LES LLAVORS SÓN INVISIBLES

 

(Il·lustració de Sebastià Dénia)

Les llavors són invisibles

 

Les llavors són invisibles,

dormen dintre de la terra,

preparen les seues vides

mentre que dura l’espera.

 

Un dia per fi desperten,

allarguen al cel els braços,

badallen i es deixondeixen

i fan els seus primers passos.

 

Brotaran al meu jardí

cada dia noves herbes

i jo hauré de descobrir

si són bones o dolentes.

 

Deixaré créixer la rosa

perquè és inútil i és bella,

em regala el seu aroma

i m’allunya la tristesa.

 

Vigilaré els baobabs,

que no arrelen en la terra,

no siga que es facen grans

i em foraden el planeta.

 

Eva Dénia

El color del blat

Bromera edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

[NO SE SEPAREN DEL TOT...]

 

(Fotografia de Miguel David)

No se separen del tot

 —volia creure—

les ànimes que han estat juntes

a través de les mans.

No se separen del tot

—em semblava percebre—

les ànimes que a través de les mans

han mesclat els seus destins,

perquè en les mans hi ha una llum

molt petita,

molt tènue,

però forta com la mort.

 

Raimon Àvila Castells

Estranya sort

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

[DESITJO LES COSES...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desitjo les coses
que em faran mal:
omplir el càntir,
escopir damunt la ferida,
obrir els punys i
                                           apamar-te
mentre em mires igual que ho faries
si fos una vella amant
que només recordes de matinada.

 

Raquel Casas

El foc del heretges

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

[SENTS EL TEU PROPI NOM...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sents el teu propi nom com la reverberació

de la llum

del foc

sobre una multitud de nens

que vaguen

bojos

per la ciutat

desfeta El silenci et talla les cames

el vent

doblega

les ales dels ocells.

 

Antònia Vicens

Agafa la teva creu

LaBreu Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

FRESC

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fresc

 

Si em fóra dat d’escriure com escriuen

les poetes, ho faria amb els colors

exuberants i xops de la vesprada

que em regalima, a tall de vena oberta,

cuixes avall, fins als turmells i més

avall encara.

                         Sobrevisc com puc,

i una nit rere l’altra, amb la cadència

constant i lúbrica d’una ungla esmussa,

rosego el guix que em revesteix

de cap a peus i enalteixo la dona

primigènia, que duu tot un món,

ben assegut, damunt dels seus malucs.

 

Eva Baltasar

Atàviques feres

Cossetània Edicions, 2009

Més sobre l’autora, ací

[QUÈ EN FAREM DE L'AVIDESA...]

 

(Imatge pròpia)

Què en farem de l’avidesa

ara que ja són tots morts,

els petits desitjos,

els versos agosarats

escrits tan a correcuita?

Hi ha edats que són teves,

edats per als altres,

i edats que no pertanyen a ningú.

Les arrosseguem i prou,

ni feixugues ni lleugeres,

conscients que desapareixen

a poc a poc

com la boira a la Mussara.

Carretera avall.

 

Daniel Recasens Salvador

Era només la boira

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

BELLEVILLE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BELLEVILLE

 

Vetlles pel que no succeirà mai

i esbrines debades de quins mecenes

has heretat el pes d’aquest desig.

Mires, tanmateix, la ciutat al lluny,

l’enorme núvol gris que la separa

del cel.

             Distraure el pensament és bo

per reprendre’l, lleuger i sense rèmores.

 

Vindrà algú i des d’ací hi veurà,

com tu, la vida i el silenci de la mà,

i farà esment del verd fosc dels til·lers,

dels joves que lligen damunt la gespa.

El futur va i ve, concís, i efímer

com un foc d’argelaga.

                                            Hem nascut

per a escriure’ns, subjugats pel sentit.

 

Fes perquè el temps madure; després, alça

el trestallador i inunda’t de poesia.

 

Vicent Alonso

Vinces

Cafè Central i Eumo Editorial, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

OBSERVATORI ORNITOLÒGIC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Al fillol Jordi Creus, un cop més

OBSERVATORI ORNITOLÒGIC

1

Colibrí del Canadà

 

De sobte, un colibrí

se’t mostra, cobejant

l’expenedor de nèctars,

les flors que fan conserves

de dolcesa perenne.

Amb musculades ales,

conjugant la fermesa

amb verbs de moviment,

pinta un retrat, suspès

en l’aire per cap fil,

aparentment immòbil.

De la immobilitat

—necessitat obliga—

en fa raó de viure,

malgrat tenir com té

fràgil el cor, propens

a l’ictus, estressat.

Fent convergir, però,

la força i la feblesa

 a fi de subsistir,

es capfica en la feina,

s’abandona —i ho sap:

l’arbre i l’aire el fan lliure,

l’aire i l’arbre el retenen.

 

De sobte, el colibrí

desapareix. I torna,

entre les flors, la calma

activa dels insectes.

 

Collbató, 25-VII/5-IX-18

Jaume Creus i del Castillo

Àrea de descans

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2025

Més sobre el autor, ací i ací

PUC NO VEURE RES DEL NOM

 

(Oli de Miquel Orts)

Puc no veure res del nom

 

Puc no veure res del nom, ni dir res de les bondats que ocupen la cambra. Em col·loco el dia com si fos un vestit. Passo la llengua damunt d’un poema. Puc la teva veu, perdre-la de seguida, besar el flanc com si fos guix. Tots els vius són de la meva mida, els vius amb uns forats. En quin moment obrir les pluges?

 

Martine Audet

El meu cap és fort allà on l’altra dansa

Jardins de Samarcanda, 2020

Més sobre l’autora, ací i ací

I QUAN NEIX EL DIA

(Imatge pròpia)

 

I quan neix el dia

 

Ragen les clarors darrere les cases,
s'obre la porta quan no canta el gall.
Encara somies, Polis, la mar?
De bat a bat ja, totes les finestres
guien nous camins que passes esperen,
titubejants, les primeres són verdes
com somriures de nou nat. Perfumades
les ànimes, aclareixes les boires
sota la calma allisada i rodona
sembres presències perquè hi ets tu.

 

M. Magdalena Gelabert

A la ciutat. Palma

Documenta Balear, 2019

Més sobre l’autora, ací