EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ismaël Diadié Haïdara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ismaël Diadié Haïdara. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de febrer del 2023

SAHEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Au sud de Tombouctou

Entre les maisons et les rues de sables

Il ne reste plus qu'un cimetière

Aucune inscription

Rien qui ne remémore ces années

L’oubli est notre épitaphe

 

Et pourtant nous avons existé

Nous étions des ombres aux lèvres sèches

Des ombres aux lèvres sèches

Nous déambulions par la ville

Et personne ne nous voyait

 

Ces années existèrent

J'en suis un témoin.

 

---

 

Al sud de Timbuctú

Entre les cases i els carrers de sorra

Només queda un cementiri

Cap inscripció

Res que recordi aquells anys

L’oblit és el nostre epitafi

 

I tanmateix existíem

Érem ombres amb els llavis secs

Ombres amb els llavis secs

Deambulàvem per la ciutat

I ningú no ens veia

 

Aquells anys van existir

En soc un testimoni.

 


Ismaël Diadié Haidara

Sahel

Fondo Kati / Edicions del Genal,  2017

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció al català feta per mi] 


dimarts, 8 de febrer del 2022

GEORGE FLOYD

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

George Floyd

 

                     I am not your Negre

                     James Baldwin.

 

M'hauria agradat no escriure aquest poema

M'hauria agradat no pronunciar el nom de George Floyd

M'hauria agradat no dir que ha mort George Floyd

George Floyd ha mort el genoll d'un policia sobre el coll

Ha mort George Floyd cridant que li falta aire

Ha mort la cara a terra demanant ajuda i seny

M'hauria agradat dir que no ha mort perquè era Negre

No era ningú George Floyd no era ningú només era un negre més

Només era fill dels esclaus d'aquells camps de cotó del Mississippí

Esclaus als camps de cotó florits per la sang negra

No era ningú perquè cremi Amèrica no era ningú

M'hauria agradat dir aquesta nit és blanca i callada

M'hauria agradat dir la flor de l'ametller canta a l'alba

M'hauria agradat dir l'ocell blau i els petons sota els semàfors

Però avui George Floyd ha begut l'alba i la nit i les seves estrelles

I el dia i la tarda davant dels ulls blaus de la mort.


Ismaël Diadié Haïdara

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció al català feta per mi]


dimecres, 26 de maig del 2021

EL NIDO DE LAS GARZAS BLANCAS / EL NIU DE LES GARSES BLANQUES

(Imatge presa d'ací)


El nido de las garzas blancas

 

Soy una cabaña en ruinas entre tu voz y un largo invierno 

Conozco el canto del pájaro solitario en su nido vacío

Me fui de un país lejano para vivir en una lengua extranjera

Conozco la cama fría, la mañana sin café

Conozco la espera que germina para nadie 

La espera de alguien que podría llamar a mi ventana con sus alas

o una vieja carta entre los labios.

En el corazón del invierno la poesía enciende un fuego

y en las más profundas soledades llena el cielo de garzas blancas

que siempre vienen para hacer su nido en mi voz.


---


El niu de les garses blanques

 

Soc una cabana en ruïnes entre la teua veu i un llarg hivern

Conec el cant de l'ocell solitari en el seu niu buit

Me n’aní d'un país llunyà per a viure en una llengua estrangera

Conec el llit fred, el matí sense café

Conec l'espera que germina per a ningú

L'espera d'algú que podria tocar a la meua finestra amb les seues ales

o una vella carta entre els llavis.

Al cor de l'hivern la poesia encén un foc

i en les més profundes solituds ompli el cel de garses blanques

que sempre venen per a fer el seu niu en la meua veu.


Ismaël Diadié Haïdara

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció pròpia]