 |
| (Imatge d'Adela Fonts prea d'ací) |
Ella dibuixa un plec i repassa records,
esmena, incandescent, els descosits
d'una ombriva escala de grisos.
La infància està tenyida de negre,
tacada i somorta la pubertat
amb el ball de l'oli dels cresols
i la terra seca dels bancals,
emmidonats a l'aixovar els llençols de cotó,
els maneguins grisos i els davantals negres
embasten el cos a l'ànima,
fins descosir el fil que nuga
el ferro a les brases i el caliu a les mans.
Ella embolca els dies treballats
a la vora del bres i de l'aixada
al bell raig, els tres colors fonamentals,
enlluernen les seues abraçades
de cendra i de brasa,
fins estendre una bugada lluminosa,
ventada
a l'abric d'un arc iris perfecte.
Reis Lliberós Monfort
Na Jordina - Poemes 2018
Editat per Adona't
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Sembla que els colors de la seva infantesa, eren molt tristos, però després com si fos màgia, apareixen els tres colors abraçant la vida, que transformen en un temps acolorit...
Bon vespre, Jesús.
La vida sempre és color.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada