[VISITES EL PENYA-SEGAT...]

 

(Imatge pròpia)

No sent, ne veig, ne oich, ne conech res.

 

Pere Torroella

 

Visites el penya-segat d’aquell temps passat.

Intentes recordar, però s’esborren les imatges

i voldries ser roca, gavina o brisa

                                                              i romandre-hi.

Són els teus ulls qui t’enganyen;

ulls que s’aturen al llindar

i no són capaços de reconéixer el nou teixit

que ara cobreix els teus desvaris.

No saps trobar raons per a conjugar

aquells verbs que abans eren inici de goig,

ara enfoscats en un temps

que se t’amaga entre les mans

com un cervatell ho fa en el boscam.

Impossible escapar a la memòria difusa

ni al rocam eixalbat del fred.

                                                      Què et resta?

Res més que inhòspites cruïlles

i algun sospir que reverbera en la brisa

d’aquesta teua mar petita,

que ara contemples amb recança.

 

Quina llum et salvarà de la immoderada realitat

mentre les oronetes dansen sobre tu?

{incerteses}

Jesús Giron Araque

Splendor maris

Reclam Editorial, 2026

Més sobre mi, ací i ací

GÈNESI

 

(La creació d'Adam (detall). Michelangello Buonarrotti)

Gènesi

 

Al principi era el verb.

I tu.

I amb el discurs vam cosir un món

a mida,

             amb ombres i salvatgies desbocades

i les incerteses per preguntar-nos-ho tot,

deixant rastre del Tot sobre la sorra.

Tot, llevat del teu nom,

l’innominable,

                          el qui amb un gest superb

macula sencer el llinatge de Caïm

abans i tot del crim comès,

perquè no és crim el tast golut, efímer,

de la fruita sucosa i plaent de l’arbre de la vida,

del coneixement, el bé i el mal i tu

i jo i el desig del sexe en plenitud, golut també.

 

Perdut el paradís, el rastre animal

de la teva creació esdevé ferotge,

                                                              abominable,  

                                                                                     criminal,

i a l’ensems bellíssim perquè bell era

el fang primigeni amb què modelar

el monstre, l’àngel, l’home.

                                                  Els déus.

I després: al principi era el mite.

I tu.

 

Argos fondejat i calm davant l’arena blanca

curulla de cossos esterrecats, els ulls esbatanats,

interceptats en el viatge cap a l’esfinx

per resoldre l’enigma de la creació amb respostes

agusades que basteixen un nou discurs: l’home

que veu l’home i és el seu pitjor malson,

i tanmateix creu en ell com en el gran creador que esdevindrà.

 

La poesia no diu; suggereix.

                                                  Il·lumina.

I, aleshores, diu.   

 

El mite o la cadena de mots  

bastint un nou discurs on dir-nos tot  

allò que no sabem. I per justificar

les accions de l’home davant el proïsme inestimat

burlant la llei divina enmig la nit

(el cos sense sepultura exposat als vents del desert,

als cans famèlics udolant sota els estels),

mentre la música de les esferes fa de claca

dels mesells que assenteixen, i riuen,

i cloquegen.

                       Babaus. Babaus asseguts en trons

de plata i argent o agemolits sobre el llot

untat de sang, de semença, de la suor del treball

de l’escarràs maldant per un bocí, per aire,

pel saber contaminat d’aquest llinatge maleït.

 

Àlvar Masllorens Escubós

Escriptures sagrades

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autor, ací

[CRIDA ALS BALCONS NUS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Crida als balcons nus o ornats d’oratge,

al caliu sempre encès o encara esfèric,

crida a l’embat sobre les alzines, 

criden a l’ull de l’alicorn i als éssers pastats

d’estius plens, crida als gerds i al temps

de figues. La nit està feta d’això i el vel

que cobreix com una segona veritat,

com una segona o enèsima pell, fa brollar

dels espills tantes incerteses veres;

vosaltres, jo quan us cerc, quan em defugiu,

tots esdevenim una esponja xopa,

què importa un cos concret?

Què importa una veu precisa i clara?

La nit és la nit i és inexplicable.

 

Hilari de Cara

Quaderns del port

Edicions Proa, 2018

Més sobre l'autor, ací i ací