Aiguat
Ahir a la nit vam acabar al sofà
mirant de fer memòria
de tots els amics que han mort fins ara,
i aquest matí els he escrit
en ordre alfabètic
darrere de la llista del supermercat
que havies deixat a la taula de la cuina.
N’hi ha tants, escombrats
com per una mà des del cel,
que era bo recordar-los,
anava pensant
sota els llums freds del supermercat
mentre empenyia un carro amb una roda oscil·lant
amunt i avall dels passadissos llargs, bulliciosos.
Anava a la recerca de nabius,
muffins, linguini,
nata líquida,
bombetes, pomes, bacó canadenc
i la resta del que hi havia a la llista,
que no havia girat fins a aquell moment,
fins que vaig haver passat les portes automàtiques:
allà em vaig aturar i em vaig adonar,
en girar el paper de la llista,
que m’havia descuidat en Terry O’Shea
i els plàtans i el pa.
Queia un aiguat, aleshores,
un devessall,
com en diuen a Irlanda,
i la gent xipollejava pel pàrquing fins als cotxes.
Llavors jo em vaig posar en marxa,
amb passes lentes i precises,
un home xop de dalt a baix
amb les bosses del supermercat,
caminant com en una processó en honor dels morts.
Sentia que ho devia al Terry,
que era un pintor remarcable,
per gairebé haver-me’l descuidat,
a ell i a tots els altres que havien format
un cercle al seu voltant a la pantalla al meu cap.
Caminava més a poc a poc, ara,
davant de la compassió
que els morts mostraven a un camarada;
a més, no tenia pressa per tornar
a la cuina, on t’hauria d’explicar
tot això del Terry i els plàtans i el pa.
Billy Collins
Whale Day and
other poems, 2020
El dia de la
balena, trad. de Jaume Subirana
Editorial Godall, 2023
Més sobre l’autor, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada