampec. les roses

borratxes de vents han fugit del pla.

 

Joan Navarro

Dípters, àpters, coleòpters

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

[VISITES EL PENYA-SEGAT...]

 

(Imatge pròpia)

No sent, ne veig, ne oich, ne conech res.

 

Pere Torroella

 

Visites el penya-segat d’aquell temps passat.

Intentes recordar, però s’esborren les imatges

i voldries ser roca, gavina o brisa

                                                              i romandre-hi.

Són els teus ulls qui t’enganyen;

ulls que s’aturen al llindar

i no són capaços de reconéixer el nou teixit

que ara cobreix els teus desvaris.

No saps trobar raons per a conjugar

aquells verbs que abans eren inici de goig,

ara enfoscats en un temps

que se t’amaga entre les mans

com un cervatell ho fa en el boscam.

Impossible escapar a la memòria difusa

ni al rocam eixalbat del fred.

                                                      Què et resta?

Res més que inhòspites cruïlles

i algun sospir que reverbera en la brisa

d’aquesta teua mar petita,

que ara contemples amb recança.

 

Quina llum et salvarà de la immoderada realitat

mentre les oronetes dansen sobre tu?

{incerteses}

Jesús Giron Araque

Splendor maris

Reclam Editorial, 2026

Més sobre mi, ací i ací

[FUM D'APUNTALAR CLARORS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

fum d’apuntalar clarors

a les nits eucaristia

costera de l’almarx

metàfora sublim

de romandre en la fugida

el poble                 fonamentalment ocult

 

anit la llenya               ara l’enjorn

drecera de solsides

que uneix el cor al pit

 

Joaquim Cano

Pastura de les veus

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací i ací

FUTURS

 

(Imatge pròpia)

  [futurs]

                                         Tot ens marca, tot ens deixa cicatriu. 

Tens els ulls de ta mare. 

                 Aquesta ràbia per l’injust és d’ella. 

La teua forma de jugar 

amb els fils solts de la roba: 

                manies del teu besavi. 

Tens fòbia a llençar menjar, 

                per la fam que els teus avis patiren. 

Sempre el puny tancat sota la màniga.

Sempre el puny. 

              Aquesta és la marca 

             dels teus.

 

Víctor Benavides

Estudi de les humitats

Cap de Brot, 2025

Més sobre l’autor, ací

DESEMBRE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desembre

 

D’un dia de sol, d’un dia de boira,

per fer un home es necessita de tot.

José Saramago

 

T’has fet silenci de morera

que encara s’espolsa mandrosa

el pes de la calda d’estiu.

 

I broma que a l’herba s’ajeu

i emmudeix el cant dels pardals

perduts qui sap per quins racons

del que tristeja en cada mur.

 

Ja et saps tan nu com el cel ras,

llibert de la vida viscuda.

 

Josep Borell

Crepuscles

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autor, ací

AMICS...

(Imatge pròpia)

 

“Amics…”

 

Als meus alumnes

 

Amics, si de cop sobte em demanàveu

per què jo sóc aquí, plorant el fàstic

de tothom, cada dia, amb els ulls foscos

del poc-coratge, d’inútil espera

 sempre d’allò que no espereu que espera

de vosaltres, que no és pas ortografia…

Ni tampoc —no ho penséssiu, fulles d’alba—

somiava que fos l’alba més neta,

que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!

 —un pou, el cel, de sang i de silenci—

tan espigats el jull i la cugula

que la lluna més viva és fosca plena!

Al capdavall, amics, si em demanàveu…,

us diria a l’orella la secreta 

ràbia que se’m menja l’alegria

i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.

 

M. Mercè Marçal

Dins de L’educació en vers. Cent poemes sobre ensenyar i aprendre.

A cura d’Antoni Tort Bardolet

Eumo Editorial, 2008

Més obre l’autor, ací

[HA SUCCEÏT L'ECLOSIÓ DE LES AIXELLES, ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ha succeït l’eclosió de les aixelles,

de les aixelles pudents i dels colors malhumorats;

ha esdevingut la primavera del clavegueram

i dels narius infestats d’ortopèdiques verdors.

La companyia es difon entre la polseguera groga

i fa calor, una calor reticent a la nuesa dels cossos.

Què me’n dius, tu, ens foradam a trossos?

M’estrany per la incompleció de la proposta

i, a posta, deix un espai buit on traboc la tassa,

que es transforma en bassa de cafè, nervis i estelles,

per fer-te entendre la complexitat de la resposta.

 

Joan Rotger Julià

Passadís Avall

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autor, ací

SUITE PER UN ECLIPSI (RECORDANT DAMIÀ HUGUET)

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Suite per un eclipsi (recordant Damià Huguet)

 

ON ARRIBEN LES VEUS

NO ÉS MÉS LLUNY

ÉS CAPAÇ DE RECÓRRER.

QUE LA DISTÀNCIA QUE L'HOM

L'ÉSSER DESCOBREIX L'ESCLETXA

I AL PENSAMENT TRENCA EL MUR.

EL TEMPS PERD SON SENTIT,

PARTIR ÉS METÀFORA.

ELS PITS SEQUEGEN

TERRA I HOME CRUIEN

ELS RIUS CERQUEN MAR

ENGENDREN ULLS AL FRONT
 

Xavier Abraham

Sagitari

Llibres del Mirall, 1998

Més sobre l’autor, ací

LA PARRA EN LA TARDOR

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La parra en la tardor

 

Parra que el vent destria,

tota d'ací d'allí,

jo vora teu llegia

al so del teu delir.

I et vaig deixar: batia

el juny pel meu camí,

¡oh tenda que em cobria,

ventall nit i matí!

