[ERRO A PART DE CONJUMINES,...]

(Imatge pròpia)

 7

 

Erro a part de conjumines,

no em fetilla el moviment

sinuós d’un nus de vibres

ni el braveig del seu verí.

Més torcívol que no era,

detersiu, emol·lient,

nidifico onsevulla.

Deixo caure del roser

tant les fulles com les roses.

No em trasbalsa l’incident

ni sospeso conjectures.

Miquel Bauçà

El crepuscle encén estels

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací

SI UNA TARDA...

(Oli sobre llenç.  Miquel Orts)

SI UNA TARDA...

 

Si una tarda

plou la tristesa i lluen sota el baf

les carrosseries dels cotxes, tot creuant

els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida; si una tarda

un surt cansat de fer feina i plou,

i plou la tristesa i plou tant que els cecs

s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,

com pot un aguantar els ulls de les nines

boges, els ulls de les nines lletges!

La letargia, la tarda, la pluja, la pena,

l’esfondrament general,

el neguen tant a un, que un s’aferra,

a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,

brufada d’esperit.

Miquel Bauçà

Una bella història

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací

[AL FINAL, S'HA COMPROVAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Al final, s'ha comprovat, els camells 
arriben a passar pel subtil cós d'una agulla. 
Han batut el repte que els féu Crist 
amb una sorprenent facilitat. Crist 
no es va fixar en la gran perícia dels camells. 
I el més trist és que solament ells troben 
tota la salvació i la trustifiquen i ningú pus... 
Els camells, un cop passat el cós de l’agulla, 
s'estiren, s'espolsen, es fan netejar les potes, 
peten de mans, demanen la premsa, el cafè, la copa, 
el puro de la redempció, la colometa de la pau 
i l'amnistia per tothom. 
Hem d'admetre i no sense una certa pena 
que ens han fet una gran jugada i tot això per culpa 
de Crist, de l'angelical i bona fe de Crist. 
Ara tot és tan confús, tan torbador... 
Ara les nostres millors amigues són les seves estimades, 
com Na Justícia, Na... 
Pertot arreu un es troba amb els seus representants 
armats o amb creus i vestits de negre per espantar-nos 
i tots aquests ens produeixen un tristíssim cansament 
que ens amera del matí fins al vesprre. 
N'hi ha de camells segurs que, tirats de frac, 
ens somriuen, ens deixen ensumar la flor que duen al trau, 
ens donen feina i ens gratifiquen per Nadal. 
Els camells insegurs, en canvi, fan mala cara, 
tiren potades i duen el gep excitat. És cosa sabuda 
que entre ells no es miren 
amb massa bona cara. Tots es belluguen, 
corren, es paren trampes, es foten la punyeta, 
s'associen, es barallen, s'armen, es desarmen, 
fan guerres, amnisties, armisticis, 
fan mites, ens enganyen, colonitzen, maten negres, 

independitzen, fan negocis. 

Miquel Bauçà

Una bella història

Els millors poetes catalans del segle XX. Ara.cat. Edicions 62, 2013

Més sobre l'autor, ací

A ELL NO...

A ell no l’havien convidat a la vida.

Es va haver d’amagar sempre,

tapar-se la cara.

D’ell només en quedà una taca de sang

fresquíssima, un sexe sense estrenar

i unes ales cansades, plenes de pols.

(Foto de Bella del Mar Cruz)

Poema de Miquel Bauçà tret de l'antologia "Dinou Poetes dels Seixanta" a cura de d'Enric Balaguer. Ed. Tres i Quatre