47. Tard o d’hora l’ésser humà haurà de compartir l’espai i l’emoció de l’altre.
-
61. Només si se’m pregunta confessaré que jo soc el meu pitjor enemic.
-
80. Hi ha una felicitat tan etèria que la travesses sense ni tan sols adonar-te’n.
-
127. Tot poema porta implícit una filagarsa de llum, un gra d’amor i un polsim d’esperança.
-
164. La monotonia és una partitura amb dues notes que es repeteixen d’una manera insistent fins a fer-nos avorrir la música, la vida.
-
191. Fins i tor el nòmada té un lloc al qual li diu llar.
-
220. Arriba un moment en la vida que se’ns foraden les butxaques i mentre caminem anem perdent una a una les paraules.
-
244. La guerra té un preu tan alt que no el compensa ni tan sols la victòria.
-
254. La solitud és imperceptible amb un llibre en les mans.
-
298. No et deixes enganyar ni tan sols per aquest aforisme.
-
362. La utilitat del negacionista rau en el fet que ens obliga a tindre el nostre argumentari al dia.
-
450. Tot el món té una idea equivocada sobre un altre i fins i tot sobre ell mateix.
-
498. Dolors tan intensos que provoquen vòmits de versos.
Un
pensament oblidat entre els fulls d’un quadern.
Editorial Neopràtria S.L., 2024
Entrades