I ara te m'has tornada

tota nuosa i roja;

llences la pampolada

que tos pits d'or estoja;

ara ets escabellada

com una dea boja.
 

Josep Carner

Obres completes. Volum 1 (Lloc)

Editorial Selecta, 1957

Més sobre l’autor, ací

[UN CALFRED D'ESSÈNCIA DE ROURE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

un calfred d’essència de roure

per oblidar la precarietat del menjador

si empenys runes sordes d’un turó

les mans se t’omplen d’espurnes

i esdevens, per fi, electrònic

 

Ritxi Sorókin

Runa

Editorial Fonoll, 2026

Més sobre l’autor, ací

FARADAY

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FARADAY

 

la ferida no vol pressa

vol podrir-se en pau

perdre’s en la penombra

del grau anarètic,

zelar el misteri

vol que li deixis el cos

com a niu de cucs,

de tremolors

i d’alguna brasa lenta

hi ha un moment

en què tot el que ha mort

es torna llavor

hi ha un moment

en què tot allò que pesa

s’esmicola en adob

…o detona un bulb

i la pudor, ofrena

com escorça mullada

com fruita passada

com llàgrima que rega

la ferida és una boca a la terrai tu, 

t’hi asseus,

pots escoltar el brot

i embabaiar-te de la seva

pirolítica cosmètica

 

Quela Servera-Turnes

COMPOST present quasi constant

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

A POC A POC

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A poc a poc

 

A poc a poc m’he despertat

a casa meva.

Era cuc. Era ritme

lentíssim de fulla i de pedra.

Alguna cosa s’ha esberlat

i una veu molt petita

s’ha afegit al batec.

Lentament, un impuls,

una arrel: una escletxa

de sol, una mica de vent,

un regust estranyíssim de rosada.

A poc a poc m’he encaminat

per la finesa de la tija.

He madurat,

he percebut la gravidesa,

l’amor que m’empenyia a esbadellar-me.

I he obert els ulls.

He vist l’ocell, que venia a tastar

la tendresa del cuc.

L’obertura del blau i el verd.

I jo era tan gran com el cel

i com la terra.

Llavors m’he despenjat

i m’he endinsat en el batec.

En el batec.

 

Laia Noguera

Amor total

Tushita Edicions, 2016

Més sobre l’autora, ací

RUGIRÁN VIENTOS NUEVOS / RUGIRAN VENTS NOUS

 

(Figuera. Aquarel·la i tinta.. Susa Alcántara Benavent)

Rugirán vientos nuevos

 

Otro su rumbo,

                          otra su energía,

tendremos que ponerles

                          otros nombres

en la rosa de los vientos

cuando benignos sean

                          los nortes, los ponientes

y lluevan piedras crudas.

                          Para bien, o más miseria.

 

No provocarán tornados

                                      ni ciclones

 el batir de alas de las ligeras mariposas.

Soplarán vientos nuevos

                          en ráfagas violentas

desde otras direcciones,

                                   otras fuerzas.

No servirán para nombrarlos                      

                                   los mil nombres antiguos

y habrá que bautizarlos.

                                Aún queda poesía.

---

Rugiran vents nous

 

Un altre rumb,

                     una altra la seua energia,

haurem de posar-los

                     altres noms

a la rosa dels vents

quan benignes siguen

                     els nords, els ponents

i ploguen pedres crues.

                        Per a bé, o més misèria.

 

No provocaran tornats

                        ni ciclons

 el batre d’ales de les lleugeres papallones.

Bufaran vents nous

                        en ràfegues violentes

des d’altres direccions,

                                  altres forces.

 

No serviran per a anomenar-los

                       els mil noms antics

i caldrà batejar-los.

                      Encara queda poesia.

 

Francisco Marín Campos

Naturadura

Osadía Ediciones / Ediciones Al Margen, 2026

Més sobre l’autor, ací i ací.

[Traducció meua al valencià]

[PLAU-ME SEGUIR ELS CAMINS...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,

ignorant cap a on van,

amarats d'un perfum de terra molla

i d'un errívol cant.

I prenen uns colors de coure càlid

d'un bes del sol ponent,

i celen amb amor, sota les branques,

el festeig de la gent.

Plau-me seguir els camins que per la vinya

s'enfilen costa amunt,

i tenen per la set i la mirada

un bell gotim a punt.

Plau-me seguir els camins entre pollancres

vetllant un rierol,

i coneixen el vol de les becades,

el joc de pluja i sol...

Amo tots els camins, fins els més aspres,

mentre siguin oberts

i posin tremolor de fruita nova

als meus sentits desperts.

 

Rosa Leveroni

Poesia, 1981

Edicions 62, 1981

Més sobre l’autora, ací i ací

ABECEDARI DE DIUMENGE

 

(Imatge pròpia)

ABECEDARI DE DIUMENGE

"Marieta vol anar

a l'escola del carrer

perquè hi viu una girafa

vestida de mariner."

"La papallona

de veu redona

hui més que mai,

plora perfums

per una ploma

de papagai".

"Isabel té al cos fràgil caramel

i el faune l'envolta, volant pel cel."

Empar de Lanuza

Abecedari de diumenge

Diputació de València, 1988

Més  sobre l’autora, ací

[SI ELS ALMIRALLS...]

 

(Imatge pròpia)

Si els almiralls del vent tinguessin esma

de cantar sempre el teu nom,

s'obririen finestres,

s'alçarien persianes

i plourien esperances al dol.


Del teu nom banderes foren

excuses d'estimar,

i ni ordres caldrien

i badarien himnes absorts

de la sort dels teus vespres.

Jesús M. Tibau

A la barana dels teus dits

Aeditors, 2009

Més sobre l’autor, ací