MANAMENTS

(Fotomuntatge propi)

Saps que allò que anomenes cos és la gàbia 

en què has de viure la resta del teu temps.
Una gàbia imperfecta plena de forats 

pels que podràs escapar-te per a copsar la llum.

Recorda que la recerca és llarga, la lluita eterna 

i els colps de sang inextingibles.
Crida, brama, escarrassa’t a buscar la veritat. 

Pregunta’t per la veritat eterna dels dies.

No et deixes dur pels vents de la temptació 

de l’or ni pels enganys dels vacus oripells.

No caigues en la temptació de les vanes grandeses 

car són grans misèries.

Ans al contrari, enrola’t als vaixells 

dels bells esguards, de les llums clares i màgiques.

Viu l’eternitat de l’instant i gaudeix de la seua flaire 

apassionadament, sense límits ni esquerdes.

Lluita per la paraula neta i clara i salva-la 

del sot de misèria en què viu adotzenada i maltractada.

Allunya’t de la pesada dringadissa del tedi 

i de l’exasperant quotidianitat dels gestos.

Sigues tu mateix quant tothom et demane

que sigues un acord més de la simfonia.