EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 29 de juliol del 2017

POEMA AMB DATA (XC): 10 ANYS

(imatge presa d'ací, retocada per mi)
10 ANYS

Pare Jaume, pare Jaume...
que dormiu, que  dormiu...                   
toquen a matines,      
toquen a matines...
Ning, nang, nong,                       
ning, nang, nong...

CANÇÓ POPULAR

Es lleven a trenc d'alba
i esmorzen
encara de fosc.
I de fosc
surten a l'era i al camp.
I el dia neix
i els troba treballant.
A les dotze
tornen a casa,
a recer de la frescor
dels murs gruixuts.
Les hores de sol fort
les passen a dins.
Després, tornen al camp,
fins que arriba el crepuscle
amb les ovelles
i es van sentint les esquelles de fons.
Passen el rosari i sopen.
El padrí Jaume arrenca un full del calendari:
29 de juliol de 1970.
Dia de Santa Marta.
Falten pocs dies perquè facis 10 anys.
  
Hermínia Mas
La pell del pensament
Ed. Aguaclara, 2004
Més sobre l'autora, ací i ací

dijous, 27 de juliol del 2017

[EM COMMOU EL MISSATGE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Em commou el missatge de la llavor damunt la pedra,
el pol·len inútil, les fulles caigudes que preguen un lloc 
on exhalar l'últim alé. 
Em parla la tija de la flor tallada, la soca seca, el destí de la llenya, 
la cendra. 
Conservarà sempre per denunciar la insensatesa algun caliu, 
un bri de veu.

L'he arxivat en la memòria com una flama 
                           que fondrà la neu del pitjor dia de tempesta.


Francesc Adrià Oliver Diéguez
Més enllà del silenci
Aula de poesia de la Facultat de Filologia de València, 2009

diumenge, 23 de juliol del 2017

DOS POEMES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
Quan sigui al far t'avisaré amb senyals, 
vindran els pescadors i ens miraran 
dolguts de la mala pensada, 
i trobaran l'escala de cargol, 

. un ull de diamant, 
. la blancor del teu cos,
. la boira dins d'un sac, 
. caramells que degoten, 
. gelats de granadina.

--------------------------------------------------------

On és aquell poeta que va trobar un pou?
al mig del bosc? Que vingui, 
aquí hi ha coses per obrir de nou
i escampar-les a la taula del cafè. 
Com ara: és de nit i et beso,

. fa fred i t'acotxo
. invento llars amb taronges enceses, 
. embasto un conte amb peixos sense espina, 
. la casa acluca els ulls i es deixa anar, 
. hi ha una gavina morta a la teulada.


Olga Xirinacs
Llombriu (Quaderns de literatura) núm. 14, 1980
(A cura de Lluís Roda, Rafael F.Molina i Josep Manuel San Abdón)
Més sobre l'autora, ací i ací

dijous, 20 de juliol del 2017

[DES DEL VIDRE ESTRET DE LA FINESTRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Des del vidre estret de la finestra
no hi ha més camí que el cel.
Jo no vull poemes morts
paisatges del record,
vull collir metàfores,
pouar dels núvols
lletres oblidades en l’aire.
Des del vidre de la finestra
vull sentir el pes
de l’oronella en els meus ulls,
el tacte en les mans que s’obrin buides.


Berna Blanch
Espiga
Editorial Meteora, 2009
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 16 de juliol del 2017

AQUÍ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AQUÍ

Se m'han tornat les coses 
com encenalls cremats. 
He deixat els meus passos 
fora d'aquí: 
sabates molt gastades. 

No moure'm. 
Passar molt de temps 
aquí.
     —Se m'ha tornat un content 
silenciós, que no veig, el temps.

Joan Vinyoli
Vers i prosa (a cura de Ferran Carbó)
Eliseu Climent, ed., 1990
Més sobre l'autor, ací

dijous, 13 de juliol del 2017

[OMBRA DE TARONGERS...]

(Imatge pròpia)
Ombra de tarongers a l'hort dels somnis, 
devessall de gesmil sobre un llit de setembre, 
àngel d'ulls clucs mentre arbores la bandera, 
palmeres, pluja, sàlvia i espígol. 
Sento anar-se'n la neu dels ulls 
illa avall on ballen d'ànsia les barques, 
xarxa de boira on em menjo l'enyorança 
de besar-te.
Joan Terol
La pluja nòmada
Amós Belinchon, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 9 de juliol del 2017

AVERANYS D'AIGUA

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
AVERANYS D'AIGUA

I

La gota
cau 
sobre la superfície atesada de l'aigua. 

El degoteig no sap del temps que passa. 
La memòria eixamplava 
coneixements profunds sobre els cercles de l'aigua. 

Endevine el present sobre l'onada:
em vas voler un dia 
i ara —tostemps— conserves la mirada.

II 

Gratitud de l'amor. 
Navegues l'arxipèlag ardent. 

Mirada, anhel, carícia.

Navegues més enllà de la boira 
percaçant la delícia. 

Decorres amb la gota de temps 
que cau sobre la cinca.

i III

Moment íntím a la cruïlla del temps

        Cau la darrera gota
        sobre els enyors recòndits.

Emili Rodríguez-Bernabeu
El rostre de l'amant
Eliseu Climent, editor, 1992
Més sobre l'autor, ací

dijous, 6 de juliol del 2017

[EM PERD PER LES IMATGES I ELS SONS,...]

(Imatge presa d'ací)
Em perd per les imatges i els sons, 
sent cançons al voltant 
i colors i formes transhumant-se. 
Prove de tancar la finestra 
que dóna a la placeta 
que congrega aquesta música boja, 
aquesta dansa d'espectres, 
i aprenc de caminar tot sol per la ruta del silenci 
en què desemboque.
Estalvi del pànic 
invente uns ecos de llauna. 


Manel Rodríguez-Castelló
Erosions
Amós Belinchón, Ed., 1994
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 2 de juliol del 2017

DE LLAVI A LLAVI

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
DE LLAVI A LLAVI

Mentrestant rius et bese
i aquest bes no s'acaba 
mai de la vida: beses 
encara amb un somrís. 

Un bell secret batega
infús en ton cor líquid: 
tu ets aroma i sospir 
en un bes que sempre vius.  

Inici ple de vida,  
d'argent i or, flor per mig  
ta joventut feliç.  

Només fragància teua,  
amor ardent unint 
realitat i desig.

Josep Maria Ribelles
La mort als llavis
Edicions de la guerra, 1991
Més sobre l'autor, ací