(Apolo i Dafne. Bernini)
DAFNETot el poder ve de tu
i ara sents el vertigen,
quan el terra torna roca
sota els nostres peus.
Abans d’esbrancar-me
tenc temps, encara,
de recloure’m al refugi on reposa
la meva llavor.
En
germinaran tempestes.
Fonaments corcats
Adia Edicions, 2024
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Archaeopteris
Ara que has flairat lo cel
saps que cal afonar
—encara més—
les arrels al sorramoll.
Amb una ganyota t’alces
per sobre de l’incert espessorall:
sentinella i vident,
entre les teues fulles ja es beslluma
la barbolla confosa de bojos i reis.
Esta negra mala herba
Ed. Fonoll, 2024
De
vegades, pel març
De
vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De
vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.
Kiparíssia
La
Magrana, 1981
Més
sobre l’autora, ací
PERPETUUM MOBILE
Fixa’t, amor,
com llaurad/or
el trau del niu,
com el tresor
és fosc i riu
camp a través
i el cloroform
salivaivé.
Fixa’t, amor:
no estimes més,
dorm aléntorn,
dolsa Ama/zona,
dorm, volva, dorm,
calze moré,
i eros-i-ona
tot comtorn:
llavi uniporn
pell com a icona
fita d’escona
llengua en trastorn.
Actual
Adia Edicions, 2024
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Poètica
Escriure un nou poema,
marcar la pell de l’aigua.
Amb lleugeresa, els signes
s’estiren i es deformen
i diuen el que volen;
l’oreig, el sol i els núvols
es tensen, s’abrillanten
i l’home que els contempla
-el vent asserenat,
la llum tibada i alta-
només veu el seu rostre
o, limpidesa pura,
pregon el seu fracàs,
tan sols contempla llis
les pedres rubinoses
de fons d’un gran no-res.
Ressenya dins d’Antologia La terra del foc
Lletra Impresa Edicions, 2023
Més sobre l’autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
