EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creació. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de març del 2025

GÈNESI

 


(La creació d'Adam (detall). Michelangello Buonarrotti)

Gènesi

 

Al principi era el verb.

I tu.

I amb el discurs vam cosir un món

a mida,

             amb ombres i salvatgies desbocades

i les incerteses per preguntar-nos-ho tot,

deixant rastre del Tot sobre la sorra.

Tot, llevat del teu nom,

l’innominable,

                          el qui amb un gest superb

macula sencer el llinatge de Caïm

abans i tot del crim comès,

perquè no és crim el tast golut, efímer,

de la fruita sucosa i plaent de l’arbre de la vida,

del coneixement, el bé i el mal i tu

i jo i el desig del sexe en plenitud, golut també.

 

Perdut el paradís, el rastre animal

de la teva creació esdevé ferotge,

                                                              abominable,  

                                                                                     criminal,

i a l’ensems bellíssim perquè bell era

el fang primigeni amb què modelar

el monstre, l’àngel, l’home.

                                                  Els déus.

I després: al principi era el mite.

I tu.

 

Argos fondejat i calm davant l’arena blanca

curulla de cossos esterrecats, els ulls esbatanats,

interceptats en el viatge cap a l’esfinx

per resoldre l’enigma de la creació amb respostes

agusades que basteixen un nou discurs: l’home

que veu l’home i és el seu pitjor malson,

i tanmateix creu en ell com en el gran creador que esdevindrà.

 

La poesia no diu; suggereix.

                                                  Il·lumina.

I, aleshores, diu.   

 

El mite o la cadena de mots  

bastint un nou discurs on dir-nos tot  

allò que no sabem. I per justificar

les accions de l’home davant el proïsme inestimat

burlant la llei divina enmig la nit

(el cos sense sepultura exposat als vents del desert,

als cans famèlics udolant sota els estels),

mentre la música de les esferes fa de claca

dels mesells que assenteixen, i riuen,

i cloquegen.

                       Babaus. Babaus asseguts en trons

de plata i argent o agemolits sobre el llot

untat de sang, de semença, de la suor del treball

de l’escarràs maldant per un bocí, per aire,

pel saber contaminat d’aquest llinatge maleït.

 

Àlvar Masllorens Escubós

Escriptures sagrades

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 25 de juliol del 2021

CAÏM

Recentment he rebut el llibre “15 anys de premis” que conté poemes premiats en el certamen de poesia “Antoni Ferrer” que ha editat l’associació Eco-Cultural “La Garrofera” de l’Alcúdia de Crespins. És una molt bona edició il·lustrada. L’any 2014 el vaig guanyar amb l’obra “Caïm”, un diàleg ple de retrets entre Déu i l’Home. Deixe un fragment d'ella.


 



[...]


IX

Ets la creació de les meues tenebres,

fruit de les meues indecisions.


Ara no puc tornar enrere: soc infal·lible.


L'errada no ha estat crear-te.

Ha estat crear el verb Ésser.

Per ell has triat, per ell has trencat el pacte.


Comprenc que ja no soc propietari de l'univers.

Assumesc la meua culpa:

descansaré sota el sicòmor

i dormiré el somni de la immortalitat.


X

Això et fa indigne de tu mateix.


XI

Estic cansat.

Reste ací rosegant el dubte.

La confusió em torba.


XII

No et deixaré descansar.


No tens dret al descans


Ets el Creador.


[...]


Jesús Giron Araque

Caïm (dins de "15 anys de premis")

Assiciació Eco-Cultural "La Garrofera", 2020

dijous, 17 de setembre del 2020

[JAHVÉ TOTPODERÓS...]

(La creació d'Adam. Miquel Àngel)

Jahvé totpoderós contempla la creació
el primer divendres o el primer dissabte,
i pensa en un ésser preciós;
potser l'inspira el diable.
I amb una mà, d'un xic de pols,
féu l'home, i li bufà
pels narius una ànima
dòcil, a imatge seva.
I descansà.

Antoni Turull
A l'oreig del capvespre
Francesc Casamajor, 1971
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 22 de juliol del 2018

[SI SER O NO SER ES...]

(El jardí de les delícies, detall. Hieronymus Bosch)
Si ser o no ser és la qüestió, com serà la resta. Perquè ja et pots negar que et facin entrevistes, que en col·lecciones les preguntes com un faq de Crist als seus deixebles. Com qui tramita factures ben a tocar de la grapadora, saps que la consciència és una aberració fruit d’una natura cega, i just l’arbre de la ciència o de la temptació no apareix en cap botànica, que ni pomera era –enlloc no ho diu– ni el domini de la fe comporta cap extracció de sang en ressaca dels dilluns. L’extensió dels camps de text és il·limitada, i si busques murs al jardí ves-hi amb el sarró carregat i records al guarda de seguretat si te’l trobes. I que t’expliqui com el van posar la parella aquella que no s’esperava a ser expulsada, que el paradís, segons no n’informa cap dels sinòptics, el duien certament entre les cames.

