(Saturn devorant els seus fills. F. de Goya. Museu del Prado)
Saturn
Venies amb les hores emboscades en l’ànsia
dels opiacis lents. Més alta esdevingueres
en cada esclat roent: si era oblit, el desig
es convertia en arma; si neguit, el cor brut
esmicolava el temps. Vestit de dol i infern,
el paradís burlava el teu dolor narcòtic.
I volà lliure l’àliga, guaitant la fe i l’ovella.
Però ara et cal triar entre el fang i el perill.
Obre’t el cos, amb ràbia, i admira’n la clivella
En algun lloc, dins teu, t’he devorat el fill.
Lluís Calvo
Al ras
Perifèric Edicions, 2007
Més sobre l'autor, ací
Entrades
