(Oli sobre llenç. Miquel Orts)
SI UNA TARDA...
Si una tarda
plou la tristesa i lluen
sota el baf
les carrosseries dels
cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i
el fàstic
de la ciutat humida; si
una tarda
un surt cansat de fer
feina i plou,
i plou la tristesa i plou
tant que els cecs
s’arrufen sota els
portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els
ulls de les nines
boges, els ulls de les
nines lletges!
La letargia, la tarda, la
pluja, la pena,
l’esfondrament general,
el neguen tant a un, que
un s’aferra,
a on sigui, a una cançoneta
grisa i d’amor,
brufada d’esperit.
Una bella història
Edicions 62, 2023
Més sobre l'autor, ací
Entrades
1 han deixat la seua empremta:
Avui, ara plou.
És tarda i va caient la llum
d’un estiu
que encara no vol acabar-se.
Sota l’arbre de l’entrada del parc
arrecerat de les gotes que cauen,
veig passar la gent
sota els bolets humits
dels paraigües de coloraines
i formes distintes.
La pressa és la forma uniforme
que fa circular els passos
xipollejant l’aigua del terra
sota les soles de sabates
i espardenyes molles.
L’estampa plena
d’imatges diverses
té només un sol color,
el de la tristesa muda
que rep el so de fons
de les gotes estampant-se
sobre el terra,
o relliscant-se entre elles mateixes.
Quina tristor m’omple el cor,
però alhora em dóna
una pau incerta.
Avui, ara plou.
I la tristor em surt dels ulls
per caure al terra moll.
qui sap si...
Publica un comentari a l'entrada