EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 5 d’abril de 2013

HI HA SOMNIS QUE NO MOREN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Hi ha somnis que no moren. S’obstinen
a ser somnis.
Aliens a la corba de l’esfera
i a les operacions dels astres,
tracen la seua pròpia òrbita immutable
i, en blindades crisàlides, es protegeixen
de l’ordre temporal.
És per això que perduren:
perquè elegeixen no ser.
Negant-se s’afermen,
refusant es mantenen, com flors de quars,
indestructibles, purs, sense deixar-se arrancar
de la seua dorment illa.
Intactes en el temps
són immunes a la devastació
que a cada volta aguaita, inhumana,
a la passió que exigeix i que devora,
a la desobediència i pèrdua
que en les vagabunderies centellegen.
Monedes que l’avar recompta sigil·lós   
Mai ixen del fons de la butxaca.
No ambicionen. No arrisquen. No conquisten.
No pagaran el preu del fracàs,
L’experiència, la determinació,
l’ebrietat o el plaer.
Només són impecables subterfugis.

Ana Rosseti
Punto umbrío
Ed. Hiperión, 1996
Més sobre l'autora, ací.

Traducció del castellà feta per mi. 
Ací trobareu el poema original.

6 han deixat la seua empremta:

Vicent Terol ha dit...

Entenc que parla d'eixos 'somnis' en un sentit positiu? O no està clar...?

Leviathan Ànima literaria ha dit...

M'encanta! Simplement m'encanta! Parla dels somnis d'una manera senzilla però alhora complexa que fa gaudir en llegir-la. Genial.

Helena Bonals ha dit...

Si es fessin realitat possiblement deixarien de ser somnis, és veritat, però a vegades un somni realitzat continua sent somni.

M. Roser ha dit...

És clar, aquests són els més autèntics, sempre són somnis...

Dafne ha dit...

Em reafirmo amb les paraules de l'Helena. per tots els somnis que ens apropen moments de plenitud i són materialitzats, cerquem-ne de nous, que de ben segur en tenim moltíssims!!!

Calpurni ha dit...

I els somnis, somnis són.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada