EMPREMTES

Què diem quan diem poesia? ANTONI FERRER

divendres, 21 de juliol del 2023

LAMENTACIONS DE YĒ SŪ

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Només lamente que ja no siguem

el que érem a la nostra edat florida.

LIU GUO

 

Vells arbres al costat de la muralla

lamenten la tardor dia i nit.

LI BAI

 

Tots els anys he lamentat

no trobar la primavera que se n'ha anat.

BAI JUPY

 

蘇蘇的哀悼

LAMENTACIONS DE YĒ SŪ

 

Sé que amb el pas del temps he perdut capacitats.

Ja no sé calcular la velocitat del desgel

    perquè em solidifique amb la primavera.

Necessite transformar-me en pell

    per a veure la teua nuesa.

He de convertir-me en una paraula per a lluitar

    dins del poema contra la voracitat

    dels engranatges de l’exactitud

    dels exèrcits que s’amaguen rere la llum.

La certesa m’abandona.

Sobrevisc empassant-me les deixalles del temps.

De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum

    que sospira en les nits boiroses; de ferida, a pedra.

No reconec aquest palau de seixanta torres ennegrides.

Però sé que ja és temps de combatre els tigres

que hostilment intenten devorar el meu nom.

 

Jesús Giron Araque

El bosc de bambú

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt!!!
Això és genial: "De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum". El que fas amb la poesia.

Calpurni ha dit...

Moltes gràcies, Helena.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada