EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 28 d’abril del 2020

REMEMORATIO

(Imatge presa d'ací)
III.- REMEMORATIO

Recorde el vol encés de les nits voluptuoses.
I el xiulit dels combois que passaven
per la via de l'odi.
I el vellet del cantó.
I el gos de la casa del costat.
I els pins que semblaven cantar epitalamis.
I el seu cos que, anhelant, tremolava.
I el meu cos famolenc de cintures.
I l'alé de tots dos entre el silenci.
Punt.

Jaume Bru i Vidal
Carpeta final (Homenatge a Ausiàs March i Roís de Corella)
dins d'Antologia poètica.
Consell Valencià de Cultura, 1999
Més sobre l'autor, ací i ací

dissabte, 25 d’abril del 2020

[JO TINDRÉ UNA MORT INCOLORA...]

La meua contribució al dia del llibre en record de Carmelina Sànchez-Cutillas, programa emés per Telepobla (La Pobla de Vallbona) el 23 d'abril.



Jo tindré una mort incolora, com un riu antic sense baladres.  I l'atzavara i els núvols i el blindatge fosc del vent, soterraran  el meu nom a la cripta azòtica dels faunes. Però un jorn, a  l'hora del seny del vaticini, tornarà als meus llavis el suc agredolç de la magrana. 

El món és racional i els preceptes del Torà són immutables,  però el regne de l'angoixa té el cor d'antracita i una verge que  plora junt a la clau i el pany. La mort, serà incolora com el  vidre que trobàrem ahir? Serà la mort un vol de maragdes? Jo  dataria totes les lletres missives els idus de març, perquè tinc  l'ànima plena de focs follets i no puc pastar el pa alís.

Els llavis tenen una mel antiga, com els fulls del Psaltiri. Solitud i tristesa davallen al cor dels homes, i la ressaca −sense possibles ancoratges− s'omple de sal. Tot el magnetisme dels salms s'escampa entre el romànic, i els Cavallers Templaris no poden atalaiar el camí dels Sants Llocs...  La sobrevesta blanca és una immensa Creu de sang...

Tu vindràs a nosaltres, ocell negre i petit, que has niat els presagis a la gàrgola trisca. Vindràs com un gat mesquer, i no ens n’adonarem de l'averany ni del grafit ni del xiprer fossilitzat. M'han dic que un cirineu camina desmembrant la suor i la fusta, cap a un bosc de palmeres que engrogueixen el cel. Paraules... paraules... Però el símbol i el dogma esclavitzen tot un poble de circumcisos.    

Carmelina Sànchez-Cutillas
Els jeroglífics i la pedra de Rosetta
Eliseu Climent, editor, 1976
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 21 d’abril del 2020

[DIR L'HOME...]

(Imatge gratis de Pixabay)
Dir l’home
és dir els sexes que
l’engendraren, és dir la pedra
que ronca al seu estómac, els animals
que han acabat en aquest estómac,
els aliments que aquests animals
menjaren, la terra on
es nodriren els aliments,
la memòria que tot ho destil·la
i fa créixer des de dins
com un paràsit
que en nosaltres transita.

Jaume C. Pons Alorda
Tots els sepulcres
LaBreu Edicions, 2015
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 18 d’abril del 2020

BASARDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BASARDA

 

Abans de l’espetec
l’abisme del teu cos
en l’hàlit de qui et fuig
ja m’interpel·la.
Eriçar-me
i esperonar la caiguda
com marcir amb ostentació.

O doblegar-me
i denigrar l’anhel
com assumir la davallada.

Sandra Blanch
Era això
AdiA Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 15 d’abril del 2020

PLAGA DE POETES

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
PLAGA DE POETES

A Antonio Carvajal i Ramón García Mateos

Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
com les que donen per arrencar oliveres.
Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
que doni combustible i calor al Parnàs.
Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
que inclogui als fònics i als visuals,
i a tants que pul·lulen per Internet.
Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
i em quedi jo, aquells dos i altres pocs més.
Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
que arrenqui algun editor de poesia.
Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
i rebi d’una vegada els merescuts premis.
Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
que no discrimini ni a les poetes ni a les poetesses.
Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
i deixin de brollar com les males herbes.
Una subvenció europea
per arrencar poetes des de l’arrel
que, amb tronc ferm sobre la terra, humilment sol·licito.

Juan López-Carrillo
Poemes amb ous ferrats
Ed. Meteora, 2020
Més sobre l'autor, ací i ací


diumenge, 12 d’abril del 2020

[DUES COLUMNES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Dues columnes
i un desert que s’estén
a banda i banda.
El llindar condueix
al buit de sorra.
No hi ha camins, ni un,
només les dunes.
Un desert que s’estén.

Una ombra llisca.
Fereixen, els seus peus,
la superfície.
Ha dit un mot primer.

Després la sorra
esborrarà l’intrús.

Laia Noguera i Clofent
L'intrús
Editorial Meteora, 2020
Més sobre l'autora, acíací

dijous, 9 d’abril del 2020

ABANS DE LA CENDRA

(Imatge pròpia)
ABANS DE LA CENDRA

D’ací a uns dies
morirà l’estiu.
Àgil, el sol s’esmuny més d’hora
i els núvols, amb els seus vestits més tronats,
ensenyen el musell,
sense cap remordiment.

El teu cos, tot desig,
a poc a poc
es dissol en l’aigua,
però també és espurna indolent
que en silenci al foc dona
el seu principi.

Encara tenim temps
de fer un bany,
algunes braçades tranquil·les
i el llamp d’un capbussó,
d’assaborir el fred
en l’escuma,
d’encendre la llenya
per a la carn,
abans de la cendra.

Ramon Guillem
Fugaç
Bromera Edicions, 2020
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 6 d’abril del 2020

S’HA REVIFAT OBSCUR EL FRED

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
S’HA REVIFAT OBSCUR EL FRED

S’ha revifat obscur el fred
i al despertar les parpelles eren fosques.
M’han llançat al pou gelat,
profund i abrupte,
però el que no sabien
és que he caigut en gràcia.

¿Quina aspra conspiració,
sublevada pregunta, quin conjurat complot
ha sagnat entre nosaltres i ha desfet
els somnis a la set?
No. Més no.

Cavalca la nit a lloms del crit i de la resistència
el cant que aclama i anuncia la torxa,
perfum que a totes il·lumina i agermana.

Es vaticina el presagi a colps de ferradura,
s’ha despertat primitiva la bèstia i no hi haurà essència
a qui no empremte sutura.

Prou. Més no. Atureu-vos.
Deslligada de l’absència, de l’esma i la perduda
emprenc el camí amazònic al gust sentit dels meus principis,
decidida manera d’escoltar l’ànima,
assumisc el deler per la llibertat que em declama.

M’impute
per lluitar la vida al cor de la síl·laba
que em dibuixa la pell i brota a les axil·les,
per incendiar el murmuri i produir soroll,
per lliurar la fera i alleujar ferides.

Cedisc
per intentar convergència i adhesió
amb els tractes de la gola,
per avivar l’eco de cada vibrant respiració,
per esbrinar nervi ocult, acció, a l’ombra del desfici.

Ho al·legue, ho rendisc, ho depose,
el clam, el nervi, l’anhel, la revolta,
                       veniu,
és l’única cosa que sé segur,
habitarà per sempre a casa nostra.

Allà, podreu trobar-me.

Aina Garcia Carbó
El cor heretge
Bromera Edicions, 2020
Més sobre l'autora , ací

divendres, 3 d’abril del 2020

[AMB TANTA FLAMA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amb tanta flama
m’ha abraçat l’ala
greu del destemps

que m’ha pujat,
com una llet
fragant, l’adéu.

Què sortirà
de mi, un fill
o un ocell?

Chantal Poch
L'ala fosca
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací