EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Accident. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Accident. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’abril del 2023

[ULISSES VA VOLAR...]

(Cap d'Odisseu d'un grup de marbre hel·lenístic d'època romana que representa Odisseu 

encegant Polifem, trobat a la vil·la de Tiberi a Sperlonga, Itàlia)

Ulisses va volar     cap a Los Ángeles.

Vaig compartir     un vol amb ell

i un grapat de sirenes.       Jo vaig tirar

cap a Yosemite,       però ell volia

molta vida, viatjar       a tot volum,

moure’s en helicòpter       per sobre el trànsit brut.

A les notícies       van explicar

que havia mort       en accident.

La boira, el dolor       dels ulls entre les celles,

no hi ha paracaigudes       per a la vida.

A l’avió,       m’havia encomanat,

entre sirena       i sirena i sirena,

una biografia        autoritzada.

Ara hauré de quedar       amb Penèlope a Grècia.

 

Josep Lluís Roig

La fam tendra

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací   

dimecres, 1 de desembre del 2021

ACCIDENTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

accidents

 

inaugures un altre dia

que s’enlaira

i que s’estavella

contra el vidre de la finestra.

 

que se’t trenquin tots els dies que vindran

en saber que van néixer d’una esquerda.


Anna Garcia Garay

Dietari del buit

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

dimarts, 13 d’abril del 2021

HAPPY END

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

HAPPY END

 

La nostra carn contra el quitrà
estampant a l’infinit els nostres noms
i la carretera                   fracturant-me
amb el gasoil amb què em perfores.

I els teus motors dins el meu cony
propagant l’adolescència, vastitud
amb què ejacules tot l’Amor,
tota la còlera del món, contra el quitrà,
sentenciant el final d’aquest viatge.

Tu i jo! La temeritat del jovent
idolatrada a la cuneta, enravenada
a la impotència de dos cadàvers
mirant-se, un davant de l’altre,
l’eternitat als ulls, immòbils,
devorant-se pel silenci
20 segons després de l’accident.

Tu i jo! A l’horabaixa que declina,
just al cim: la plenitud. Ajuntant
els nostres dits, grocs, de nicotina.
Tu, el continent, la glòria. Jo, l’arxipèlag
colonitzat fins les marees. I l’espai
que es deforma davant nostre
adherint-se al llegat que hi deixem:
misericòrdia en massa
per dues icones pubescents.

La nostra carn contra el quitrà
celebrant-nos, a tu i a mi.


Paula S. Piedad

Afàsia

Adia Edic ions, 2020

Més sobre l'autora, ací