Albert Garcia Elena
Tòtem ordre
Ed. Bromera, 2017
Més sobre l'autor, ací

dijous, 31 de maig del 2018

EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE
A Jaume Pérez Montaner
¿A quin discerniment es lliuraran
aquests homes rigorosament dissenyats
per la mà incerta de l’oblit
i que fugen capcots per inhòspits camins
sense memòria ni arteria?

¿Aquests homes que ha parit el silenci,
podran discutir amb passió
sobre el fum o la boira que els entela els ulls
sota l’arbre del bé i del mal?

¿O, tal vegada,
el vol implume de la mirada adusta
-el buit voraç del nervi òptic-
els escamparà dins d’un mar de dubtes
i els aturarà al límit de l’horitzó
on una grotesca bandera
jau enclavada al costellam d’un difunt?

Afectats com estan pel càstig
de la fragilitat i de la incontinència,
aquests homes que no es reconeixen,
       que s’engulen a si mateixos,
de segur, no seran capaços
-envanits i superbs com són-
de lliurar-se al goig i a la felicitat.

Sí.  Certament.
     S’imposa de manera urgent
                la creació del nou home.

Res, però, d’extraordinari.            


Jesús Giron  Araque
Inèdit
(Poema llegit en la Celebració a Jaume Pérez Montaner el dia 24 de maig de 2018)
                             

dimarts, 6 de febrer del 2018

SIMFONIA PER A UN ESTAT DE COMA

(Fotomuntatge fet per mi)
[...]
"El primer jorn, lluna plena al jardí:
poma d'edèn, com un amor que grana,
damunt l'atzar caigué la idea humana:
la llibertat pesà sobre el destí.

El segon jorn, un fal·lus s'erigí:
l'art d'estimar fou corromput en gana,
eclipsi avar va enfosquir la setmana
i un llum de gas s'encengué al polvorí.

El tercer jorn, la guerra ja era freda,
la pols dels tancs ja s'hi veia de lluny,
d'un caçador l'escopeta retruny,
i en el quart jorn es va aixecar la veda:

franctiradors ocupen l’albereda,
fantasma brut, va rondant el lladruny,
sobre un taüt se senten cops de puny,
udola un llop, ciutat en toc de queda.

Queda Casals, trem el violoncel
com un pollet després de la massacre.
La nit del putsch, ¿quin nadó va ser sacre
si cap rei mag no seguí cap estel?

Gossos i gats havien begut fel:
per expulsar un excrement tan acre,
el cinquè jorn, miracle o simulacre,
apareguí damunt un gratacel.

Com un botxí malcarat al patíbul
em va mirar la irada multitud;
els sacerdots van dir que estava brut
i en processó brandaren el turíbul.

¿Qui em va parir en un llit de prostíbul,
avortament d'un paradís perdut?
¿Qui compra els cors, qui paga amb joventut,
qui és la madam que trafica al vestíbul?

Féreu l'infern, on no arribaven trens,
en els meus forns no es va cremar ni un pària:
els condemnats us fèieu la cesària,
dels fills bastards en negàveu els gens.

Tots els camins es van omplir de nens
agonitzant de sida o de malària.
I el sisè jorn la Llei fou necessària:
o el bosc cremat o la selva amb consens.

Però la Llei no enterra l'extermini,
ni l'alto el foc para els peus al colon:
'mesura sóc, doncs puc menjar-me el món,
sense horitzó, tot és del meu domini.’

I el setè jorn, mutant-me el grup sanguini,
purificat, de mi féreu un clon:
‘Déu hem creat i no ens preguntem d'on,
Déu serà amor, la llum a llarg termini.’
[...]
Ramon Ramon
Simfonia per a un estat de coma
Perifèric Edicions, 2011
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 2 d’abril del 2011

EL DIA DE LA CREACIÓ

A principis dels anys 70 el gran cantant i poeta brasiler Vinícius de Moraes escrigué aquest llarg i irònic poema sobre la Creació del món. Han passat anys però no ha perdut actualitat.

EL DIA DE LA CREACIÓ
(La creació del món. Anònim S. XIII)
I

Avui és dissabte; demà, diumenge.
La vida ve en ones com el mar.
Els tramvies van per les vies
i el nostre Senyor Jesucrist va morir a la creu per salvar-nos.

Avui és dissabte; demà, diumenge.
No hi ha res com el temps per a passar.
Va ser molta la bondat del nostre Senyor Jesucrist
però si de cas, lliura’ns Senyor de tot mal.

Avui és dissabte; demà, diumenge.
Al demà no li agrada veure a ningú bé.
Avui és el dia del present.
El dia és dissabte.

No es pot escapar d'aquesta dura realitat.
En aquest moment tots els bars estan plens d'homes buits,
tots els enamorats estan amb les mans entrellaçades,
tots els marits estan funcionant amb regularitat,
totes les dones estan a l’espera
perquè avui és dissabte.

II

Ara mateix hi ha un matrimoni
perquè avui és dissabte.
Hi ha un divorci i una violació
perquè avui és dissabte.
Hi ha un home ric que es mata
perquè avui és dissabte.
Hi ha incest i una samarreta
perquè avui és dissabte.
Hi ha una funció de gala
perquè avui és dissabte.
Hi ha una dona que puja a un cotxe
perquè avui és dissabte.
Hi ha una esperança renovada
perquè avui és dissabte.
Hi ha una profunda discordança
perquè avui és dissabte.
Hi ha un seductor que cau mort
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran esperit de camorra
perquè avui és dissabte.
Hi ha una dona que es converteix en home
perquè avui és dissabte.
Hi ha nens que no mengen
perquè avui és dissabte.
Hi ha un picnic de polítics
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran augment de la sífilis
perquè avui és dissabte.
Hi ha un ari amb una mulata
perquè avui és dissabte.
Hi ha una tensió inusitada
perquè avui és dissabte.
Hi ha adolescents seminues
perquè avui és dissabte.
Hi ha un vampir als carrers
perquè avui és dissabte.
Hi ha un gran augment en el consum
perquè avui és dissabte.
Hi ha un nuvi foll de zels
perquè avui és dissabte.
Hi ha una festa a la presó
perquè avui és dissabte.
Hi ha una impassible lluna plena
perquè avui és dissabte.
Hi ha dames de totes les classes
perquè avui és dissabte.
Unes difícils, altres fàcils
perquè avui és dissabte.
Hi ha un beure, un dar sense mesura
perquè avui és dissabte.
Hi ha una infeliç que va beguda
perquè avui és dissabte.
Hi ha un sacerdot caminant sense sotana
perquè avui és dissabte.
Hi ha frenètics talls de mànega
perquè avui és dissabte.
Hi ha una sensació d'ansietat
perquè avui és dissabte.
D'una dona a dintre d’un home
perquè avui és dissabte.
Hi ha la commemoració fantàstica,
perquè avui és dissabte,
de la primera cirurgia plàstica
perquè avui és dissabte.
I donant els procediments per complits,
perquè avui és dissabte,
hi ha la perspectiva del diumenge
perquè avui és dissabte.

III

Per totes aquestes raons és per les que hauria d'haver estat esborrat del Llibre de Orígens, el sisé dia de la Creació.
De fet, després de l’Ouverture Fiat i la divisió de la llum i la foscor
i després, de la separació de les aigües, i després de la fertilització de la terra,
i després, de la gènesi dels peixos i les aus i animals terrestres,
millor que el Senyor de les Esferes haguera descansat.
De fet, l'home no era necessari.
Ni tu, dona, senyora de l'abisme, que estimes com les plantes, immòbil i mai plena
que duus a dintre de tu el vòrtex suprem de la passió.
Mal va procedir el Senyor per no descansar durant eixos dos últims dies.
Trenta segles va lluitar la humanitat per la setmana anglesa.
Si haguera descansat el Senyor, simplement no existiríem.
Seríem, tal vegada, pols infinitament petit de partícules còsmiques que cauen invisibles a terra,
No viuríem de la decapitació dels animals i l'asfíxia dels peixos.
No seríem parits amb dolor ni guanyaríem el pa nostre de cada dia amb la nostra suor.
No patiríem mals d’amor ni estimaríem la dona d'un veí.
No tindríem escola, ni servei militar, ni matrimoni civil, ni l'impost sobre la renda i la missa del setè dia.
Hi hauria la bellesa indescriptible i l'harmonia del pla verd de les terres i aigües en comunió,
la pau i el major poder de les plantes i les estrelles principals conversant,
la major puresa de l'instint de peixos, aus i animals copulant.
Al revés, ens cal ser lògics, sovint dogmàtics.
Hem d'enfrontar el problema de la realitat moral i estètica,
ser socials, conrear hàbits, riure sense voler i inclús fer l’amor sense voler.
Tot això perquè el Senyor no va descansar el sisé dia i sí el seté.
I per a no estar amb la soledat del gran buit
va resoldre fer l'home a la seva imatge i semblança.
Possiblement, això és així, probablement,
perquè avui és dissabte.
                                VINÍCIUS DE MORAES.


(Traducció feta per mi a partir del text original i de la versió en castellà feta per l'autor.)
----
Ací hi ha una versió d'una part del poema dita/cantada en portugués per l'autor .
Ací hi ha una versió d'una part del poema dita/cantada en castellà per l'autor.
Ací hi ha la lletra original en portugués.