Carles Hac Mor
Obra completa punt dos
Pagès Editors, 2018
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desordre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desordre. Mostrar tots els missatges
dimarts, 3 de febrer del 2026
dimecres, 12 de novembre del 2025
TRES
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TRES
On el dit ha perdut l’empremta,
el cor el seu reflux, el llavi el foc,
la teia d’altres focs que a la fusta nova
s’enganxaven. On la carn ha perdut
els extrems i els tactes, els meandres,
els rius empallegosos,
les penínsules la ira de la roca viva que,
cretàcica, s’endinsava a l’oceà.
On la neu ha deixat el seu blanc
en l’espai infinit i és un plec brut
de desordre i controvèrsia.
On la poma s’ha podrit des dels angles
cap endins, on s’ha fet aquell centre tou,
sucós, aquella crema infecta
per als insectes voraços.
On les pedres arrosseguen infèrtils
aquella inarrel de l’arbre que es dóna
al límit extrem del paisatge. Allà el rastre.
Com l’ofidi que oblida la cua entre les arenes.
Com el rèptil que abandona la pell.
Per si ens animem
a buscar-nos l’un a l’altre.
Rastres
de l’escapista
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
dijous, 22 de desembre del 2022
DE LA LLUM A LA FOSCA
(Imatge pròpia)
DE LA LLUM A LA FOSCA
DIFÍCIL domenyar la paraula en les hores
de claredat primària, quan sura el pensament
per l’espai d’un sol plàcid que il·lumina el paisatge
i sols s’acreix als ulls com una al·legoria
de terrenals presències per a fornir la vida.
¿Som els dòcils objectes varats en la vellesa
o els instintius silencis esmolats per la llum,
per la llum primigènia que es resol en preguntes?
Les roses que ens encerclen regalimen el rou
propici del matí, però ens resta el lligam
de l’animalitat concreta, de la neutra
impotència vaga que tan benignament
ens omple de paraules en un desordre plàcid,
per descobrir els noms dels pensaments translúcids
on l’home ja es declara os o pedra perduda.
Joan Valls
Anys i paranys
Edicions 3 i 4, 1985
Més sobre l’autor, ací
dissabte, 10 de setembre del 2022
POEMA MAB DATA (CXX): HOMENAJE A CHANFORT
(Nicolàs Chanfort)
Homenaje a Chamfort
Es el escritor de la novela fragmentada
en máximas, retratos, insultos, enfermedades,
ocasiones únicas, episodios nacionales, uno a uno,
viviendo junto a los pliegues amados y el desorden.
El 10 de Septiembre (de 1793) trata de matarse
treinta veces, cuarenta veces, con armas,
cuchillos, navajas, asombrado de seguir viviendo
después de esfuerzos tan terribles.
Nada es real porque todo es general, cada ejemplo
cada frase, sólo hablan de nadie y sus miles.
Acariciado por fuego de volcanes, me enseña
a contar, a sumar, a recordar suspirando.
---
Homenatge a Chamfort
És l'escriptor de la novel·la fragmentada
en màximes, retrats, insults, malalties,
ocasions úniques, episodis nacionals, un per un,
vivint al costat dels plecs estimats i el desordre.
El 10 de Setembre (de 1793) tracta de matar-se
trenta vegades, quaranta vegades, amb armes,
ganivets, navalles, sorprès de seguir vivint
després d’esforços tan terribles.
Res no és real perquè tot és general, cada exemple
cada frase, només parlen de ningú i els seus milers.
Acaronat per foc de volcans, m'ensenya
a comptar, a sumar, a recordar sospirant.
Osías Stutman
De La vida galante y otros poemas
Huesos de Jibia, Buenos Aires, 2008
Més sobre l'autor, ací.
[Traducció al català feta per mi]
[En aquest enllaç es pot escoltar l'autor, recitant el poema:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
