EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 30 de novembre del 2019

FOGUERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
FOGUERA

Mentre s’escampa la música
per la solitud de la cambra,
encens la foguera dels records,
on cremen les màscares
lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure
en les xarxes de la nostàlgia,
perquè els records no són la vida
ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,
en dibuixar flors nòmades
sobre l’esquena nua
de la pell de qui estimes,
per transformar la vida
en un concert de llavis
i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn
d’un ocell enxampat
en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo
Alfabet de desig
Editorial Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 27 de novembre del 2019

AL RIAD BEL HAJ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
IV. Al riad Bel Haj

Morta de riure al llit,
A les noces t’has rendit.
Del sagrat fins a plorar de riure
Que et contorsiona
El cos, com un poema, en festa,
Capgirant-se cap a si.
De fora endins, atiant el cor,
D’emoció de si cap a tu.

Dona que habites l’amor
Dins altres dones,
Que es reprodueixen eternament
En la Lectora,
Que engendra vida intel·ligent.
Forma bella robada al temps
D’escriure,
Forma viscuda

Que s’esborra en el poema.


Vicenç Altaió
Radicals lliures
Ed. Tres i quatre, 2017
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 24 de novembre del 2019

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,
l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,
com aquell amor nostre.
Et diré un mot molt breu.
M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi
mentre expliques en francès la lliçó quarta:
hi haurà els minuts encesos
quan t'adones que el plugim et pinta les finestres
com un plor encongit, tatuatge de roses,
fonaments de memòria secretament absorts...
―Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,
excelsament hi vas penetrar, caut i preciós,
pergamí del plaer.
Accelerava l'amor, enjogassada,
per ser benignament altiva al davant teu:
les cuixes deixatades, el mos abellidor.
T'endevinava plenament el gest
i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme―.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,
mesquinament et menjaré el melic, amor.
Reiteradament et diré un mot molt llarg.

Susanna Lliberós
Més sobre l'autora, ací

dijous, 21 de novembre del 2019

CEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CEC

De vegades, quan mire, és cert que no hi veig res.
Els objectes es mouen com un film sense pausa
per davant del meu nas, i aquest trànsit em causa
una ceguesa anòmala que es propaga en excés
en l'hàbit i el costum. Un trastorn que m'obliga
a oblidar que tinc ulls, clissar la llum del sol
com un fet improbable i aguantar la fatiga
més enllà del permès. El problema es resol
quan concentre la ment entorn d'un punt de mira
diferent del comú, i aleshores el dany
minva o es paralitza. Amb tant de desengany,
la mirada s'ofusca i la vista es capgira.

Vicent Penya
Llibre de les enrònies dins de Triadisses
Editorial Denes, 2013
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 17 de novembre del 2019

LLUNYANIES

Aquest poema meu forma part del projecte Poetes & Cia 2019 dedicat a l'oblidat poble sahrauí, realitzat a La Vall d'Uixó el 16 de novembre. Ha estat coordinat per Nel·lo Navarro i amb el suport de l'ajuntament.
(Imatge pròpia)

LLUNYANIES

El teu cor somia allò que batega en la teua ment.
PROVERBI SAHRAUÍ

Dels pobles emanen els miracles
i de les nits fosques neix la llibertat.
AHMEDU ULD ABDELKADER

Vivim al no-res dels punts cardinals.
La lluna plena penjada d’un miratge
il·lumina el plany del nostre poble.
Els passos angoixosos i desesperats
moren al peu de les acàcies nues.
El mur roman inalterable i amenaçador
i pertorba els somnis quasi perduts.
Els nostres silencis amagats, quasi ofegats,
viuen forts però en sendes temoroses.
Recomencem amb el llostre del matí,
ens refermem amb el capvespre.
Potser demà serà el dia.
Potser arribarà el desig transmutat en realitat.
I hi haurà un moment indefugible
en les eternitats salobres del temps;
hi haurà un pas endavant
sobre els camins certs de l’avenir;
teixirem vents amb melodies
de les muntanyes del Tiris.
Sabem amb certesa que al final del camí
trepitjarem les fulles tendres del futur
i que ens espera el rostre d’un oceà sense àncora.
Al darrere restaran les gebrades del silenci.
Els nostres ulls miraran pels ulls morts
de Sid-Ali, Hafed, Salek, Najem, El-Mougaf,
Mouloud, Sleima, El Hafd, Abdellah...

Jesús Giron Araque
en Uskut (silenci)
Trencatimonms editors, 2019

dimecres, 13 de novembre del 2019

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
voldria saber nedar
en les aigües del teu cos
endinsar-me en els enfonys
trobar-hi estrelles de mar
i somriure a una medusa
capbussar-me entre les roques
trenar algues i corals
i fer-ne aletes dorsals
remuntar el delta frondós
rodolant-te per l’esquena
i ser-ne un palet de riu
repicant amb cloc somort
fins a arribar-te a la font
que raja fresca entre molses
i beure’n l’aigua tan clara
com el meu somni llunyà

Albert Mestres
Poemes intestins
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 10 de novembre del 2019

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics
i sovint aquàtics. Transparències invidents.
Qui ens podria consolar millor?
Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,
respirem com ells i movem tentacles,
extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.
Les cares lletges són un ensenyament
i l’amor se circumscriu a les coses bones
que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar
Animals d'hivern
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autora, ací

dijous, 7 de novembre del 2019

MIREIA

(Medea i Jàson. Waterhouse)
MIREIA

3.57 am
Sent el cop del diari contra el terra
(ni el mirarà, són coses de son pare)
i la tos de la moto que s’allunya.
No ha pensat mai que hi hagi una persona
al costat o al damunt d’aquell renou:
ella solca oceans de telemàtica.
Acaba una altra nit de ball de màscares.
Ha estat Llir entre cards, i ha seduït
un mestre jubilat i carregat
amb la dona malalta. Ha estat Yvonne
i s’ha deixat guanyar per la retòrica
humida d’un xinès emmascarat
com a rei del merengue. Ha estat Medea
i ha trobat un exèrcit de Jasons.
S’ha enfilat com el tronc d’una palmera
de castell pirotècnic, i ha esclatat
en espires daurades, que ara cauen
fetes polsim de cendra i ulls de son.


Miquel Àngel Llauger
Fourmillante. Novel·la coral en vers
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 4 de novembre del 2019

SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SOLEDAT

Atzur tornassolat, vívid, resolt 
a fer miracles lleus a les ninetes 
mentre agafes petxines de la platja 
i penses una música lluent 
com la pell de magrana. Records, fets, 
que el temps signà només en superfície
i ara encara en perfà les perspectives,
els colors, els indicis de ruïna.
Els cossos allunyats parlen amb gestos,
tempten formes del buit en cada imatge
que sura com un signe a la memòria.
Hi ha diàlegs latents, senyes de truc,
vastos somriures fixos redoblant
els draps i el borrissol de la conxorxa.
De vegades, el lloc sols és un dir:
la soledat té membres que l'habiten.
Cal fe i calfor pouant els subterfugis.
Jo de dol i parlant amb els fantasmes.

Ivan Brull
Escala de grisos
Adia Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

divendres, 1 de novembre del 2019

FEM COMPTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
FEM COMPTES

La poesia m’ho deu tot:
El coneixement ocult dels somnis,
una altra riba de la neu de cristalls,
quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,
aquell sobtat trencament de genolls.
Jo soc la seua única història.
No té cap altre visitador boig.

Pere Bessó
Els costums bàrbars
EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2019
Més sobre l'autor, ací