RENTADORA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Rentadora

 

El dia que morires em vaig comprar una rentadora.

En obrir la porta

se’m mullaren els peus,

l’aigua m’agafà per sorpresa.

Ja ho saps, rius blaus em recorren el pit,

la mar se’m desborda a la boca.

Fou aquell cop, mirant la mar des de l’escotilla de la rentadora

entre el sabó i els draps bruts,

que vaig saber que t’havia arribat l’onada.

A l’instant, vaig ficar les mans en l’aigua ensabonada,

et vaig cercar debades entre la roba.

Vaig plorar amb la boca

amb les orelles amb el llombrígol,

vaig plorar amb les mans amb tota la pell.

D’aleshores ençà, rius morts em recorren les venes

i tinc una rentadora nova.

 

Leire Bilbao

Scanner

Ed. Susa, 2011

Més sobre l’autora, ací

ROYAL DANSK

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Royal Dansk

 

Etxea utzi duzula kontsidera daiteke

gurasoeneko sukaldera sartu eta

platerak,

edalontziak,

galletak…

non dauden ez dakizunean.

 

Pertsonekin ere halaxe gertatzen da.

 

---

 

Royal Dansk

 

Es pot considerar que has deixat la llar

quan en entrar a la cuina de casa dels pares

no saps on són

els plats,

els gots,

les galetes...

 

Amb les persones passa el mateix.

 

Oihana Arana

Més sobre l’autora, ací i ací

[Traducció de Jon Elordi]

 

EL DARRER GLOP

 

(Imatege no identificada presa de la xarxa)

El darrer glop

                                                      A A.M.F.

 

Avui que no som vells ni ho serem mai,

avui que no som joves com per creure

que un temps hem estat joves, avui veim

els dies consumits en un cendrer.

La pàgina marcida del quadern,

tot taques i cremades

ja no en vol ni una lletra de nosaltres

que fèiem comptes clars d’escriure-hi vida.

Les fletxes d’al·lotells, corquim d’albó

són osques al tasser d’un bar de poble

on hem libat l’edat de la innocència

al déu desconegut que era dels nostres.

Se’ns han tacat les pàgines cendroses

on hem admès que no hi sabrem escriure

els nostres noms de vell que s’ha mort jove.

Quan l’últim glop ens ha escampat la tinta

hem vist que claudicar de l’existència

tal volta és més honrós que ser-hi en blanc.

 

Miquel Àngel Adrover

Ara he vist passar una mèrlera

AdiA Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

IRIS

(Imatge Pròpia)

 

Blaus ulls de l’aire

Maria Beneyto

 

IRIS

 

Mar que et concentra.

Aigua on jugues inclinant-te.

 

Estàs en els ulls i en l’horitzó,

dins meu vora el cel.

 

I torne a preguntar-me

els ponts, els camins,

els cromatismes per on llaces

els espais distants.

 

Tot minva i es projecta

En les immensitat de l’iris.

 

Berna Blanch

Etèria, tractat sobre la llum

Ed. Neopràtria, 2024

Més sobre l’autor, ací

[AMIGA NIT, ...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Amiga Nit, conhort que tant delejo!
Jo dic adeu als afers, m'acomiado dels companys de brega, tanco
la porta de la casa i les finestres, i resto sol a la cambra
i penso en tu, dolça Nit, la bona amiga de sempre.
Amb tu m'arriba el silenci, la quietud, la serenor,
com una medecina per al cor atropellat, per a la ment esgotada.
I respiro en tu, clara Nit, després dels adeus a les hores trepidants,
als afers feixucs, als oblits dels qui estimo, i resto sol amb tu,
tendra Nit, que em regales tanta pau i tanta companyia.
Al defora, a l'espai, contemples, com jo, el despullament dels arbres,
ara que som a la tardor, el vol trist de les fulles grogues
que tusten els vidres, les primeres neus als cims airosos.
Vine al meu costat, amiga Nit, i en silenci esguardarem les flames
dels tions encesos a la llar, sense pares, ni fills, ni amics de l'ànima!

 

Lluís Albalate

La Nit: Plenitud de llum

València: Autoedició, 1993

Més sobre l’autor, ací

AFERRAR-SE AL VENT AMB LES DENTS

(Les  filadores. Velàzquez)

Aferrar-se al vent amb les dents

El que no hi és no es pot tocar,

però et pot mossegar. Tantes coses parlen

quan callen. El rostre del capitell del claustre

està enfadat, com si li retragués a l’escultor

haver despertat la pedra.

La catedral, imponent buldog a l’aguait

que guarda la casa de l’amo, i aquest blau

gentil que fa del cel una porcellana tan fràgil.

Respirar és vidriós, un miracle imperceptible

i no te n’adones, la vida et tapa la vida.

De vegades hi ha esperança, petita flama

que encén una cigarreta i la punta titil·la,

estel fugaç a peu pla; demana un desig.

El que no hi és no es pot tocar, però

pot mossegar-te: ofereix-li el coll, i l’ànima.

Sigues el comentari d’aquell avi embadalit

davant Les filadores de Velázquez:

Pots veure-hi fins i tot l’aire, i això és dificilíssim.

Anna Bou Jorba

Aferrar-se al vent amb les dents

Godall Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

[HEM DEIXAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 [...]

4

 

Hem deixat l’Arnau al bell mig de l’escala.

Però aviat el llum s’encendrà

i seguirà baixant com si no passés res.

Sortirà per la porta i creuarà el carrer.

Si això fos una aventura, acaba de començar.

De fet, però, només és el final.

Mireu com va, decidit, a rentar la roba

i no sap que avui, de fet, morirà.

[...]

 

Adrià Targa

Arnau

Edicions Proa, 2024

Més sobre l’autor, ací

ARDIT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ardit

 

No t’espanti

si la lluna cau als nostres peus

i s’esmicola: farem cuques de llum

amb les deixies mentre aguaitem

el satèl·lit de recanvi

que tenim emparaulat amb l’univers.

Cèlia Sànchez-Mustich

Si creus que hi soc. Poesia 1989-2021

Pagès Editorial, 2024

Més sobre l’autora, ací

PÈNDOL

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Pèndol

 

Subterrani i clandestí

cabdell de vida,

cruix

al cantell

de l’alba o la podridura.

 

Amanda Bassa

Llavor

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autora, ací

[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]

 

( Fotografia de Jürgen Fälchle)

II

 

Vindrà l’hora de jutjar-me

i hauré estat els meus versos i esborralls:

una joguina plàstica, un glavi

de tall capriciós i fugisser

que voldria escriure

sabent-me carn d’oblit i melangia.

Llavors,

em reconeixeré en aquest ofici

de penitència, sense complexos

ni obligació verbal

de provar-me, de mostrar-vos

aquesta sang que vessa dels meus dits.

Llavors,

lliurada, la sentència final

–tan vostra com de ningú,

caurà com un eclipsi caut i tebi

miratge real on la mort és morta

i jo mor assaciat

d’ensopiment entre jardins i fonts

d’aigua envidreïda.

Paradís o masmorra. Felix culpa!

només romandran els somnis.

Andreu Blai

Nimfeu

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací