EMPREMTES

La poesia ajuda a millor viure, a voler-nos i saber-nos lliures. JOSEP PIERA

dilluns, 9 de desembre de 2019

VALÈNCIA

(Imatge no identificada presa d ela xarxa)
VALÈNCIA

Us trobo a València
i em fa l’efecte
de pujar al vostre món
en marxa.

M’esperàveu amb fons
d’ulls d’estrelles
convidant-me a
vol plegat
amb paraules
que serveixen de pa
i que piquen,
reboten i formen l’atzar.

Desconfiem
―com a l’altra ciutat.


Alexandre Planas i Ballet
Poemari de fuga
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

divendres, 6 de desembre de 2019

ANGELICA ARCHANGELICA

(Imatge no identificada presa de la xarxca)
ANGELICA ARCHANGELICA

Les fulles són les ales i les flors, una aura,
angèlica se'n diu, i de tan bella
procura la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.
Cura per dins i dolçament adorm, és opiàcia.
Carlemany se'n prenia, al seu temps,
i guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.
La muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,
però compte si useu àcid angèlic,
aquesta paradoxa, perquè untat a la porta de les cases
fa fugir els dimonis i els vampirs,
els íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,
no us hi trobéssiu pas.
N'hi diuen herba de l’Esperit Sant, també.
¡Tants esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?

Olga Xirinacs 
Natura
Editorial Ganzell, 2019
Més sobre l'autora, ací i ací

dimarts, 3 de desembre de 2019

RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Vida:] Només un instant,
però quant de dolor amagat!
RUAN JI

阮籍談生活
RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

Pose una flor entre tu i jo,
poses un tigre entre tu i jo.
Dibuixe una il·lusió en la finestra,
escampes pols i brutícia al meu voltant.
Inaugure un camí al desert,
t’inventes les bifurcacions.
Construesc la casa dels crisantems,
desenterres la tristesa de la intempèrie.
Disperse els meus pensaments-lluerna,
els atrapes en resina d’ambre.
Dic la paraula que tot ho conté;
abillada de silencis, la ignores.

Farem com si no ens haguérem conegut.

Jesús Giron Araque
EL bosc de bambú
Viena Edicions, 2019

dissabte, 30 de novembre de 2019

FOGUERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
FOGUERA

Mentre s’escampa la música
per la solitud de la cambra,
encens la foguera dels records,
on cremen les màscares
lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure
en les xarxes de la nostàlgia,
perquè els records no són la vida
ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,
en dibuixar flors nòmades
sobre l’esquena nua
de la pell de qui estimes,
per transformar la vida
en un concert de llavis
i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn
d’un ocell enxampat
en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo
Alfabet de desig
Editorial Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 27 de novembre de 2019

AL RIAD BEL HAJ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
IV. Al riad Bel Haj

Morta de riure al llit,
A les noces t’has rendit.
Del sagrat fins a plorar de riure
Que et contorsiona
El cos, com un poema, en festa,
Capgirant-se cap a si.
De fora endins, atiant el cor,
D’emoció de si cap a tu.

Dona que habites l’amor
Dins altres dones,
Que es reprodueixen eternament
En la Lectora,
Que engendra vida intel·ligent.
Forma bella robada al temps
D’escriure,
Forma viscuda

Que s’esborra en el poema.


Vicenç Altaió
Radicals lliures
Ed. Tres i quatre, 2017
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 24 de novembre de 2019

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,
l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,
com aquell amor nostre.
Et diré un mot molt breu.
M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi
mentre expliques en francès la lliçó quarta:
hi haurà els minuts encesos
quan t'adones que el plugim et pinta les finestres
com un plor encongit, tatuatge de roses,
fonaments de memòria secretament absorts...
―Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,
excelsament hi vas penetrar, caut i preciós,
pergamí del plaer.
Accelerava l'amor, enjogassada,
per ser benignament altiva al davant teu:
les cuixes deixatades, el mos abellidor.
T'endevinava plenament el gest
i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme―.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,
mesquinament et menjaré el melic, amor.
Reiteradament et diré un mot molt llarg.

Susanna Lliberós
Més sobre l'autora, ací

dijous, 21 de novembre de 2019

CEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CEC

De vegades, quan mire, és cert que no hi veig res.
Els objectes es mouen com un film sense pausa
per davant del meu nas, i aquest trànsit em causa
una ceguesa anòmala que es propaga en excés
en l'hàbit i el costum. Un trastorn que m'obliga
a oblidar que tinc ulls, clissar la llum del sol
com un fet improbable i aguantar la fatiga
més enllà del permès. El problema es resol
quan concentre la ment entorn d'un punt de mira
diferent del comú, i aleshores el dany
minva o es paralitza. Amb tant de desengany,
la mirada s'ofusca i la vista es capgira.

Vicent Penya
Llibre de les enrònies dins de Triadisses
Editorial Denes, 2013
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 17 de novembre de 2019

LLUNYANIES

Aquest poema meu forma part del projecte Poetes & Cia 2019 dedicat a l'oblidat poble sahrauí, realitzat a La Vall d'Uixó el 16 de novembre. Ha estat coordinat per Nel·lo Navarro i amb el suport de l'ajuntament.
(Imatge pròpia)

LLUNYANIES

El teu cor somia allò que batega en la teua ment.
PROVERBI SAHRAUÍ

Dels pobles emanen els miracles
i de les nits fosques neix la llibertat.
AHMEDU ULD ABDELKADER

Vivim al no-res dels punts cardinals.
La lluna plena penjada d’un miratge
il·lumina el plany del nostre poble.
Els passos angoixosos i desesperats
moren al peu de les acàcies nues.
El mur roman inalterable i amenaçador
i pertorba els somnis quasi perduts.
Els nostres silencis amagats, quasi ofegats,
viuen forts però en sendes temoroses.
Recomencem amb el llostre del matí,
ens refermem amb el capvespre.
Potser demà serà el dia.
Potser arribarà el desig transmutat en realitat.
I hi haurà un moment indefugible
en les eternitats salobres del temps;
hi haurà un pas endavant
sobre els camins certs de l’avenir;
teixirem vents amb melodies
de les muntanyes del Tiris.
Sabem amb certesa que al final del camí
trepitjarem les fulles tendres del futur
i que ens espera el rostre d’un oceà sense àncora.
Al darrere restaran les gebrades del silenci.
Els nostres ulls miraran pels ulls morts
de Sid-Ali, Hafed, Salek, Najem, El-Mougaf,
Mouloud, Sleima, El Hafd, Abdellah...

Jesús Giron Araque
en Uskut (silenci)
Trencatimonms editors, 2019

dimecres, 13 de novembre de 2019

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
voldria saber nedar
en les aigües del teu cos
endinsar-me en els enfonys
trobar-hi estrelles de mar
i somriure a una medusa
capbussar-me entre les roques
trenar algues i corals
i fer-ne aletes dorsals
remuntar el delta frondós
rodolant-te per l’esquena
i ser-ne un palet de riu
repicant amb cloc somort
fins a arribar-te a la font
que raja fresca entre molses
i beure’n l’aigua tan clara
com el meu somni llunyà

Albert Mestres
Poemes intestins
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 10 de novembre de 2019

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics
i sovint aquàtics. Transparències invidents.
Qui ens podria consolar millor?
Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,
respirem com ells i movem tentacles,
extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.
Les cares lletges són un ensenyament
i l’amor se circumscriu a les coses bones
que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar
Animals d'hivern
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autora, ací

dijous, 7 de novembre de 2019

MIREIA

(Medea i Jàson. Waterhouse)
MIREIA

3.57 am
Sent el cop del diari contra el terra
(ni el mirarà, són coses de son pare)
i la tos de la moto que s’allunya.
No ha pensat mai que hi hagi una persona
al costat o al damunt d’aquell renou:
ella solca oceans de telemàtica.
Acaba una altra nit de ball de màscares.
Ha estat Llir entre cards, i ha seduït
un mestre jubilat i carregat
amb la dona malalta. Ha estat Yvonne
i s’ha deixat guanyar per la retòrica
humida d’un xinès emmascarat
com a rei del merengue. Ha estat Medea
i ha trobat un exèrcit de Jasons.
S’ha enfilat com el tronc d’una palmera
de castell pirotècnic, i ha esclatat
en espires daurades, que ara cauen
fetes polsim de cendra i ulls de son.


Miquel Àngel Llauger
Fourmillante. Novel·la coral en vers
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 4 de novembre de 2019

SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SOLEDAT

Atzur tornassolat, vívid, resolt 
a fer miracles lleus a les ninetes 
mentre agafes petxines de la platja 
i penses una música lluent 
com la pell de magrana. Records, fets, 
que el temps signà només en superfície
i ara encara en perfà les perspectives,
els colors, els indicis de ruïna.
Els cossos allunyats parlen amb gestos,
tempten formes del buit en cada imatge
que sura com un signe a la memòria.
Hi ha diàlegs latents, senyes de truc,
vastos somriures fixos redoblant
els draps i el borrissol de la conxorxa.
De vegades, el lloc sols és un dir:
la soledat té membres que l'habiten.
Cal fe i calfor pouant els subterfugis.
Jo de dol i parlant amb els fantasmes.

Ivan Brull
Escala de grisos
Adia Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

divendres, 1 de novembre de 2019

FEM COMPTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
FEM COMPTES

La poesia m’ho deu tot:
El coneixement ocult dels somnis,
una altra riba de la neu de cristalls,
quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,
aquell sobtat trencament de genolls.
Jo soc la seua única història.
No té cap altre visitador boig.

Pere Bessó
Els costums bàrbars
EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 30 d’octubre de 2019

LA DEFLAGRACIÓ

(Luis Egidio Meléndez. Natura morta amb salmó, llimona i recipients, 1772. Museu Nacional del Prado)
La deflagració

Aquí noto el gallet de fullaraca, a l’esquena,
una bala rebotada, una cremor forta de ferida neta,
un orifici d’entrada i un de sortida i, en l’interval,
una sala hipòstila que recull una altra aigua, a punt
per al bany de la musa. Així m’assec a la cadira
de fals travertí, a esperar com omplir amb paraules
d’emplastre els nius deserts, com retenir amb petites
preses cada glopada que s’esgarria a l’hort.
Hi haurà alguna manera de fer una nova boïga
per sortir a respirar, una mica d’aire, una mica de llum,
uns pocs centímetres per uns quants mil·límetres.
Oblidarem l’ofec, traient-lo de sota la molsa, vomitant-lo
una i una altra vegada, fins a aconseguir una obra serena,
un paper escrit que no hàgim de llençar als escombralls.

Un paper per deixar a la taula del despatx, al costat de
es meves coses, abans d’absentar-me del quadre.

Ara és ja un bodegó.

Ramon Cardona
Tocat i enfonsat
Edicions Proa, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 26 d’octubre de 2019

MOSQUIT-TIGRE

(CDC Wikimedia)
MOSQUIT-TIGRE

És tan vanitós
com nosaltres,
les teves víctimes.

Desfàs
paradisos febles;
malmets moments
potser màgics.

Si et matem de set;
mors;
si et fumiguem,
desapareixes.

Ets un amistançat
de l’estiu,
i no sabem
qui és la teva família.

T’esperem, et temem,
no et volem,
i tu, per feblesa,
vens, t’obstines.

Marta Pessarrodona
Animals i plantes
Editorial Meteora, 2010
Més sobre l'autora, ací i ací

dimecres, 23 d’octubre de 2019

[L'AMOR PERFECTE...]

(Imatge pròpia)
L'amor perfecte que tiba el cant del cos
l'embriaguesa dels cossos 
com l’instant etern de la consumació
com el vent del desert la vastitud
com la bellesa del crepuscle al dematí
com l’esperança de la mort
com la paraula subtil i fugissera
com la destral del temps indefugible.

Mai no són les ferides inútils.

Enric Sanç
Vides de vidre
Onada Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 20 d’octubre de 2019

INVOCACIÓ

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
INVOCACIÓ

A tu t’invoco, petit germà meu sobre el teu llit de mort. Tirat a sobre, allí deixat, embolicat en draps i més draps i petits vestits de nounat i plorant sempre. Tan petit. Tan allargassat i petit. Ros com el sol, absurd com les coses que es mouen entre dues fronteres i fan dubtar de tota realitat. Fràgil com el gel que cobreix el llac i no pot suportar ni el pes de l’au migratòria pocs segons. Blanc i trist, com si algú hagués deixat dins seu una llarga condemna. Tímid i poruc animal humà que vas néixer amb l’alè de la mort a templa i templa, fins que te’n vam poder arrencar, a tu t’invoco!
Clínica del Perpetuo Socorro, Lleida.

Dolors Miquel
Ictiosaure
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

dijous, 17 d’octubre de 2019

REBUTJAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REBUTJAR

Una muntanya
no rebutja la poesia;
ni tampoc els núvols,
l’aigua o les estreles.
És sempre la gent
qui la rebutja,
per por,
per odi
i amb xerrameca.

Shuntaro Tanikawa
Més sobre l'autor, ací