EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Intimitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Intimitat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 d’agost del 2026

ACTO CUARTO / ACTE QUART

 


(Magdalena penitent. De la Tour)

Acto cuarto – Escena II

IV


aquí la intimidad:
ese poema
que herido se hace vientre
que otorga nombres
temidos a las cosas
o ese romperse de la voz
en ínsulas extrañas.
Ínsulas-cuervo,
mandorla;
enjambre de palabras que no cesa.
Qué extraña la caricia
de quien ama,
rumor de todo cuerpo
que no dice

[Magdalena penitente]

 

---

 

Acte quart – Escena II

IV

 

ací la intimitat:

aquest poema

que ferit es fa ventre

que atorga noms

temuts a les coses

o aquest trencar-se de la veu

en illes estranyes.

Illes-corb,

mandorla;

eixam de paraules que no cessa.

Què estranya la carícia

de qui estima,

rumor de tot cos

que no diu

[Magdalena penitent]

 

Aitana Monzón

La civilización no era esto

Editorial Espasa, 2021

Més sobre l’autora, ací


[Traducció meua al valencià]

dijous, 9 de maig del 2024

[L'INICI...]

 


(Imatge pròpia)

               l’inici

era l’aigua

un camp imantat

que recorria els cossos

en el plec de l’últim desig

 

l’expansió

en els entre

en els dins

en els solcs

mapejant redistribuint la matèria continua

el flux etamòrfic

que llinda el mite

       fins que

 

la pell retràctil

destil·la la intimitat

                    i saps que la soledat indivisa de

                             l’instant

                    ha estat osmòticament

compartida

 

digues i digues

     i torna a dir


Núria Mirabet

En la pell de la terra un teler

LaBreu Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací 

diumenge, 4 de juny del 2023

CASA DESPENTINADA

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Casa despentinada


El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

Despertar-me i passejar

 pel teu cos; res més.

 Que les meves hores

 sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 Que els meus poemes

 —escrits mentre descanso—

 tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

 havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

 i el llit és desplegat.

 

Àlex Susanna

Memòria del cos dins de Dits Tacats (Antologia 1978-2018)

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací

 

dimecres, 23 de febrer del 2022

CASA DESPENTINADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Casa despentinada

 

El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

 

Despertar-me i passejar

pel teu cos; res més.

 

Que les meves hores

sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 

Que els meus poemes

—escrits mentre descanso—

tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

i el llit és desplegat.


Àlex Susanna

Dits tancats. Antologia 1978-2018

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací