EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 8 de juny de 2010

EL LLADRE DE VERSOS

Amb nocturnitat (les tres de la matinada) i traïdoria he entrat sigil•losament als vostres blogs i m'he aprofitat de part de la vostra creativitat: us he robat un vers. Els he ajuntat, els he amassat, els he combinat... i he parit un poema. Pot ser que siga un monstre, un poema-Frankenstein. Us he de dir que jugue amb un avantatge: no podeu dir que el poema no val res doncs, en certa manera, sou també responsables de la criatura.
Foto: Boris Karloff en "El lladre de cadàvers" (1945), retocada per mi.

Aquesta és la criatura:

Al pou discret de la nocturnitat                  Nebuloses
hi ha ànimes brillants:                                Viatge plural
la nostra petita i radiant llibertat.             [Espai claudàtor]

Perquè la vida és closa
i els camins són barrats                              Novesflors
aquesta tèrbola i obscura nit,                    El bosc dels somnis
que és música avesada,                              Uendos, Greixets i ...
rugeix com un ogre ferit.                            Jaque a la reina

Molt lentament recorde les absències,       L’espill de l’orb
ple d’absències.                                          HAY KU
El vol s'acopa                                               Nausica
sense lluna ni estrelles.                              Onatges
Ni el somni, ni el vent del somni,                Et vaig veure en...
(pedres del temps)                                      Col•lecció de moments
ni temps, ni distància donen resposta.        Rebaixes

Un cel de plom,                                            Ara mateix
immensament blau,                                     Sol de mitjanit a ...
emmetzina el raig tardà.                             Poesiaula
Dies, dies i més dies...                                 Núria Aupí
El temps matà un altre cicle.                       A encesa de llum
Hui ja no té importància.                             A orillas del mar de...

Mentre els sons del mar
poleixen la platja                                   Cupressus sempervirens
o la immensitat del mar                               Tens un racó dalt...
abans d'expirar,                                           Papallones en la llum
a la finestra mutable                                    Poesia endins
(contrallum de la memòria),                         Poètica compartida
espurnejant,                                                A la llum d’un fanalet
un xiquet somriu.                                         Nadie en los yermos

Espere que no us haja molestat aquesta llibertat que m'he pres. Solament és un joc. Els que no heu estat atracats no esteu lliures que això passe: recordeu que el criminal sempre torna als blogs del crim.

19 han deixat la seua empremta:

Pilar ha dit...

Et felicito per haver escollit molt bé els pedaços de la teva criatura. M'encanta!

Francesc Arnau ha dit...

Això no és robar... És el que fem tots quan escrivim alguna cosa. Agafem una mica d'ací, una mica d'enllà... Et voilà!
Salut!

onatge ha dit...

Jesús, gràcies per haver entrat a casa meva teua, la veritat és que no et vaig sentir... Una bona tasca.

Salut camarada.
onatge

Albanta ha dit...

Genial!! segur que ningú es molesta per aquest robatori.
Salut!!

Olga Xirinacs ha dit...

Si els blogs vessen poesia, és just beure'n.

Francesc Mompó ha dit...

És una bona idea. M'ha agradat molt el títol. I m'afig al que diu l'Olga, uns mots per a uns llavis assedegats.
Salut i Terra

novesflors ha dit...

Ets un geni joganer! M'ha encantat. Et done permís perquè em robes sempre que vulgues, si els resultats han de ser aquests. :)

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Fantàstic!
Lladres així és el que necessitem i no els del Fons monetari internacional

Julio Fidel ha dit...

Eres el buen ladrón... ¡Ladrón!
Te me has adelantado. Después de haber patentado mi "blogurtera" mi siguiente paso era patentar tambien el "bricoblog" pero veo que llego tarde.
Aquí el que no corre vuela, menos el caracol.
Con motivo de la muerte de Miguel Delibes, entre lo mucho que se habló de él en esos días, hubo una de sus frases que me llegó especialmente:
"Escribí de gorra". El idioma estaba ahí para tomarlo y usarlo. "¡Úsame!", solía decirme un amigo."¡Ab úsame!", digo yo ahora. Los piratas tomamos lo que necesitamos y dejamos nuestros cofres abiertos para que otros tomen de ellos nuestras joyas o nuestras baratijas. Y los ladrillos de nuestras ruinas están para ser recuperados y usados en la construcción, si no de templos, por lo menos de chimeneas donde podamos encender un fuego pues ya se sabe que... "donde haya lumbre y vino tengo mi hogar".
Y, por último, una frase que ésta sí que es piedra angular en la construcción de templos:
"Lo que no se da se pierde"

Un abrazo, Jesús...
(siempre me acuerdo de aquel libro olvidado en el fondo de la estantería de la biblioteca que nunca fué solicitado...hasta que llegó la mano amiga de aquel a quien estaba destinada su lectura...)

Julio

Amanda ha dit...

Preciosa la composició i una gran idea.M'encanta.
Gràcies per escullir-me entre les teves víctimes, no només no em molesta sino que t'ho agraeixo, vist el resultat.
Felicitats, no deu ser fàcil fer-ho.
Una abraçada

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

M'ha agradat molt aquest acte delictiu!!

Després d'açò, eres com el Robin Hood de la blogsfera :P Gràcies per fer-nos a tots un poquet més rics.

B7s!

CALPURNI ha dit...

Gràcies a tots i totes per la vostra comprensió.

Salut i poesia!

Carme ha dit...

Ei! que jua veig que arribo tard, però m'afegeixo als altres comentaris. Bon robatori i bon resultat!

A mi m'agraden molt aquests jocs! Gràcies!

fanal blau ha dit...

Jesús...ja veus que començo esgarrapant-li hores al dilluns, i malament, que d'aquí a no res hauré de dansar!
M'ha agradat moltíssim que manllevis algun mot i en facis poesia!
Gràcies, moltes gràcies!
Una abraçada!

CALPURNI ha dit...

Carme, Fanal blau, gràcies també a vosaltres per la vostra comprensió.
Fanal espere que ho t'hages cansat molt.
Salut, poesia i dansa.

el iosu ha dit...

Aunque tarde, no puedo evitar agradecerte esta deliciosa ensalada de versos

una abraçada

CALPURNI ha dit...

Iosu, nunca es tarde si la visita es buena.

Una abraçada per a tu també.

Príncep de les milotxes ha dit...

Ets un crack Calpurni; moltes gràcies i m'ha agradat la criatura.
Ànims!

CALPURNI ha dit...

Gràcies Príncep, em sent com un jugador de bàsquet. Procuraré que la següent criatura isca millor.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada