BELLEVILLE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BELLEVILLE

 

Vetlles pel que no succeirà mai

i esbrines debades de quins mecenes

has heretat el pes d’aquest desig.

Mires, tanmateix, la ciutat al lluny,

l’enorme núvol gris que la separa

del cel.

             Distraure el pensament és bo

per reprendre’l, lleuger i sense rèmores.

 

Vindrà algú i des d’ací hi veurà,

com tu, la vida i el silenci de la mà,

i farà esment del verd fosc dels til·lers,

dels joves que lligen damunt la gespa.

El futur va i ve, concís, i efímer

com un foc d’argelaga.

                                            Hem nascut

per a escriure’ns, subjugats pel sentit.

 

Fes perquè el temps madure; després, alça

el trestallador i inunda’t de poesia.

 

Vicent Alonso

Vinces

Cafè Central i Eumo Editorial, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

OBSERVATORI ORNITOLÒGIC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Al fillol Jordi Creus, un cop més

OBSERVATORI ORNITOLÒGIC

1

Colibrí del Canadà

 

De sobte, un colibrí

se’t mostra, cobejant

l’expenedor de nèctars,

les flors que fan conserves

de dolcesa perenne.

Amb musculades ales,

conjugant la fermesa

amb verbs de moviment,

pinta un retrat, suspès

en l’aire per cap fil,

aparentment immòbil.

De la immobilitat

—necessitat obliga—

en fa raó de viure,

malgrat tenir com té

fràgil el cor, propens

a l’ictus, estressat.

Fent convergir, però,

la força i la feblesa

 a fi de subsistir,

es capfica en la feina,

s’abandona —i ho sap:

l’arbre i l’aire el fan lliure,

l’aire i l’arbre el retenen.

 

De sobte, el colibrí

desapareix. I torna,

entre les flors, la calma

activa dels insectes.

 

Collbató, 25-VII/5-IX-18

Jaume Creus i del Castillo

Àrea de descans

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025

Més sobre el autor, ací i ací

PUC NO VEURE RES DEL NOM

 

(Oli de Miquel Orts)

Puc no veure res del nom

 

Puc no veure res del nom, ni dir res de les bondats que ocupen la cambra. Em col·loco el dia com si fos un vestit. Passo la llengua damunt d’un poema. Puc la teva veu, perdre-la de seguida, besar el flanc com si fos guix. Tots els vius són de la meva mida, els vius amb uns forats. En quin moment obrir les pluges?

 

Martine Audet

El meu cap és fort allà on l’altra dansa

Jardins de Samarcanda, 2020

Més sobre l’autora, ací i ací

I QUAN NEIX EL DIA

(Imatge pròpia)

 

I quan neix el dia

 

Ragen les clarors darrere les cases,
s'obre la porta quan no canta el gall.
Encara somies, Polis, la mar?
De bat a bat ja, totes les finestres
guien nous camins que passes esperen,
titubejants, les primeres són verdes
com somriures de nou nat. Perfumades
les ànimes, aclareixes les boires
sota la calma allisada i rodona
sembres presències perquè hi ets tu.

 

M. Magdalena Gelabert

A la ciutat. Palma

Documenta Balear, 2019

Més sobre l’autora, ací

 

SOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 

Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací

EL PALESTÍ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL PALESTÍ

A M. S.

 

I

Recordes

com vaig assaltar el teu obrador al souq de Damasc?

Com sempre assalte la vida

a cops d´un desig transeünt d´esperances

I com els teus ulls m´assaltaren l´ànima?

A cops d´un desert transeünt de silencis

Ho recordes ja?

 

I que refeies l´orografia del teu país a cançons espatllades?

I que volies colorejar-les en la memòria infidel del món?

En la memòria dels qui s´exilien els uns dels altres?

 Ho recordes ja?

 

 II

Amb un punteig sord t´arriben

des de la foscor del temps

les mans tímides de la mare

en l´exaltació del pa

els braços ferms del pare

en el cor de les pregàries

les cames dels germans

aparellant-se a onades violeta

els volteigs de gessamí tendre

en els peus de les germanes

 

I també el primer llamp de primavera

i les primeres ombres d´estiu a migdia

i les primeres bombes

i la primera por

i també el primer tren de l´exili

 

I els carrers camí d´escola

enrere definitivament

i l´arbre de la plaça enfront de casa

i les roses de te enfilant-se per la llinda de la porta

i les teues cametes camí amunt de la tanca

fugint de la mainada

i els genis benèvols de la nit botant a sobre teu

amb fils de contes

teixidors infatigables

bé que ho saps

de Les mil i una nits

 

Ho vas recordant ja tot?

 

III

I recordes quan vaig seure

finalment al teu costat?

I que et preguntava?

I que em contestaves encara innocent

a cops de mà sobre el paper?

a cops d´ulls deshabitats?

 

Recordes

quan vaig descansar dels mots

sobre la solitud dels teus llavis?

Sempre viatgers remots de la còlera

sempre fustigant la por

sempre bandejant caravanes per curses de bogeria

 

I que en la nit els meus dits liquaren el desassossec del teu cos?

I que entre els meus malucs tombares tota la pena?

Ho recordes?

 

I que també en la nit vaig ensumar en la teua pell

la pell de tots els exiliats?

I en el desordre de les teues llàgrimes

les llàgrimes de tots els exiliats?

I en l´escuma del teu rostre el rostre

de tots els exiliats?

I que mentre dormies vaig polsar la teua orografia

ja refeta?

Ho recordes tot?

 

 IV

Et deixe mots amics sense fronteres

mots d´estrangera com tu

forastera del teu poble

foraster tu del meu poble

dugues-los als teus

dugues-los al teu país

a les seues brises blaves

a les seues pedres negres

als seus lliris

 

Al seu desert que sempre t´acompanya

al desert que compartim tots els exiliats

els uns dels altres

al desert definitiu

al que buidarà a cops de sorra la memòria infidel del món

 

Pepa Úbeda

La meua frontera

Editorial Columna, 2010

Més sobre l’autora, ací

[EL COR:]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els infants de l’amor són els més bells
Chamfort

 

El cor: 
−I els infants indesitjats? 

D’un inconegut Olimp, cauen
ànimes solitàries,
d’ulls amortallats, 
de dolor callat...

Que el moll de l’os se sap inestimat: 
només és un, 
amb el cos que, a disgust, l’acull.

La remor amenaçant que dóna vida
excita, però, l’ardorós desig de ser: 
i l’habitant de la cambra dura,
en voler durar, s’endurirà... 

 

Marta Giné Janer

I anem de fred en fred, sense pensar-hi.

Edicions Saragossa, 2016

Més sobre l’autora, ací

EN ACABAT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN ACABAT

 

En acabat, plegar el para-sol,

engiponar-ho tot dins de la bossa;

a les mans, el poal, la pala i el rasclet.

El matalàs, amb les cadires...

L’ardència, en retornar,

de les herbes borreres i l’asfalt,

els plàstics bleïdors del cotxe.

 

No és pas això que en acabat

vols recordar del ritu sinó el gust

salat i fresc de l’aigua, la visió

dels primers mars en arribar

al passeig marítim, l’alegria reflectida

—més que res devia ser la teva—

en el rostre dels pares i germana.

 

O quan, a casa, la pell febrosa s’amorosia

amb les compreses d’aigua amb vinagre

de la mare en la tebior amable de la cambra.

Després de la dutxa,

en acabat, et mostres indulgent

amb aquest bàrbar costum d’anar a la platja

perquè l’avior més infrangible

és la d’haver-se sabut estimat.

 

Josep Cuello Subirana

Bensenes, el temps

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

FRAGMENT DEL 8é CAPÍTOL (10)

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fragment del 8è capítol (10)

 

Feliç qui va ser jove en jovenesa,

feliç qui, quan tocava, ha madurat;

qui, suportant-ho, a poc a poc s’avesa

al fred de viure i a l’edat;

qui, rebutjant quimeres vanes,

no fuig les gernacions mundanes;

qui, als vint, és petimetre i presumit

i, als trenta, es veu casar amb un bon partit

i s’allibera, en fer els cinquanta,

de tots els deutes i els encàrrecs;

qui ateny renom, diners i càrrecs

quan l’hora justa l’hi decanta;

de qui dirà sempre la gent:

en Tal és un senyor excel·lent.

 

Aleksandr Puixkin

Eugeni Oneguin

Club Editor, 2019

Més sobre l’autor, ací

[Traducció d’Arnau Barios]