EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL

dissabte, 23 de maig del 2026

[A VEGADES L'OMBRA...]


 (Imatge pròpia)

A vegades l’ombra

se m’enganxa als cantons,

se’m nua per traus i blaus,

de tot sender em deslliga,

i haig de girar cua, quan tiba,

cap a aquell cantó enlluernat

de mi per recollir-la i sargir-li

punt per punt cada forat,

perquè ser sol em torne

pas i mida, muda i vol de ser

ombra, sencera i meua, i vida.

 


Josep Porcar

Nectari

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

dimarts, 19 de maig del 2026

[CAP PARAULA NO TRASPASA LA FOSCOR,...]

 


(Imatge pròpia)

Cap paraula no traspassa la foscor,
Cap déu no alça la mà,
Allà on mire
La terra s’hi amuntega.
Cap forma que s’endevine,
Cap ombra suspesa.
Contínuament escolte:
Massa tard, massa tard.

 

---


Kein Wort bricht ins Dunkel –
Kein Gott hebt die Hand –
Wohin ich auch blicke
Sich türmendes Land.
Keine Form, die sich löset,
Kein Schatten, der schwebt.
Und immer noch hör ich’s:
Zu spät, zu spät.

 

Hannah Arendt

Poemes

Edicions del Buc,  2023

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Lola Andrés Pérez  i Anacleto Ferrer Mas]

dissabte, 16 de maig del 2026

PARAULES DESARMADES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

palabras desarmadas 
desexos que se perden
na néboa de mil noites
entre as sabas revoltas
polo feroz presente
de dous corpos que esquecen.

 

---


paraules desarmades
desitjos que es perden
en la boira de mil nits
entre els llençols regirats
pel feroç present
de dos cossos que obliden.

 

Lois Pereiro

Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995)
Poesía última de amor e enfermidade (1992-1995)

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l’autor, ací


[Traducció de F. Escandell]


dimecres, 13 de maig del 2026

[HEM DESCOBERT LA MAR,...]

 


(Imatge pròpia)

Hem descobert la mar,

sentim el dolor present,

la certesa de saber-nos absència,

i el temps desfet en una boira fosca.

 

Vivim tastant el regust

imaginable d’un instant etern.

 

Vivint allunyant-nos

de l’esperança d’una manera

profunda i irreparable.

 

Maria Carme Arnau

La impermanència de l'ésser

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 10 de maig del 2026

[EL SILENCI M'HAVIA PENETRAT...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Silence had entered me.

It was like the night, and my memories—they

were like stars

in that they were fixed, though of course

if one could see as do the astronomers

one would see they are unending fires, like the

fires of hell.


---


El silenci m’havia penetrat.

Era com la nit, i els meus records… eren com

estrelles

perquè estaven fixats, tot i que, és clar,

si hi poguéssim veure com hi veuen els astrònoms,

hauríem vist que són focs infinits, com el foc de

l’infern.

 

Louise Glück

Nit fidel i virtuosa

Edicions del Buc, 2020

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Núria Busquet]


dimecres, 6 de maig del 2026

[HO ENYORAREM TOT, ...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ho enyorarem tot, la casa i la intempèrie,

haver-se quedat o haver deixat enrere,

la rauxa de l’ocell que migra mar endins,

el seny del gos que no té horitzó, que espera al

        llindar

i no sap eixir dels pocs carrers on pixa.

 


Ramon Ramon

Els temps interromputs 

Edicions del Buc, 2016

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 3 de maig del 2026

ES FA COMPLICAT IMAGINAR-TE COM UNA ABSÈNCIA

 


(Imatge no identifiada presa de la xarxa)

01. Es fa complicat imaginar-te com una absència

 

Es fa complicat imaginar-te com una absència,

tenir com a certesa un adeu que no va existir,

un avui sense el teu demà, un demà sense el nostre avui,

un present continu bastit de pinzellades denses i d’oblits tènues.

 

Records que s’acumulen sense ordre, sense constància,

que pesen com una llosa insospitada i feixuga,

que es transformen en angoixes liquades,

relliscoses i farcides de distància aspra,

d’una separació que no mesuren els comptaquilòmetres,

la matemàtica precisa o les previsions aproximades,

que madura cada dia, feta silenci indiscret,

sense harmonies, ni greus afalagadors,

només aguts estridents i notes esquerdades en contrapunt.

 


Jordi Cervera Nogués

Anna, els teus ulls

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

dijous, 30 d’abril del 2026

[CAP OMBRA ES MOU...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 
Cap ombra es mou

per davall de les ones,

res que m’espente

a embrutar-me de pols,

a tocar amb un dit

la mar que he rejuntat

amb el cabàs

del deliri adormit.

Com escabussar-me

sense trencar l’horitzó plaent

on els blaus es fonen?

És de sol aquesta espurna

que balla entre l’aigua

i la pell gebre d’anhel.

 

Naskunur Garberga

La costura del magma

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 26 d’abril del 2026

[M'HE CONVERTIT, ...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

M’he convertit, per acceptació o refús,

en tot aquell que m’ha tocat

i en l’esquinç perfecte del paper de la paret.

Palpo, també, converteixo i soc.

Ensumo, embalo i engego

i tendríssims suburbis em recremen

mentre espero que els anys

em cusin la filagarsa.

 

Maria Oleart

Altra vegada jo

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026

Més sobre l’autora ací

dijous, 23 d’abril del 2026

[EL SILENCI ALS LLAVIS...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El silenci als llavis

dels vençuts es petrifica

fins a convertir-se

en una pedra llancívola

contra els caps ajupits

dels seus descendents.

 

Àngel Fabregat

Navegar l’interval

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací


dilluns, 20 d’abril del 2026

6:00 AM

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

6:00 AM

 

Teulades grises,

fredor de l’alba;

la llum dessuca l’última foscor

i els contorns dels edificis,

encara diluïts,

tracen, de nou, la silueta urbana.

 

Abans d’encetar el paper

inhalo partícules de nit

que es fonen amb les cèl·lules.

Embriaguesa a les parpelles.

 

Només ara

puc sentir el cant de sirena

del silenci

                 a punt d’agenollar-se.

 


Mireia Aldabó Pérez

Hiperacúsia

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autora, ací

dimecres, 15 d’abril del 2026

LLINDAR


(Imatge pròpia)

LLINDAR

 

Ets llindar, estella i carícia,

trànsit entre memòria i oblit,

cos d’imatges a l’abric d’arbres i astres,

mar immemorial,

deixalla de la llum i del so,

animal invisible que respira,

instant, ésser i nom sense mot.

 

Ricard Matínez Pinyol

El capbussador

LaBreu Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 13 d’abril del 2026


Sé que el món del Blog va esmortint-se a poc a poc, però no renuncie a publicar poemes en el meu Cau de Calpurni. S’hi poden trobar milers d’ells i informació sobre els seus autors i autores.

Aquests dies, el nombre de visitants ha sobrepassat el milió. Ha trigat un poc, però no està gens malament per a un blog que es dedica a la poesia en català i va dirigit a la immensa minoria.

Llarga vida al blog!


 

diumenge, 12 d’abril del 2026

[...VAIG OBRIR LA MIRADA...]

 



(imatge no identificada presa de la xarxa)

...vaig obrir la mirada àmplia

a l’epidermis de vent i horitzó

 

rere meu arraps i mossecs

ençà i enllà

 

destrosses a l’engròs

naufragis d’esperit aclaparadors

 

enfangada empegueïda apocada

ànima de càntir llengua de fang

 

aspra i voraç

vaig emmudir furient

 

astorada

davant tanta desfeta...

 

Mercé Estrela

Llengua de fang

Bromera Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

dimecres, 8 d’abril del 2026

[DE NOU MÉS PASSOS...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


de nou més passos ressonant.

massa lents s’empassen

per la gola. claveguera. cap a dins.

tots aquests passos. cessant.

per fi. el silenci escampat.

un punt de nit. sordmut. callat.

aquí. sento els teus muscles

tensar-se. només aquí.

escumeja l’aigua. s’estreny la forma.

quelcom abrusa. potser hi ha música.

potser. gràvida caurà i de nou.

més passos ressonant.

 

Núria Armengol

Fractura

Edicions del Buc, 2017

Més sobre l’autora, ací 

diumenge, 5 d’abril del 2026

[NO DESAPAREIX,...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No desapareix, només es transforma.

En una orquídia, en un escuradents.

En coses ridícules que no s’hi assemblen.

En una tristesa que ve com un mareig,

en el rostre d’algú que renta els vidres d’un Volkswagen.

En la capa de gel que va cobrint

el mar i el vaixell on li tenies una cambra

guardada. Tot i així, no desapareix,

només es transforma,

és a dir, que potser no mor.

 

Xènia Dyakonova

Dos viatges

Edicions del Buc, 2020

Més sobre l’autora, ací

dijous, 2 d’abril del 2026

KM 11

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

KM 11

 

Tot tremola.

Tremola la mort, tremola la vida.

Tremola la mar i el cel una mica.

Amb la punta dels dits els dies s'allarguen.

S'allarguen les nits, els besos s'allarguen.

I jo al mig,

temptant quilometres

amb un afany de lluita que el temps

s'ha apressat a anar assassinant,

somric.

Sense soroll ni escarafalls.

Perill dins el perill.

 

Aleix Cort

Neoprojeccions/Vora la ciutat dels àngels

Ed. Escornalbou, Reus, 1988 (dins de A ALACANT Els Dimarts Poètics de La Naia 1987-1989. Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1992)

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 30 de març del 2026

ESPERIT, PER NO DORMIR...

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

Esperit, quan tu vetllaves

era ric nostre casal;

era ple de sol i d’aire

i amb les guàrdies al portal.

 

I ara elles són inútils,

que les té preses la son;

i cap hoste no s’acosta,

que tenen llevat el pont.

 

Esperit, ¿en quina cambra

tan pregona t’ets colgat,

que t’és llevada la joia

i les ganes de combat?

 

Part de fora, on galejaves,

el món és lluent i blau;

esbatana les finestres

damunt de ta buida pau!

 

Que la llum entri senyora,

cada raig —so de clarí.

Esperit, per no dormir...

Esperit, ¿on són tes armes

si l’enemic fos aquí?

 

Clementina Arderiu

Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autora, ací

divendres, 27 de març del 2026

RECORD NÚM. 4

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECORD NÚM. 4

 

Coneixíem bé l’entrada al bosc,

però no en sortíem mai pel mateix lloc.

No temíem l’atzar, perquè tanmateix

trobàvem sempre el camí a casa.

A la cruïlla, on el meu present

i el teu endemà es bifurcaven,

dominaves el comiat i jo

em sabia captiu del buit. Patia

perquè oblidassis el retorn, els clars

de l’arbreda i els clars dels nostres cors.

 

Miquel Bezares

Les ablucions

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací