EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dimecres, 14 d’agost de 2019

VULNERABILITATS

(Conservatori Municipal de Música de Barcelona)

Vulnerabilitats

Hi ha jornades despullades de la follia de la tempesta. I en la seua plàcida nuesa trobes camins complaguts de trànsit. No saps si durarà gaire. Però les hores es defineixen amb aquella condició de serenor que amera cada gest i pensada. He comptabilitzat, per exemple, les vegades que m’has dit: t’estimo. La vulnerabilitat t’espanta. Lleva la cuirassa que has portat, tant de temps, per guarir-te de la pluja. Vols mantenir-te estàlvia a les desfetes. Vols impossibilitar l’estratègia que la vida ens organitza, en ocasions, quan s’embosquen les desavinences sobre allò que atresoràvem. T’has vist, de sobte, com un gran edifici de finestrals oberts. Envaïda de llum i ocells. En allò que no has pogut ensinistrar, guarde jo la vida que m’agradaria dur posada.

Josep Manel Vidal
L'endemà de totes les fosques. Poemes par a Cloe
Pegès Editors, 2018
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 11 d’agost de 2019

RENEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RENEC
Jo no volia un mapa.
Jo volia un matxet per obrir-me pas
a la selva, seguint l’inconscient.
Quan diuen massa tard,
vols dir que potser no exageren?
He trobat un petit ganivet
i crec que podré tallar les plantes
que se’m fiquen als ulls,
les que m’obstrueixen la voluntat,
les que exalten les contradiccions.
Sí,
jo no volia un mapa.
Jo volia un Déu dins de cadascú.
Anna Gual
Altres semideus
LaBreu Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací


dijous, 8 d’agost de 2019

[ÉS ARRIBADA L'HORA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

És arribada l’hora en què l’angoixa
serà fruit de la certesa i no del dubte.
Tot allò que sabem ja ho sabíem,
però hem comprés que serem ferits
per la mateixa daga que abans
passava de llarg cercant un altre parador.
Avui hem de conviure amb un neguit
que no té cap porta d’eixida oberta,
perquè la vida ha traçat gèlidament,
com qui separa territoris estranys,
una línia divisòria recta i infranquejable
entre el que ara som i el que volíem ser.

Robert Cortell
Hores ingrates
Ed. Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 5 d’agost de 2019

EL SILENCI DELS COSSOS

(Imatge de'Hengki Koentjoro)

EL SILENCI DELS COSSOS

M’ha arribat el silenci 
        a les mans.
 
I sé això 
        no perquè ho diguin els contes,
ni perquè les princeses dels romanços
llancin calàpets a l’aigua tèbia amb tendresa.
Ho sé perquè  visc 
        com un botxí
en massa nits d’horabaixa.
I la roent llengua 
        sols es cobreix 
amb la meva saliva agra.
                        Cant l’agònic salm del sexe 
                i escolt l’ombra per si em crida.

Pau Vadell
Sadoll de seny
El Tall editorial, 2008
Més sobre l'autor, ací

dijous, 1 d’agost de 2019

LENGUA / LLENGUA

(Dona etíop. Foto d'Ana Martínez Climent presa del seu mur de facebook)

LENGUA

Si ya la lengua no es mi patria
ni en la patria se habla la lengua que yo entiendo,
hoy hablo en persa
bajo un sol iraní,
con secos labios de mujer etíope
y gesto sosegado de birmana.

---

LLENGUA

Si ja la llengua no és la meua pàtria
ni en la pàtria es parla la llengua que jo entenc,
Hui parle en persa
sota un sol iranià,
amb secs llavis de dona etíop
i gest assossegat de birmana.

Irela Casañas
Inèdit
Més sobre l'autora, ací i ací
[Traducció pròpia]

dilluns, 29 de juliol de 2019

PAISATGE

(René Magritte. La Décalcomanie, 1966)

PAISATGE

When it comes, the Landscape listens –
Shadows– hold their breath–
Emily Dickinson

Entrar a la casa d’algú que coneixies
on només queda la constància dels mobles
per semblar càlids i un fil de roba estesa
a la finestra, ple d’òxid i memòria.

Com es mesuren els forats d’una vida?
La cambra buida, el marbre de la cuina,
els marcs de fusta sense vernís, xarneres
que ja no tanquen, partícules de vidre

i una presència: algú, a la teva esquena.

Elm Puig Mir
La invenció del sotabosc
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autor, ací

divendres, 26 de juliol de 2019

[EL CAPITÀ HA DONAT UN COLP DE TIMÓ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desterrat, allunyat del teu futur pels designis del destí,
forçat a iniciar un viatge que no has elegit.
JOAN-BAPTISTA CAMPOS

El capità ha donat un colp de timó
i tu, timoner, que ja mussitaves confiat
els noms dels ports on havíeu d'atracar,
et veus obligat a aprendre una nova drecera.
T'espera una navegació sinuosa
que et demanarà perícia,
saviesa i valor.
Timoner, carrega el teu equipatge
de paciència i esperances,
i quan la nit caiga buscant entre els estels,
allí trobaràs els mots per als teus versos,
l'alé que ha de nodrir el teu anhel de viure.

Manel Alonso i Català
Quadern per a Joan
Editorial Neopàtria, s.l., 2019
Més sobre l'autor, ací

dimarts, 23 de juliol de 2019

CIM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CIM

Arribar fins al cim, caure del podi,
refer-se un altre cop, amb esperança,
i fer-se amic d’un dia de bonança
per no anhelar mai més deu glops de sodi
clavant-se’t molt endins, com una llança,
per caure mort en una bassa d’odi,
sense desig d’escriure un episodi
amb el teu cos ben lliure de recança.
Sortir d’aquell forat, amb un gran salt,
i fer-te fort de nou, desfer la fila
i fer-la un altre cop. No prendre mal.
Triar vagó d’un tren que descarrila,
tornar-lo a encarrilar sense didal,
punxant-te el dit. L’albada amb sang s’enfila.

Bruna Generoso
Abstraccions i certeses
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 20 de juliol de 2019

[ENCARA SI LES CONTINC,...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Encara si les continc,
no poden retenir
les meues mànigues: joies blanques,
llàgrimes d'uns ulls
que no veuen a qui estimen.
Abe no Kikoyuki (poeta japonés, s. X)

Pobres llàgrimes aquestes
que poden formar joies
a les mànigues. Les meues,
en brollar, són torrents
que res contindrien.

  Resposta d’Ono no Komachi (poetessa japonesa s. X)

dimecres, 17 de juliol de 2019

[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí
d’illa mediterrània,
quan els escenaris barrocs
ens signifiquen en una frase bella.
I et tinc ja per sempre,
amor secret que el temps ignorava:
                                              cames que acarono,
                                              veu que esdevé el cant
                                              on aprenc a recordar
                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca
Cos de poderosa llum
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 14 de juliol de 2019

HE VIST UN UNICORN

(La dama i l'unicorn. Tapís flamenc del s. XV)
HE VIST UN UNICORN

He vist un unicorn; duia, a la gropa,
una fada d’ulls blaus i pell de seda,
i un vestit tot de neu, i una corona
i una toia de vesc florit de perles.
Els llavis de la nit, esplendorosa,
li besaven les galtes, i una estesa
de pètals i de llunes i d’aloges
li traçaven camí per l’ombra verge.
T’he vist a tu, també; i en la penombra,
un esclat de miralls i de trompetes
m’ha dit que t’acostaves; i la Lloba
s’ha calçat els ullals de la impotència.
La nit vestia d’or les hores fondes
quan he aclucat els ulls. Tens la pell tèbia.

Josep Fàbrega
Postres de poeta
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 10 de juliol de 2019

LES BARRAQUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
LES BARRAQUES

Ara recordes
vora mar les barraques,
els corrals, l’ombra
amable de la parra,
el soroll de la grava
quan arribava
algú. La vida encara
sense cap límit,
estranyament feliços.
Per això va sobtar-vos
que en aquell salze
decidira penjar-se
el fill marica
(era així com li dèieu
en eixir de l’escola)
de Doloretes.
Faltaven quatre dies
perquè la mare
li donara la bici.
Ja tenia l’ametlla
encomanada
i cocacoles, fantes,
cacaus, tramussos
i cinc pots de Nocilla.
Li vas veure les cames
només, immòbils,
abans que tot s’omplira
d’ai, mare meua
i buscaren els homes
pels camins i les sendes.
Ara volies
recordar les barraques,
estius d’arena
i com us acaçàveu
tot el dia pel terme.
T’és impossible
no pensar en aquelles
cames immòbils,
tu que només volies
recordar les barraques.

Iban L. Llop
Seps i paisatges
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 6 de juliol de 2019

INTERPRETAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INTERPRETAR

El vent que mou les fulles
no neix en el desig
de bressolar-les
ni de combatre-les una a una.

I no sabem si la fulla
ansieja per la manyaga
o el desfici és més aviat
per desfer-se de l’arrel
que la subjecta a la vida.

Sònia Moya
Silur
Ed. Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 3 de juliol de 2019

IMMIGRANT

(Imatge que acompanya el poema al mur d'Instagram de l'autora)
IMMIGRANT

Jo també soc
immigrant
cada vegada
que mudo
i em descobreixo
un nou replec,
sempre
que em miro
i no em sé.
Migrant de mi
esdevinc
immigrant 
del meu jo.


Bel Granya
Poema del mes (juny) del PEN Català
Més sobre l'autora, ací i ací

diumenge, 30 de juny de 2019

MIRAR

(Mark Rothko, Saffron, 1957)

MIRAR

Mirar, mirar només.
Mirar i contenir l'alé,
deixar-se endur pel magma de colors.
Mirar i contemplar.
La porta sense clau.
Mirar la intimitat del crit de joia.
Obrir la solitud de la tristesa.
Tornar a casa de l'amic.

Mirar i unir la mà amb la mà.
                                              Tocar
aquesta terra amb els llavis,
                                             amb les dents.
Cantar la llum, acaronar els pètals
del darrer raig de sol.

Reverberen els sons en la quietud
i els colors que ressonen contra el temps.


Jaume Pérez-Montaner
Paisatges per a Mark Rothko
(dins de Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018)
Institució Alfons el Magnànim, 2018
Més sobre l'autor, ací

dijous, 27 de juny de 2019

MATÈRIA FOSCA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATÈRIA FOSCA

Semblava que fos a l’abast, la matèria,
que protons, neutrons i electrons tanquessin el món,
sòlidament, definitivament,
immersos en un bany de fotons i de neutrins.

Però vam anar sabent com giren les galàxies:
tan ràpidament que haurien d’esqueixar-se,
de trencar-se a bocins i dispersar-se en la fosca,
en lloc de seguir la seva dansa amb harmonia.
Què les reté? Què fa que no s’esberlin?


[Fragment]

David Jou
Les escriptures de l'univers
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 24 de juny de 2019

POÈTICA AMB FIGURA AL FONS

(Fotomuntatge popi)
Poètica amb figura al fons

Com qui jutja acabat el temps viscut
—però no finit— o deixa en suspens
l’incert projecte secret del seu ésser,
encara en cada vers escric la vida.
Com allunyat, com dins un món fal·laç,
i tanmateix, altiu, romandre-hi viu,
i tanmateix, enterc, que un vers grinyoli
sempre, mai no cabent en cap poema,
i, solament empès pel rar ofici
de dir el cru saber d’una mirada,
saber rimar encara escriure amb viure,
poesia callada, estreta mida
verídica del crit —oh inversemblança
de tota sang dins el cor de l’exili
del ver—, alquímic jo, parpella d’ala,
quimèrics vols d’ocells, el somni pur:
com l’aspre so dins arpes sense cordes
—duresa al verb d’un Amor de tungstè—,
ja etern tot temps, el silenci de Déu
que cancel·la el discurs on ets sumat.

Albert Gavaldà
Poemes d'Abissínia
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací