EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 30 d’agost del 2023

CANÇÓ DE L'ENCONTRE


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó de l'encontre

 

I vine i despulla’m després de despullar-te,
escolta les meues paraules com si fossen ordres,
posa la teua mà dreta sobre el meu sexe,
comença lentament fins que et sentes segura,
després fes-ho amb la boca, excita’t,
ara faré jo, la meua llengua farà gust a ginebra,
tot és qüestió de no pensar, relaxa’t,
abandona’t del món i la consciència,
ara nóta-la dins teu calenta, ets meua,
sent com et penetra amb lentitud i fermesa,
acobla’t al meu cos, mou-te alhora,
sent com augmenten els matisos de plaer
que es deslliguen com batecs incontrolables,
no hi haurà amor en aquesta contesa,
només desig ara que et tremolen les cames,
ara que el plaer ja no et ve de mi sinó de tu,
respira, gemega, insulta’m en la boca,
fins que amb un renec ofegat caiga sobre teu
i el teu cos, que no està fet de fang, tremole.

 

Salvador Iborra

Els cossos oblidats

Onada Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací 

2 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

El darrer vers val per tot el poema.

Calpurni ha dit...

Tot el poema és una meravella.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada