la dauradella nega la terra eixuta
corprès
els brots novells amaguen l’arbre gros-en-cel
corprès
lo rou ordeix fenassos al tapís bancal
corprès us dic la llum
Versos a muntanya
Editorial Neopàtria, 2021
Més sobre l'autor, ací
Cau tu si creus que al clot li cal el drama
d'anar cap catxo i clos en cos en pau.
Cau tu si creus que al cor el clot escau
i encaua-t'hi i guareix la minsa flama.
Cau tu si creus que el bac segueix la trama
i vincla tu els genolls davant el trau
allà on qui el cap acota creus més brau. Cau
i sigues a la fi a qui el poble aclama.
Si ho trobes necessari i oportú
Cau tu, de tos, a plom, que ningú et traga:
tot qualsevol pot ser un no ningú.
Jo seguiré bregant per senda obaga
que endins el que serà cadascú ho du:
nissaga de vençuts però nissaga.
Cassette
Ed. Tres i Quatre S.L., 2022
Més sobre l'autor, ací
i em deia no t’atures, encara, pedaleja.
Ma mare arreplegava l’estesa de la roba,
les pinces que, per terra, subjectaven les pedres
i de lluny insistia, de nou, dues vegades,
no et deixes aturar pels trons i pedaleja.
Els gossos que nugaven el vent a les cadenes
miraven de no veure els llamps que s’hi acostaven,
de lladrar-me mil voltes, no plegues, pedaleja.
Per això quan m’hi vaig quedar damunt a soles,
menut com el granís, translúcid entre el gel,
vaig dir-me enmig de l’horta, amerat com un drap,
referma la cadència, no perdes l’equilibri, pedaleja.
Ultramarins
Edicions Bromera, 2022
Més sobre l'autor, ací
Considérate vivo,
fruto de la repetición
genética,
hecho de trozos ajenos,
criatura,
asentado en este presente
anodino,
vestido de esta cobardía
moral,
escondido tras esta
capitulación ideológica de banda ancha.
Mapas de bytes,
recintos pixelados,
circuitos de memoria.
Divertimento formalista.
Cuanto selfie acumulado
para morirse uno.
---
ET IN ATARAXIA
EGO
Considera't viu,
fruit de la
repetició genètica,
fet de trossos
aliens, criatura,
assentat en
aquest present anodí,
vestit d'aquesta
covardia moral,
amagat rere aquesta
capitulació ideològica de banda ampla.
Mapes de bytes,
recintes
pixelats,
circuits de memòria.
Divertiment formalista.
Quant de selfie acumulat per a morir-se'n u.
Introducción y notas
Boria Ediciones, 2020
Més sobre l'autor, ací
[Traducció del castellà al català feta per mi]
Un pretext per a mirar-te, res més.
De vegades crec que m'estimes.
Bacs de vidre
Ed. Germania, 2012
Més sobre l'autor, ací
Hui Olga Xirinacs fa 86 anys. Per molts i bons anys, Olga!
«Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit». Així va definir el poeta Carles Hac Mor aquest terme inventat per ell. Aquest poema és un homenatge a Olga: un prèclum fet per mi d’un poema que Olga encara no ha escrit.
JARDÍ AMB ESTÀTUES
He volgut tornar al temps de la meva infantesa
i m’he trobat en un jardí d’estàtues que no em somriuen
(ben sé que tot temps passat és un jardí d’estàtues).
Repenso aquells moments llunyans,
ara dèbil llum, pàl·lida llum que aombra silencis.
Ai jardí sense ocells!* A cada cantonada, un gest
que es perd rere el sol de la tarda, lentament.
A cada flor, una veu que es marceix
en un silenci de pedra demanant vida.
Troanes i baladres adornen fredes primaveres
en aquest imperi de senzills monòlegs.
Aquestes estàtues guarden l’arquitectura d’un secret
que jo, exhausta, maldo per no oblidar;
potser no caldrà afanyar-se molt a restaurar-les:
els records com la pedra no són dòcils.
---
*Ònix i níquel (1934). Joan Llacuna
Jesús Giron Araque
Prèclum
Tabarca llibres, 2022
Tot es desfà, i és fred el menjador
on s’arrauleixen les lleixes i els marcs
dels quadres que es consolen per inèrcia,
quan hi aterres al tombant d’un nou dia
i compareix el buit dins uns llençols
—tot es desfà, li diu algú a algú,
i la fred deu ser una mena d’abric.
Without it salt, the water in the rivet
can’t know how it was caught
SOPHIE COOKE
Aquest
poema al bell mig de dos noms. La pluja cau i revifa les llàgrimes, la
primavera combrega la set de les flors. No és veritat, però, les estacions no
ens separen, no. La mar ingènua perd la sal als núvols de l’espera que baixen a
terra, per a trobar-hi el seu camí a casa: l’agnició del card i la rosa.
Besllums d'Escòcia 2017
Editorial Neopàtria, 2020
Es duro el trabajo de la pesadilla, es duro
arrastrar de día el carro de las marionetas.
Leopoldo María Panero
Ningú no va moure cap dit
mentre se solsia l’univers.
Ningú no va besar els teus ulls
mentre s’esmunyia l’existència.
Ningú no va llegir aquells versos
mentre cosien amb fil d’aram
el somriure dels innocents.
Ningú va escoltar el silenci de la mar
mentre cisellaven el marbre dels morts.
Ningú va obeir l’ordre del coronel
mentre els condemnats acaronaven
la boca de l’escamot d’afusellament.
Sols el foc
escriurà un instant
imperceptible, minuciós
i càlid
la nostra quimera.
Llibre dels somnis
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
