EXILIS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EXILIS

La lluna és la meva mare. No és tan dolça com Maria.

Sylvia Plath

 

Hi ha mots que són exilis, llums molt fredes.

Hi ha tants buits infinits que són roents

i ens tornen ombres.

Quan la tendresa corca la memòria,

tots els records reposen

en espais desvalguts.

I amb tot, faig poms de flors del desconsol:

                         Sempre has estat com jo volia

 

Carme Cruelles Rosales

Caldrà la pluja

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací