CORAL ROMPUT [FRAGMENT]

La meua contribució a la I Festa Estellés organitzada per Guaix, Horta Sud, coordinadora pel valencià.
[...]

Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.

[...]

Vicent Andrés Estellés

Les Homilies dÒrganyà (obra completa, vol. 6)
Tres i Quatre, 1982

Més sobre l'autor, ací i ací

HOTEL PARÍS V

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mire el llit, el meu llit, metàl·lic a l'hotel.

Té, Françoise, l'estatura exacta del pecat.

Considere els llençols i el cobertor, vermell,

i les parets verdoses i l'espill i el bidet,

i lleve el cobertor amb certa lentitud;

toque els llençols, humits, i blancs, i suavíssims.

Pense unes cuixes tendres, Françoise, pense un cos d'aigua.
Pense el pes del ruixim, Françoise, i pense l'ègloga.

Vicent Andrés Estellés

L'Hotel París

Edicions 62, 1973

Més sobre l'autor, ací

[POTSER DIRÀS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Potser diràs, un dia, decebut,
amb un conyac, en algun bar espés:
Algun cordell massa tens s'ha romput...
I evocaràs -t'ho jure- l'Estellés.

Vicent Andrés Estellés

Hamburg

Edicions 62, 1974

Més sobre l'autor, ací

[CAMIONERS QUE TRAVESSEN LES NITS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Camioners que travessen les nits,
creuant brutes ciutats de glaç i fang,
beuen d'un glop en bars de carretera
i d'un cop sol s'hi passen per la boca,
aspra, la mà, i segueixen xerrant,
rememorant els béns d'aquella puta
que li ho van fer, i l'un darrere l'altre, 
setze embiracs, una nit de dissabte,
i a l'engonal se li n'eixia el semen;
o el pobre guany, la vida miserable,
les nits d'hivern i les nits de l'estiu,
creuant els gels i creuant la calor,
o aquella nit, amb la finestra oberta, 
que ho varen fer amb aquella xicona,
i amples de gest reviuen l'episodi.
Camioners que travessent les nits
sense arribar, sinistres, enlloc mai.
i seguiran, perquè segueix la nit.

Vicent Andrés Estellés

VIda contemplativa (Homenatge a Vicent Andrés Estellés)

La Forest d'Arana, 1992

Més sobre l'autor ací

POEMA AMB DATA (LXXIII): VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

(Imatge presa d'ací)

El sol de les 15:23

d'un dilluns 13 de febrer,

la CV-183

que no reconec si no és

en les torres de Petromed.

Ventruts camions carregant

terra, els horts per vendre encara,

alqueries ací i allà,

palmeres esclatant en l'aire

com si fóra un dia de festa.

I tu i jo tan contents, visca València, visca!

Recorde la vida, el mural

de Vicent Andrés Estellés.

Batalles de Sardenya

Iban L. Llop

Ed. Bromera, 2011

Més sobre l'autor, ací

LA POBLA DE VALLBONA

(Imatge de l'arxiu de Jesús Tortajada, fotògraf de la Pobla de Vallbona)

Tota la nit, tota la nit, els carros.

Amb un gresol encés passaven carros.

Vénen de lluny! Sonen bocois funestos.

Bocois de vi, bocois d'oli, d'olives.

i tot el jorn colpejaven les fustes.

Com de solcar una terra propícia,

com de solcar una amor, una esposa,

com mariner del dia resurrecte!

Vicent Andrés Estellés

Mural del País Valencià

Edicions 3i4, 2002

POEMA AMB DATA (LXII): 24 DE MAIG DE 1941

Joan B. Peset Aleixandre (Fotografia: Morella)

un dia jo no sé quin                       

arribaràs oh Mort per mi                      

i no serà necessari que                      

llegesques el meu nom

                      

sabràs qui sóc i on sóc                      

i em llevaré prestament                       

i sortiré amb tu al passadís                      

el gran fred de la matinada 

                    

darrerament m'acomiadaré                      

dels meus companys amb la mirada                    

i et seguiré i passaré els tràmits                       

sense dir res                     

pujaré                      

al camió                     

i em duràs al lloc

                     

no m'hauran d'embenar els ulls

                   

hauré d'escoltar els ferros                     

dels fusells les descàrregues

Mort                    

oh Mort       

             

jo no vull la mort vull la vida                     

que podrà ser útil encara

muller fills germans

adéu

i tu

ciutat 

ciutat que oblides massa fàcilment 

i hauràs de porgar les teues culpes 

adéu 

godella 

ermita de sant salvador 

cames lleugeres de la tarara 

pins  

carrers  

fills

Vicent Andrés Estellés

Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 (part VI) dins Mural del País Valencià (vol. II)

Edicions 3 i 4 , 2002 

SONATA A ISABEL

Dediqueu sis minuts a escoltar aquesta joia: la Sonata a Isabel (completa) de Vicent Andrés Estellés recitada magistralment per Esther Villanueva (Sterxu)

POEMA AMB DATA (LXI): DIUMENGE, 27 D'OCTUBRE

(Claustre de l'església del Patriarca, València. Imatge pròpia)

Diumenge, 27 d’octubre, a Burjassot.

Carles Riba, volia triar bé les paraules,

Tenir una sintaxi ondulant, graciosa.

Escric entre misèries i fang, entre esperances

I dol, entre fatigues i dolor i injustícies.

―El recorde, en el claustre famós del Patriarca;

El recorde escrivint-me una amabilitat

En un exemplar de “Del joc i del foc”; érem

A l’hotel dit de Roma ple de gent i de juny.

Vicent Andrés Estellés

L’inventàri clement (dins Antologia poètica)

Consell Valencià de Cultura, 1993

POEMA AMB DATA (LX): 9 D'0CTUBRE

1

Treballe i puge a l’andana

la collita de l’afany.

Com un vent em coronava

el dia des del terrat.

2

Treballe amb amor la terra

i la regue amb la suor

dels meus punys, la meua feina,

collita del meu honor.

3

Vinclat al meu solc diari

treballava per la nit.

A l’alba del 9 d’octubre

tota la terra ha florit.

  

Vicent Andrés Estellés

Albades dins Mural del País Valencià, Volum III

Editorial 3 i 4, 2002

VÍDEO FESTA ESTELLÉS

Aquest és un vídeo que he preparat per a I Festa Estellés que ha organitzat el grup LletrAEdeta i l'Ajuntament de Nàquera. Conté versos d'Estellés.

POEMA AMB DATA (LVIII): FINAL

(Devesa del Saler. Imatge pròpia)

FINAL

Retorne al capaltard, com qui retorna

de l’horta a casa, amb el saquet de brossa

de la vedella o els conills, i entén

aquella nit fastuosa de grills,

de grills al sac, a les butxaques, com

ho va cantar Francesc Brines d'Oliva,

el meu dilecte, fraternal amic,

i sent l'enyor i el cansament del solc,

i em crida una aigua principal únicament

en el principi dels canyars indòmits.

Molt m'estime el país on he nascut.

Acabe, amb gran treball, el primer llibre

del mural del País Valencià,

avui, 17 de setembre de 1975,

que fa la meua filla disset anys.

Vicent Andrés Estellés

Mural del País Valencià, Volum I

Edicions 3 i 4, 2002

I FESTA ESTELLÉS A NÀQUERA

Esteu tots i totes convidats a la I Festa Estellés de Nàquera. Porta't l'entrepà per a sopar i participa en la lectura de poemes per a commemorar el naixement del poeta. Reserveu el vostre lloc fins el 25 de setembre a lletraedeta@gmail.com. Animeu-vos!

Organitza LletrAEdeta, el col·lectiu d'escriptors de Camp de Túria del que forme part.

POEMA AMB DATA (LIV): CANT DE VICENT

De pares pobres
i amb mitges soles,

a molta honor,
vindria al món,

un món humil,
mes no mesquí.

Recorde, encara,
la casa, clara,

on jo nasquí:
precari, el pis

tenia cuina,
amb una pica

de pedra vella
i una finestra;

després hi havia
la galeria

aquella parra
que tant m’agrada,

sempre evocar;
l’embarronat,

corcat, dolent,
i un colomer

buit, en desús,
dalt el comú.

Plàcides prades
de les teulades,

d’això em vindria
la melangia,

anys endavant,
i més d’un cant.

El paisatge
l’honren estables,

comuns, corrals
i fumerals.

Per fer més fi,
també algun pi,

i cossiols
d’alegres flors:

hi ha, de precari,
clavells, geranis,

roses intactes
i fulles magnes.

Al menjador,
molta claror

i ben poc més.
Per les parets

unes pintures
de criatures

inesperades:
donzelles llargues,

de llargs cabells,
i mariners,

reblertes sines,
remotes illes,

ocells i barques
estranyes canyes.

M’excitaria
la fantasia

aquell mural
càndid i estrany?

Després, l’amplària
greu de la sala

un ambient
de cos present.

I l’adjutori
del dormitori

on em van fer,
fill de forner,

i em varen traure,
el dia 4

de cert setembre,*
del càlid ventre.

Molt festejat
pel veïnat,

a poc a poc,
amb llet de pot

i sopes d’all,
em vaig criar.

Tinc la nostàlgia
d’aquella casa,

del món aquell,
què li hem de fer.

No em preocupe:
és l’únic luxe

que em puc permetre,
i a fer punyetes.

-----
*Fou l’any del batre:
l’any 24.

Vicent Andrés Estellés
Antologia Poètica

Consell Valencià de cultura, 1993

POEMA AMB TIGRE

Publique hui un poema de V. A. Estellés que conté la paraula tigre. El poeta Joan Navarro en té compilats 2164 poemes d'aquest tipus en la secció Llibre del tigre de la seua revista electrònica de poesia serieAlfa la qual us invite a conéixer en aquest enllaç. Com veureu la temàtica del poema és molt actual.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Societats anònimes de llops

on hi ha un avís incipient de carn,

on hi ha un anyell de sang rosada i tendra.

Societats anònimes de corbs

corporatius, corporativitzats,

xuclant la sang honorable del poble

alegrement i sense fer-ne cas,

de plors, de precs, d'intimitats inermes,

fins a esgotar l'humil pètal darrer!

Societats anònimes de tigres 

sempre guaitant la coloma innocent! 

Societats anònimes, voltors 

tots congregats o congregació 

seguint el vol de l'humit colomí! 

Societats anònimes, tenebres,

horror només i vergonya i tristesa! 

Pares i fills i germans i cunyats 

tots al voltant del dividend, mesquins!

Vicent Andrés Estellés

Mural del País Valencià, llibre XXI, Cants temporals

Edicions 3 i 4 , 2002

DIA MUNDIAL DE LA POESIA: SÍ

Si no és alegria
no vull poesia.

Res de res.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Per aquelles places,
per aquelles nits.

Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.

Ara et diria
que et vull molt més.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.

Si no és alegria, 
no vull poesia.

Vicent Andrés Estellés

Sonata d'Isabel (Obra completa 10)

Edicions 3i4, 1990

EL GRAN FOC DELS GARBONS



(Coit 21. Imatge de Frédéric Delangle, presa d'ací)

51

Es va morir a la primera, i tots

deien si hauria mort altres vegades,

de tan rebé com va morir, com si

ho tingués assajat, cara l’espill,

com els actors i com els oradors

que verifiquen o constaten certes

actituds. Va morir a la primera,

i ho féu sense faltar-li cap detall,

amb tota dignitat iconogràfica.

Interrogada sobre antecedents,

l’esposa no pogué adduir-ne massa,

com no fos aquell dia, ja llunyà,

que en culminar un coit tingué un pantaix

i tardà en recobrar-se tres quarts d’hora. 

Vicente Andrés Estellés

 Obra completa 1. Recomane tenebres

Ed. L'Estel, València, 1972

AMOR DE TERRA

(Fotogradia d'Ivan Zaglac)

I 

VÓS, que teniu vint-i-dos primaveres,

vós, que teniu els vostres cabells negres,

vós, que teniu molt lleugeres les cames,

amb el grapat del pubis al baix ventre,

i jo, que tinc cinquanta-i-tres tardors 

que em van pujant com heura per les cames

i van tacant totes les meues síl·labes 

d'amarg accent, d'hivern, de soledat;

vós, que teniu allò que a mi em manca, 

temptant forats de l'esquelet inerme 

amb balbes mans de reconeixement...

De vós, a mi, em ve un gran benefici 

reviscolant la primavera tènue 

i despertant una cendra llunyana.

Vicent Andrés Estellés

Llibre d'Alzira

Edicions Bromera, 1996

 

L'OFICI - VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Lo jorn sencer tostemps sospir.
Joan Timoneda

Venies d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.
una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves el feixos de pinassa en el forn.

Vicent Andrés Estellés

Llibre de meravelles

Tres i quatre, poesia 

I va ser forner... 

...forner de paraules i creador de pa per a alimentar les ànimes.