EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 13 d’octubre de 2012

PLUJA



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Imagina la flaire penetrant de les terres humides, encara tebi
      el sol com una alosa entre les fulles grises, quan retornen
      les gents de la feixuga feina s'omple per un moment de
      llum de mel la casa i el jardí.

Imagina el jardí i el riu que naix sota els teus peus, bedolls
      gegants, avets, nyàmeres, rododèndrons, el boscam que
      s'aboca a la finestra,

i en el parc endolcit —la ciutat albirada entre les branques—,
      les roses negres de les nits de pluja fina, ballant descalça,
      a l'aire el tors nu, la dona de negra cabellera, gotes 
      de llum minúscules sobre la tersa duresa dels pits; i l'aire 
      rígid, fred i gris no la torbava. Semblava un somni.

Jaume Pérez Montaner
Fronteres 
Bromera Poesia, 1994 
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Que bonic! M'ha encantat.

M. Roser ha dit...

I a mi em sembla un somni una nit de pluja com aquesta, tan ben descrita...
Que sigui una bona nit, encara que ara ja no plou.

Calpurni ha dit...

Sí, delicat i bonic poema.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada