EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 31 de desembre del 2019

-0.14 SAL NEGRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

-0.14 SAL NEGRA

 


s’allarga i s’adorm.
emmudeix en els revolts.
cos dessagnat en l’eclipsi d’una atàxia.
nit de tenebra d’un ermitatge lasciu.
vaig dir-te,
que els budells es renten amb
sal i llimona,
que l’olor de la sang no es treu
amb paraules de mel.

Joan Josep Barceló i Bauçà
Svalbard
Adia Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací

BON ANY 2020!!!


dissabte, 28 de desembre del 2019

WILLOW WAND WILLOW WAND

(Imatge presa d'ací)

WILLOW WAND WILLOW WAND

 

No trigaré a tornar, no,
així van dir-m’ho les fulles
tintades.
Aniré pels camins,
omplerts els pulmons
per les guspires dels salzes.
A la primavera, amb l’arribada
dels ocells-tintorers
m’adonaré
que no hi haurà ningú esperant-me.
L’estiu tocarà el baix
envoltat d’estols d’insectes,
i el sol tot sol i jo dissolt
feliç sota l’estufa sagrada
sentiré alguna cosa com
una necessitat de jurar.
A l’hivern entraré a casa,
i besaré el teu cadàver
feliç d’haver fet tard.

Pere Vilanova
Lanyu
Adia Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 25 de desembre del 2019

MAR AÏRADA

(Salar d'Uyuni. Imatge no identificada presa de la xarxa)
MAR AÏRADA


Es difícil posar-li nom a la set i a la sal en les cordes del cor. Una part profunda del meu ésser volia ser protegida. Què cal donar o retindre de nosaltres mateixos? Sovint m'han arrupit. No vull estar condemnada a desenvolupar closques resistents. La vida és un cant d'aprenentatge on hem d'anar obrint-se pas sota un sol entelat. A vegades, tanta foscor acumulem que oblidem que més enllà dels ulls, hi ha alegria en la brisa, en el somriure afable, en aquella abraçada càlida, protegint la pell. Els anys no es poden descabdellar. Mire la mar i sempre hi ha un espai buit que batega per ser omplit en cada alba.

Maria Carme Arnau i Orts
En el principi la set i la sal
Ed. Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 22 de desembre del 2019

[DES DE LA DISTÀNCIA...]

Des de la distància 
els teus silencis
són grutes verticals
que en el camí s'obrin de sobte
glaçant els capil·lars de les meues ninetes.
Acostar-se a l'entrada
és com guaitar un abisme infinit,
no em pren la por al buit
sinó a l'aparició de tots
els espectres del dolor
que et recargolen les entranyes.
Des de la distància
els teus silencis
es mostren com el tornaveu
de la desesperança.

Manel Alonso i Català
Quadern per a Joan
Ed. Neopàtria, 2019
Més sobre l'autor, ací.

dijous, 19 de desembre del 2019

10 ANYS DEL CAU DE CALPURNI!!!


El Cau de Calpurni fa 10 anys. Un espai de temps on mai he deixat de publicar cada dos o tres dies alguna entrada de poesia. Durant aquest temps ha rebut al voltant de 265.000 visites, majoritàriament d’Espanya, Estats Units, Rússia i Alemanya. El blog té una mitjana de 3500 visites al mes.
L’entrada que més visites ha tingut, és el poema L’OFICI de Vicent Andrés Estellés amb 1445.
El blog té 228 seguidors. Cal agrair a alguns d’ells la seua fidelitat: M. Roser Algué comenta tots els poemes que hi publique; Xaro Balançà i Enric Julio Fort Jover comparteixen pràcticament tots els poemes als seus murs del Facebook. Moltes gràcies a tots tres.
Al blog hi ha poemes de 547 autors i autores, la majoria en català però també en francés, portugués, italià i castellà amb les corresponents traduccions. (Si ets poeta, potser estàs en la llista d’ETIQUETES, busca’t pel teu nom).
Gràcies a tots els lectors i lectores del blog! Mentre hi haja forces, existirà.

SALUT I POESIA!

dimarts, 17 de desembre del 2019

TIEMPOS / TEMPS

(Imatge pròpia)
TIEMPOS

Hablo de los días y las noches
del trepidar de calles
del sol que perjura en sus navajas.
Hablo de una llaga en mi espalda
donde el peso del mundo duele
de lo único que no dejan ver los cristales
del rencor y su transparencia en la sangre.
Hablo de un animal dormido
y compases de vals con mariposas en mi alberca.
Hablo de no poder ignorar
las auroras con sus muertos
de mis manos sudorosas
de las paredes donde se oculta el amor
del dios que canta en esas orillas
donde se rompen las olas.

...

TEMPS

Parle dels dies i les nits
del trepidar de carrers
del sol que perjura en les seues navalles.
Parle d'una nafra en la meua esquena
on el pes del món fa mal
de l'únic que no deixen veure els vidres
de la rancúnia i la seua transparència en la sang.
Parle d'un animal adormit
i compassos de vals amb papallones en la meua bassa.
Parle de no poder ignorar
les aurores amb els seus morts
de les meues mans suades
de les parets on s'amaga l'amor
del deu que canta en eixes ribes
on es trenquen les ones.

Giovanny Gómez
Casa de humo
Ediciones sin nombre, 2012
Més sobre l'autor, ací

[Traducció meua al valencià]

divendres, 13 de desembre del 2019

[A SOTA TERRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
A sota terra les dents
grinyolen en silenci.
El perfum de les flors
destil·la la memòria
de la saba i el corc.
L’udol dels trens
pernocta en la llunyania
mentre despunta un somni
que descansa en el desgel.
I rodola l’aigua com les veus
que traspuen les frontisses.

Conxita Jiménez
El cant dels mol·luscs
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 9 de desembre del 2019

VALÈNCIA

(Imatge no identificada presa d ela xarxa)
VALÈNCIA

Us trobo a València
i em fa l’efecte
de pujar al vostre món
en marxa.

M’esperàveu amb fons
d’ulls d’estrelles
convidant-me a
vol plegat
amb paraules
que serveixen de pa
i que piquen,
reboten i formen l’atzar.

Desconfiem
―com a l’altra ciutat.


Alexandre Planas i Ballet
Poemari de fuga
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

divendres, 6 de desembre del 2019

ANGELICA ARCHANGELICA

(Imatge no identificada presa de la xarxca)
ANGELICA ARCHANGELICA

Les fulles són les ales i les flors, una aura,
angèlica se'n diu, i de tan bella
procura la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.
Cura per dins i dolçament adorm, és opiàcia.
Carlemany se'n prenia, al seu temps,
i guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.
La muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,
però compte si useu àcid angèlic,
aquesta paradoxa, perquè untat a la porta de les cases
fa fugir els dimonis i els vampirs,
els íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,
no us hi trobéssiu pas.
N'hi diuen herba de l’Esperit Sant, també.
¡Tants esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?

Olga Xirinacs 
Natura
Editorial Ganzell, 2019
Més sobre l'autora, ací i ací

dimarts, 3 de desembre del 2019

RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Vida:] Només un instant,
però quant de dolor amagat!
RUAN JI

阮籍談生活
RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

Pose una flor entre tu i jo,
poses un tigre entre tu i jo.
Dibuixe una il·lusió en la finestra,
escampes pols i brutícia al meu voltant.
Inaugure un camí al desert,
t’inventes les bifurcacions.
Construesc la casa dels crisantems,
desenterres la tristesa de la intempèrie.
Disperse els meus pensaments-lluerna,
els atrapes en resina d’ambre.
Dic la paraula que tot ho conté;
abillada de silencis, la ignores.

Farem com si no ens haguérem conegut.

Jesús Giron Araque
EL bosc de bambú
Viena Edicions, 2019

dissabte, 30 de novembre del 2019

FOGUERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
FOGUERA

Mentre s’escampa la música
per la solitud de la cambra,
encens la foguera dels records,
on cremen les màscares
lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure
en les xarxes de la nostàlgia,
perquè els records no són la vida
ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,
en dibuixar flors nòmades
sobre l’esquena nua
de la pell de qui estimes,
per transformar la vida
en un concert de llavis
i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn
d’un ocell enxampat
en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo
Alfabet de desig
Editorial Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 27 de novembre del 2019

AL RIAD BEL HAJ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
IV. Al riad Bel Haj

Morta de riure al llit,
A les noces t’has rendit.
Del sagrat fins a plorar de riure
Que et contorsiona
El cos, com un poema, en festa,
Capgirant-se cap a si.
De fora endins, atiant el cor,
D’emoció de si cap a tu.

Dona que habites l’amor
Dins altres dones,
Que es reprodueixen eternament
En la Lectora,
Que engendra vida intel·ligent.
Forma bella robada al temps
D’escriure,
Forma viscuda

Que s’esborra en el poema.


Vicenç Altaió
Radicals lliures
Ed. Tres i quatre, 2017
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 24 de novembre del 2019

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,
l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,
com aquell amor nostre.
Et diré un mot molt breu.
M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi
mentre expliques en francès la lliçó quarta:
hi haurà els minuts encesos
quan t'adones que el plugim et pinta les finestres
com un plor encongit, tatuatge de roses,
fonaments de memòria secretament absorts...
―Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,
excelsament hi vas penetrar, caut i preciós,
pergamí del plaer.
Accelerava l'amor, enjogassada,
per ser benignament altiva al davant teu:
les cuixes deixatades, el mos abellidor.
T'endevinava plenament el gest
i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme―.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,
mesquinament et menjaré el melic, amor.
Reiteradament et diré un mot molt llarg.

Susanna Lliberós
Més sobre l'autora, ací

dijous, 21 de novembre del 2019

CEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CEC

De vegades, quan mire, és cert que no hi veig res.
Els objectes es mouen com un film sense pausa
per davant del meu nas, i aquest trànsit em causa
una ceguesa anòmala que es propaga en excés
en l'hàbit i el costum. Un trastorn que m'obliga
a oblidar que tinc ulls, clissar la llum del sol
com un fet improbable i aguantar la fatiga
més enllà del permès. El problema es resol
quan concentre la ment entorn d'un punt de mira
diferent del comú, i aleshores el dany
minva o es paralitza. Amb tant de desengany,
la mirada s'ofusca i la vista es capgira.

Vicent Penya
Llibre de les enrònies dins de Triadisses
Editorial Denes, 2013
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 17 de novembre del 2019

LLUNYANIES

Aquest poema meu forma part del projecte Poetes & Cia 2019 dedicat a l'oblidat poble sahrauí, realitzat a La Vall d'Uixó el 16 de novembre. Ha estat coordinat per Nel·lo Navarro i amb el suport de l'ajuntament.
(Imatge pròpia)

LLUNYANIES

El teu cor somia allò que batega en la teua ment.
PROVERBI SAHRAUÍ

Dels pobles emanen els miracles
i de les nits fosques neix la llibertat.
AHMEDU ULD ABDELKADER

Vivim al no-res dels punts cardinals.
La lluna plena penjada d’un miratge
il·lumina el plany del nostre poble.
Els passos angoixosos i desesperats
moren al peu de les acàcies nues.
El mur roman inalterable i amenaçador
i pertorba els somnis quasi perduts.
Els nostres silencis amagats, quasi ofegats,
viuen forts però en sendes temoroses.
Recomencem amb el llostre del matí,
ens refermem amb el capvespre.
Potser demà serà el dia.
Potser arribarà el desig transmutat en realitat.
I hi haurà un moment indefugible
en les eternitats salobres del temps;
hi haurà un pas endavant
sobre els camins certs de l’avenir;
teixirem vents amb melodies
de les muntanyes del Tiris.
Sabem amb certesa que al final del camí
trepitjarem les fulles tendres del futur
i que ens espera el rostre d’un oceà sense àncora.
Al darrere restaran les gebrades del silenci.
Els nostres ulls miraran pels ulls morts
de Sid-Ali, Hafed, Salek, Najem, El-Mougaf,
Mouloud, Sleima, El Hafd, Abdellah...

Jesús Giron Araque
en Uskut (silenci)
Trencatimonms editors, 2019

dimecres, 13 de novembre del 2019

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
voldria saber nedar
en les aigües del teu cos
endinsar-me en els enfonys
trobar-hi estrelles de mar
i somriure a una medusa
capbussar-me entre les roques
trenar algues i corals
i fer-ne aletes dorsals
remuntar el delta frondós
rodolant-te per l’esquena
i ser-ne un palet de riu
repicant amb cloc somort
fins a arribar-te a la font
que raja fresca entre molses
i beure’n l’aigua tan clara
com el meu somni llunyà

Albert Mestres
Poemes intestins
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 10 de novembre del 2019

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics
i sovint aquàtics. Transparències invidents.
Qui ens podria consolar millor?
Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,
respirem com ells i movem tentacles,
extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.
Les cares lletges són un ensenyament
i l’amor se circumscriu a les coses bones
que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar
Animals d'hivern
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autora, ací