EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un joc amb la poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Un joc amb la poesia. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de juliol del 2012

RESULTATS DEL JOC: ELS POETES TENEN CARA DE POETA?

La combinació guanyadora del joc de l'escrit anterior és:
2-4-5-8
Qui és cadascú?
1. És un polític local peruà, no identificat.
2. Es tracta de la poetessa alemanya, Uljama Wolf (més informació, ací).
3. La foto correspon a l'economista argentí Iván Heyn (que es va suïcidar l'any passat).
4. És la poetessa espanyola Luna Miguel (més informació, ací).
5. Un altre poeta: el romanés Claudiu Komartin (més informació, ací).
6. Té cara d'economista i argentí, Daniel Ravier.
7. Qui anava a dir que és un físic nuclear búlgar que té problemes al seu país, Georgi Kotev.
8. L'últim també és poeta: Francisco Ruiz Urdiel, nicaragüenc (més informació, ací).

(Els amants, Magritte)
Les guanyadores (només heu participat dones):

1r lloc: Carme: 3 encerts + un accèssit.
2n lloc: M. Roser, Cantireta, Violant d'Atarca: 3 encerts.
3r lloc: Fanal Blau, Helena Bonals, Gerònima, Noveflors, Helena Arumi: 2 encerts.

Crec just declarar guanyadora a Carme ja que ha encertat tres dels quatre poetes però ha indicat la quarta al seu comentari.

Conclusions:
* Les dones reconeixen abans que els homes els poetes?
* Sembla que sí hi ha cares de poeta: de les 36 possibles respostes heu encertat 22.

Enhorabona a  totes, que sou guanyadores! Gràcies a totes les que heu participat!

dimarts, 10 de juliol del 2012

JOC: ELS POETES TENEN CARA DE POETA?

Fa uns dies em vaig trobar amb un conegut que feia temps que no veia. Quan li vaig dir que últimament anava fent versos, ell em va comentar que sempre s'ho havia imaginat ja que tinc cara de poeta.
Evidentment una afirmació tan rotunda em va fer pensar si en veritat els poetes "tenen cara de poeta" i si realment existeixen "cares de poetes".
La meua opinió és que només existeixen cares i allò que aquesta és l'espill de l'ànima està per veure (tot i que no em costa molt reconéixer el "cara dura" i el que "té molta cara").
Per a comprovar-ho he preparat un intranscendent joc. La imatge que teniu al final del post conté huit cares: 4 de persones que són poetes i 4 que no ho són. Podeu indicar als comentaris la vostra selecció fent ús dels números que els hi identifiquen. Al següent escrit posaré la solució i els guanyadors. Sort, psicòlegs!

dijous, 29 de desembre del 2011

INNOCENTADA


El post anterior és una innocentada.
Dubte molt que Rajoy haja escrit, ni fart de vi, un poema en la seua vida (si no és així Presidència del govern espanyol ho desmentirà).
Sí és veritat que va fer la "mili" a València i el seu gust per la festa (informació treta d'El Temps).
No és veritat que jo tinga un conegut que va fer la "mili" amb ell i molt menys que posseïra un poema d'ell.
Per descomptat, el poema és meu (es pot endevinar ja que és molt dolent).
Les innocentades són així.

diumenge, 31 de juliol del 2011

JOC: QUI ÉS?

(Imatge treta del llibre Tria Personal
de Josep Ma Llompart, Ed. de la Guerra)
Si encara quedeu algú o alguna que no estigueu fent vacances i continueu tafanejants blogs, el Cau de Calpuni us proposa un joc. Es tracta d'endevinar a quin poeta correspon la imatge que teniu al costat.
Durant tres dies més (si no l'encerteu abans) aniré donant-vos pistes.
1es pistes:
Aquesta foto va ser presa a Galícia.
Un dels seus poemaris conté la paraula terra.
2es pistes:
►Estudià dret a la Universitat de Bercelona.
►Va fer traduccions de poesia del portugués.

Fins ací el joc ja que Violant d'Atarca ha encertat que es tractava de Josep Maria Llompart. Ací podeu trobar el seu blog Dietari de Sensacions.

Més sobre Josep Maria Llompart ací.

dissabte, 26 de febrer del 2011

SONET CIBERNÈTIC

Us propose un joc a partir d'un cusiós sonet de Gerard Vergés. Es tracta de localitzar les 13 paraules inventades per ell i que apareixen en aquest sonet. No val fer servir un corrector.  A pèl, sense diccionaris. Les trobareu?

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SONET CIBERNÈTIC

              A IZK-103, un ordinador que fa versos

Gravidells esgalaven el gompit
dels dacs amistançats i morts de set.
Brafaven els cavalls. Valia un tret
més que les despes apuntant al fit.

Jo em vaig alçar, arborat, amb tot el pit
rilat de bulles, de desigs replet.
No era el meu plany de dol ni de ceret,
sinó de galves forces i aturit.

Era evident que els brals de la virtut
arribarien tard, com era not
que els pecadors vindrien aviat.

(Jo us asseguro que en tindreu un brut
i d'aquests versos no entrendreu ni un brot
Perquè tretze paraules m'he inventat).


Lliri entre cards
GERARD VERGÉS
Més sobre l'autor aquí i aquí

dijous, 30 de desembre del 2010

INNOCENTADA

Com bé ha assenyalat Francesc Mompó, la notícia del post anterior és una innocentada. Ha tingut molta habilitat en descobrir una de les pistes. També falla la mètrica en alguns versos (cosa que per altra banda  a Timoneda no el preocupava en excés).
El periòdic Levante no ha publicat tal notícia, és més crec que quasi no publica notícies culturals.
L'estudiós Joan Francesc Turiana no existeix (que jo sàpia). Turiana és el títol d'una de les obres de Joan Timoneda.
Sí que és veritat que es perderen alguns plecs enviats a Barcelona, a l'impressor Bornat, però no eren de la segona part de Flor d'enamorats. Difícilment podrien haver aparegut al monestir de Poblet.
La innocentada més grossa és intentar copiar l'estil de Timoneda.
En fi, un joc més fent servir la poesia.

dimarts, 8 de juny del 2010

EL LLADRE DE VERSOS

Amb nocturnitat (les tres de la matinada) i traïdoria he entrat sigil•losament als vostres blogs i m'he aprofitat de part de la vostra creativitat: us he robat un vers. Els he ajuntat, els he amassat, els he combinat... i he parit un poema. Pot ser que siga un monstre, un poema-Frankenstein. Us he de dir que jugue amb un avantatge: no podeu dir que el poema no val res doncs, en certa manera, sou també responsables de la criatura.
Foto: Boris Karloff en "El lladre de cadàvers" (1945), retocada per mi.

Aquesta és la criatura:

Al pou discret de la nocturnitat                  Nebuloses
hi ha ànimes brillants:                                Viatge plural
la nostra petita i radiant llibertat.             [Espai claudàtor]

Perquè la vida és closa
i els camins són barrats                              Novesflors
aquesta tèrbola i obscura nit,                    El bosc dels somnis
que és música avesada,                              Uendos, Greixets i ...
rugeix com un ogre ferit.                            Jaque a la reina

Molt lentament recorde les absències,       L’espill de l’orb
ple d’absències.                                          HAY KU
El vol s'acopa                                               Nausica
sense lluna ni estrelles.                              Onatges
Ni el somni, ni el vent del somni,                Et vaig veure en...
(pedres del temps)                                      Col•lecció de moments
ni temps, ni distància donen resposta.        Rebaixes

Un cel de plom,                                            Ara mateix
immensament blau,                                     Sol de mitjanit a ...
emmetzina el raig tardà.                             Poesiaula
Dies, dies i més dies...                                 Núria Aupí
El temps matà un altre cicle.                       A encesa de llum
Hui ja no té importància.                             A orillas del mar de...

Mentre els sons del mar
poleixen la platja                                   Cupressus sempervirens
o la immensitat del mar                               Tens un racó dalt...
abans d'expirar,                                           Papallones en la llum
a la finestra mutable                                    Poesia endins
(contrallum de la memòria),                         Poètica compartida
espurnejant,                                                A la llum d’un fanalet
un xiquet somriu.                                         Nadie en los yermos

Espere que no us haja molestat aquesta llibertat que m'he pres. Solament és un joc. Els que no heu estat atracats no esteu lliures que això passe: recordeu que el criminal sempre torna als blogs del crim.

dijous, 22 d’abril del 2010

TBAMÉ AMB LA POIESA?

Sgenos etsduis ratleziats per una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l’odrre en que les ltleres esteiugn ecsriets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l’útlmia ltlera esteiugn ecsriets en la psioció corcreta.
La retsa pdoen etsar ttaolmnte mal i ecnraa pordàs leligr el txet snsee pobrleems, pquerè no lliegm ltlera a ltlera sniò cdaa paalura en un cotnxet.

Psasa axiò tbamé amb la poiesa?

 
 
 
Horaecians
 
[I]
 
res no m'argada tnat
com enrmaar-me d'oli cru
el piemtnó trorat, tllaat en tiers.
 
catne lvlaors, dtirset, roane amb l'oli cru, amb els pordcutes de la trera.
 
m'aragda mlot el piemtnó trorat,
mes no msasa trorat, que el dersgcaia,
snió amb aequlla cran mlolar que té
en llvear-li la crstoa sorarcada.
 
l'epoxse dins el palt en togandes iitancnts,
l'eranme d'oli cru amb un psesic de sal 
i squue mlot de pa,
com fan els proebs,
en l'oli, que té sal i ha pers una sbaor del piemtnó trorat.
 
dpresés, en un psesic
del dit gors i el dit ínedx, amb un tors de pa,
aagfe un tors de piemtnó, l'enilare àvaidment,
euríscaticmaent,
me'l mrie en l'arie.
 
de veagdes aribre a l'ètxasi, a l'ogarmse.
 
colc els ulls i me'l fot.

Vinect Adnérs Etslelés
                                   (em prdeone)