EMPREMTES

Un poema és l'espai insubstiuïble de les coses. RAMON RAMON

dimarts, 30 d’octubre de 2012

M'AGRADEN AQUESTES PARAULES

Ja ho vaig fer una vegada amb paraules preses de poemes de Joan Vicent Clar i ara ho torne a fer amb paraules del poemari de Joan Navarro, A deslloc, (Ed. Denes, 2010). He fet un tria de paraules que m'han cridat l'atenció per alguna raó: sonoritat, significat, exotisme...
Són aquestes:  

miosotis, urubú, birbardors, eixermador, espletar, raier, blec, arítjol, corimbes, hifes, lligabosc, cauris, talpinar, arç, rial, llera, afrau, sauló, inxes, codines, falena, làrix, auró, sàmares, obriülls, calcitrapa, càvec ...

I si en teniu dubtes, diccionari.

diumenge, 28 d’octubre de 2012

PENSAMENTS PINTATS (XIII)

(Fotografia de Russ y Reyn)
 Mai seré un gran filòsof:
la realitat m'encalça a cada moment.

dijous, 25 d’octubre de 2012

A TU, PARAULA



(Imatge no identificada presa de la xarxa)
T'imagine viva i pura,
tota plena de miratges,
dibuixant somriures tímids,
remors a la mar,
rialles a la pluja,
sorolls a les nits de lluna.

T'escolte cristal·lina
i a les fosques m'aprope
vers la nau del capvespre
com passatgera immòbil
cercant l'horitzó,
l'infinit, l'alberg de l'aire,
el lligam a la llar.

Joana Navarro
Besllum
Ed. Denes, 2011
Més sobre l'autora, ací



dilluns, 22 d’octubre de 2012

POÈTICA PER A NAVEGANTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els poemes són paranys
on naufraguen Argonautes. 

Altes veles dels enganys
tixen bells cors sense pautes.

¡Exploradors, Astronautes, 
naveguen pels Desenganys 
i arriben al Cap dels Anys, 
en Platges Buides, incautes! 

Encara vindran més Nautes 
i teixiran més paranys. 
Potser hi trobaran Enganys, 
net de ritmes, closes pautes.

¡Endavant els Argonautes!
Salvador Jàfer
Produccions Ansietat (1970-1988)
Poesia 3 i 4,1988
Més obre l'autor, ací  i ací

divendres, 19 d’octubre de 2012

SILENCI


El Cau de Calpurni us presenta un poeta novell i prometedor: Enric Sanç. Acabe d'assitir a la magnífica presentació del seu primer llibre El plany de les lletres ferides. Aquest és un dels poemes del llibre:

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SILENCI

Voldia desaperèixer,
treure'm aquest pes del cor,

no haver-te conegut
mai,

per no haver d'estimar-te

...sempre.

Enric Sanç
El plany de les lletres ferides
Ed. Germania, 2012

Més sobre l'autor, ací

dijous, 18 d’octubre de 2012

dissabte, 13 d’octubre de 2012

PLUJA



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Imagina la flaire penetrant de les terres humides, encara tebi
      el sol com una alosa entre les fulles grises, quan retornen
      les gents de la feixuga feina s'omple per un moment de
      llum de mel la casa i el jardí.

Imagina el jardí i el riu que naix sota els teus peus, bedolls
      gegants, avets, nyàmeres, rododèndrons, el boscam que
      s'aboca a la finestra,

i en el parc endolcit —la ciutat albirada entre les branques—,
      les roses negres de les nits de pluja fina, ballant descalça,
      a l'aire el tors nu, la dona de negra cabellera, gotes 
      de llum minúscules sobre la tersa duresa dels pits; i l'aire 
      rígid, fred i gris no la torbava. Semblava un somni.

Jaume Pérez Montaner
Fronteres 
Bromera Poesia, 1994 
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 10 d’octubre de 2012

JOC D'ESCACS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Blanc i negre,
negre i blanc,
joc d'escacs.

La vida és
una gran taulell,
on els peons
volem ser reis;
cavalls, orfils, 
i tots el rocs
són enemics...

----------------

De sobte un jorn
al més amunt
una veu diu:
"escac i mat"!
(i cessa el joc)

Carmelina Sánchez Cutillas
Obra poètica
Consell Valencià de Cultura, 1997

Més sobre l'autora, ací.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

HI HA DOLORS...

(Imatge presa d'ací)
Hi ha dolors
que són un autobús a l'autopista.

Laia Noguera 
Parets 
Edicions 96, 2011
Més sobre l'autora ací i ací.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

EL PARE FOU PESCADOR


(Imatge presa d'ací)
Si obrires la finestra, el grinyol suau, potser
reverdiria el dibuix agosarat dels taulells,
discrets testimonis de l'oratge ciutadà
i d'un afecte, quasi amor, a tot allò
que pobla les estances silencioses,
les cambres atapeïdes de memòria.
Els llibres amb llur misteriós i perfecte
ordre, la taula arabesca, la màquina d'escriure,
l'epigònic bust sense concloure i la foto,
la foto del pare. Aquell pare que fou pescador.

Alexandre Navarro
Versos per a Marc
Tàmdem edicions, 1999
Més sobre l'autor, ací