CANÇÓ DEL BRESSOL BUIT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó del bressol buit

 

Quan s’acosti per darrere
amb la sang del pit al dit,
li diràs que sembla febre,
i amb la mà et farà que sí.

 

Quan s’endinsi dins la fronda,
espès desig que no diu,
li diràs amb veu dubtosa
que qui sap si no és petit.

 

Quan amb notes t’embetumi
on s’estava aquell anit,
li diràs que era el refugi
d’aquell que et creixia a dins.

 

Quan de dos un sol en resti,
tots plegats fareu camí
pel coster on va anar creixent-hi,
on va entrar i no en va sortir.

 

Eloi Creus

Com una mosca enganxada a la mel

Godall Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

[I SAPS, DEFINITIVAMENT,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I saps, definitivament, que més enllà de la solitud

i més ençà de l'home i l'avenir

tot es crema en una pira bastida per la vida

i engendrada per la vida

                    i on tot es troba sempre altra vegada.

Endevines, caminant furtiu entre el bosc crepuscular

de l'home,

               que hi ha quelcom entre la fageda rogenca,

quelcom que s'emmiralla i a tothora retorna,

que ho és tot

                 —o res.

I tu, arquer altiu de la història,

el reconeixes en cada pedra, en cada brancatge,

en cada respiració amb què les hores fan teu el fosc gest

del món,

             l'inesborrable i incandescent rostre

del sobreviure.

                       I, llavors, esdevenen teus

aquestos signes giratoris que, calladament, ens fan humans

i permeten mantindre'ns dempeus mentre,

al bell mig del cor calcinat d'aquesta ciutat

                                                     mesella i oblidada,

l'aurora i el desencís ens aboleixen els llavis i

                                                             els esguards

i habiten el cos dels mots on ja per sempre

et refugies,

                 t'esperes, et respires,

i t'escrius.

Manel Garcia Grau

Llibre de les figuracions

Edicions Alfons el Magnànim, 1993

Més sobre l'autor, ací

‘A HOUSE IS NOT A HOME’

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

‘A HOUSE IS NOT A HOME’

I de sobte has entrat a casa

i has fet dels meus pits

balcons on amarrar-te;

barana o límit d’un precipici

on alguna vegada hauria volgut caure.

Ho sé per Anne Sexton

i per la veïna del meu barri:

hi ha dones que es casen amb cases.

Mai no has volgut haver de triar

entre el prestigi o la joia,

sinó viure amb el fred de fer

del cos un refugi

i tenir aquesta forma

tan estranya de confondre-ho tot

i anar besant panys

i obrint pits i tocant balcons

com qui entra en una casa.

Àngels Gregori

Quan els grans arbres cauen

Ed. Bromera, 2018

Més sobre l'autora, ací