EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 30 d’octubre de 2012

M'AGRADEN AQUESTES PARAULES

Ja ho vaig fer una vegada amb paraules preses de poemes de Joan Vicent Clar i ara ho torne a fer amb paraules del poemari de Joan Navarro, A deslloc, (Ed. Denes, 2010). He fet un tria de paraules que m'han cridat l'atenció per alguna raó: sonoritat, significat, exotisme...
Són aquestes:  

miosotis, urubú, birbardors, eixermador, espletar, raier, blec, arítjol, corimbes, hifes, lligabosc, cauris, talpinar, arç, rial, llera, afrau, sauló, inxes, codines, falena, làrix, auró, sàmares, obriülls, calcitrapa, càvec ...

I si en teniu dubtes, diccionari.

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Quanta raó tenia Sòcrates, només sé que no sé res. Això és el que m'ha vingut al cap en llegir la teua selecció de paraules. N'hi ha tantes que no conec que no les cercaré al diccionari totes d'una, que se m'oblidaran...

M. Roser ha dit...

Tens raó, són paraules boniques. Jo diria que en conec una tercera part...
Petons.

Olga Xirinacs ha dit...

Hi ha paraules fascinants, en efecte, i que a més t'empaiten fins que les fas teves aprenent el significat, usant-les, etc.
I pel que fa al violador poeta, estimat Calpurni, em quedo sense saber com eren els seus poemes, i és igual que l'adjectiu vagi davant o darrere -ja en vaig dubtar, ja -. Potser no eren eròtics, vés saber... Llavors és quan hi entra la imaginació.

Calpurni ha dit...

Les paraules sempre són boniques, més encara si es fan servir amb amor i cura!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada