En una col·locació imprecisa
del teu cos sobre el meu
ha aparegut el que som.
Et descobreixo tot vibrant
de paraules que no entenc,
i jo aparec i reclamo ara
tot l’absurd significat
que havia rellogat en tu.
Fixa’t que no té sentit
que insistim a encaixar-nos
un damunt de l’altre,
com acoblant-nos.
Doncs se’ns fa frontera
el mur de cada un
que no podem
desmentir.
En construcció
Viena Edicions, 2021
i del meu cos pel teu el més noble floreig,
paraula i cos ambdós ardents com una llàntia.
Que en coneguis de mi l’oratge dels migdies,
no aquest vent tardoral que adesiara em neix:
en faig, de l’estimar-te, la base d’un estil.
El pis de la badia dins d'Obra poètica completa
AdiA Edicions, 2021
No hi ha res més perillós que viure.
RICARD CREUS
He viscut amb la consciència
de formiga al pati de l’escola.
En un permanent hivern lectiu.
Li he tingut molta,
molta por a la por.
En fondíssimes presons
de prudència m’he reclòs.
I qui si no jo mateix
ha encastat metòdics vidres afilats
a l’incert mur del desig,
i li ha amagat tots els guants
al neguit de les mans.
Qui si no jo mateix pateix ara
dolorosa, cruel,
inguarible ferida per tanta vida
malversada a l’altra banda.
La taula del nàufrag
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autor, ací
la pell ingràvida.
L’alè pausat et dibuixa,
en l’horitzó del ventre,
un mediterrani ondulant.
Només el record d’aquesta estona,
—et dic en una llengua que no és meva—,
em calmarà la set.
Guardam silenci
per fer surar el miratge de les paraules:
Com n’és d’amarg
el consol del nàufrag
que s’aboca a beure
aigua salada
.
Còrpora
AdiA Edicions, 2021
Jo li narre com engreixen les olives i com encara, al ball dels núvols, ─aquests─ escruten ametlles obstinades en no ser presa de la gravetat.
Aquest és un amor arran de terra, que s'allunya de misteris i accepta boires, ventijols i la tendresa de les galtes roges de l'arenita, alhora pedra eixuta i cor.
Estrafolàries paraules de sang, mentre apunten els xiprers els llavis del silenci d'on seré foc roent i part. També aleshores, assegut a la cambra dels estels, t'escriuré.
14-09-2021
Flors d'aniversari
Edició electrònica de l'autor, 2021
Més sobre l'autor, ací
[El llibre és al vostre abast en:
https://drive.google.com/file/d/19wsywANZoKiyn6hOcfO3CizOy0zezUIg/view?usp=sharing]
Hitzik gabeko hizlari mutuak.
Begi zorrotzak behar dituzten hitzak.
Hots finak entzule trebeen bila.
Kontzientziak asaldatzeko bizigabeak.
Sentimenduak pizteko testurak.
Bihotz hunkigarrien bila dabiltzan irudiak.
Zarata artean isilean bizi direnak.
Sentsibilitateen eskuetatik moldatuak,
esku zabal irekietarantz.
Iheskorrak bezain iraunkorrak...
Lehenengo zirrararen gatibu dira.
Erretinaren preso,
betiko gogoan gelditu edo
momentuan ahaztuak izan.
Beharrezko ziztada gardenak,
hausnarketaren itxaropen izpiak,
bizipenetatik ihesean doazen ametsak,
izaeraren muinera doan autobidea.
Zure etxera bisitan etorrìko ez den bisitaria
---
Entretanto... arte. Entre tanto arte
Hablantes mudos que carecen de palabras.
Palabras que necesitan ojos incisivos.
Sonidos agudos a la espera de oyentes diestros.
Exánimes para agitar conciencias.
Texturas que despiertan sentimientos.
Imágenes a la búsqueda de corazones sensibles.
Viven en silencio inundados de ruido.
Modeladas por manos delicadas,
abiertas a manos desprendidas.
Tan huidizas como perennes...
viven cautivas de la primera emoción.
Prisioneras de la retina,
permanecen para siempre o,
al instante, ingresan al olvido.
Necesarias punzadas transparentes,
soplos de esperanza de reflexión,
sueños que huyen de las vivencias
autopistas al tuétano del carácter.
Viajero que no llegará hasta tu casa.
---
Parlants
muts que manquen de paraules.
Paraules
que necessiten ulls incisius.
Sons
aguts a l'espera d'oients dretans.
Exànimes
per a agitar consciències.
Textures
que desperten sentiments.
Imatges
a la recerca de cors sensibles.
Viuen
en silenci inundats de soroll.
Modelades
per mans delicades,
obertes
a mans despreses.
Tan
fugisseres com perennes ...
viuen
captives de la primera emoció.
Presoneres
de la retina,
romanen
per sempre o,
a
l'instant, ingressen a l'oblit.
Necessàries
punxades transparents,
bufs
d'esperança de reflexió,
somnis
que fugen de les vivències
autopistes
al moll del caràcter.
Viatger
que no arribarà fins a casa.
Zuri-Beltzaren koloreak / Los colores del blanco y negro
Oihartzun Kutxa Argitalpenak, 2020
[Traducció al castellà feta per l'autor]
[Traducció al català a partir del castellà feta per Jesús Giron Araque]
And fade out again and fade out again.
Radiohead
La devastació és creure’t que ho saps tot,
i no. No pontifiquis apocalipsis col·lectius
ni certeses objectives. Només pots exalçar
una sola cosa, poema rere poema, i blasfemar
la misèria. Rabejar-t’hi, rebregar-t’hi, i mirar
de sortir-ne sense ferides. Dic el dir i dic
sempre el mateix, el terraplè i el dubte.
I sé què dic quan dic amor, perquè l’amor
és meu
La volumetría del neguit
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autora, ací
Cada dia cau un amic en la impietat,
l’incineren i en quaranta dies
lliuraran les cendres a la família.
M’afaito sol en la decrepitud del pis
abassegador que només em rescata
quan dius «hola» i apareixes
entre ombres del búnquer domèstic
amb l’aroma desitjada dels plats.
Els clarinets de l’amic sonen llunyans,
«postindustrials» van dir,
com un ferit a la pota ranca
després del bombardeig
i el fred primaveral que s’alterna
amb el plugim interminable
que em fa desitjar-te més.
Quan eres a la residència de Lesseps,
cada tarda el treia a passejar
perquè només podia sortir amb el meu DNI.
La tarda que et vaig llegir la bonaventura
et vaig advertir del perill:
sortir, oblidar-se’n i ficar-se en embolics i addiccions,
el passadís estret era un penya-segat
on no pots badar
ni amb un estrafolari punt final
Tot passarà també com la tempesta,
vides fugisseres entre els escamots de la mort,
setge intensiu, pudor de sirenes
a cada moment.
Una mort sobtada és un eufemisme mal resolt.
Som al cim de l’epidèmia,
penso reiteradament en tu.
Penso reiteradament en tu,
penso reiteradament en tu,
fins i tot quan em tallo.
L'amor com a pena capital. Antologia poètica.
Pagès Editors, 2021
i nosaltres les bescanviem
per silencis que ens amargaran.
Entretant ofeguem el tro
i després amaguem el llamp.
Així perdem la nostra identitat
convertint-la en un amagatall.
I les ciutats en boscos frondosos
on no penetra la llum.
Cossos afeblits
Onada Edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
