Una notícia apareguda al diari valencià Levante-EMV el dia 28 de desembre informa que el filòleg i estudiós de la literatura valenciana del segle XVI Joan Francesc Turiana ha trobat un plec poètic de Joan Timoneda. Sembla que aquests poemes van ser perduts en el viatge entre València i l’obrador de Claudi Bornat a Barcelona. Corresponien a una segona part del llibre Flor d’enamorats. El fet de ser enviats a Barcelona per a la seua impressió fa suposar que a València al segle XVI ja no existia una acceptació dels llibres en català ja que el castellà estava imposant-se.
El plec poètic estava dipositat a l’arxiu del monestir de Poblet, a Montblanc. No se sap com hi pogué arribar.
Aquets és un dels poemes manuscrits de Joan Timoneda al plec trobat:
L’amor sense primor
¿és amor, o és dolor?
L’amor que dóna la dona
a jove sense corona
quan aquest ja no s’entona
i no accepta aquest tresor,
¿és amor, o és dolor?
L’amor que sent la donzella,
plena d’alegria bella,
per l’home que l’aconsella
quan se torna disfavor,
¿és amor, o és dolor?
L’amor que a l’home domina
fins que la mort anima,
quan tal cruel fet s’estima
sense importar ja el cor,
¿és amor, o és dolor?
L’amor gai i bulliciós
d’eixe jove curt de cos
en fent-se sempre graciós
per obtindre el plaer major
¿és amor, o és dolor?
Nota (29-12-2010): Aquesta entrada és una innocentada com molt bé ha descobert Francesc Mompó (més informació als comentaris).
Entrades
