Cant III
Potser ja ho he vist clar:
allò que no pertany al temps,
sempre ens corglaça,
en talla l’alè, ens eximeix de viure.
I així, presoner d’una burda xerrameca,
he descobert que la vida és somni
I, he creat, pres, remei en el silenci
per retrobar un Ofici de Ventades Noves.
Ofici de Vantades Noves
Editorial Neopàtria, 2024
Més sobre l’autor, ací
Es va entregar el teu cos a la ciència.
No. De fet, el teu cos no és ningú. El teu cos té
nom, però no és ningú. El teu cos es va deixar enrere a la vall closa, una
mera resta necessària de l’espigoleig arqueològic.
En digueren STRAPPO.
(Estripar.)
Membrana pètria. Cuir calcari. Finíssimes
despulles epidèrmiques. A contrapel, el tapís de pedra es
va desprendre de la seua carn original.
Es va entregar la teua pell a la ciència. Es va
posar al servei de la nació. Al servei de la identitat
comuna, de la majúscula, de l’afirmació, del mirall, de la renascuda
convicció romàntica.
Strappo
seguit de Pare Aforístic o Galatea a la paret
Adia Edicions, 2024
Més sobre l’autora, ací
Avui tot és un batiport que no duu enlloc. Sota
el ceptre del sol la mar és un remuc de barra
closa. La bandera del port, un pedaç terrós i brut
damunt un mariner displicent. Tot és un paisatge
estroncat i curull de tedioses anatomies. Salabres
encarcarats, llisses abaltides i un cranc brutal.
Hi ha dies que són com un tall obert dins els llavis
de l’aigua. La veritat més límpida sempre fa por.
Dic Mar
Adia Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
No hi ha cap veu
ni manllevada ni pròpia
que escrigui els meus poemes,
només
aquesta sorda afonia miserable,
un escanyament d’aigua embravida
atrapada entre les roques
–el salt final, en brut
i al capdavall
un toll quiet i lent
que malmeten turistes de diumenge.
I tanmateix
callar no ha estat mai una opció,
sinó perviure
en la gorja estreta.
Trobar-hi el crit.
On fugirem, amor
Godall Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
Sola a l’hivern
Quan tot sembla inevitablement fals,
mentres el món ressona en la llunyania,
i el cel és com l’orella d’un déu sord;
quan el blanc pur somica com el zèfir,
mentres els arbres semblen silents i espargeixen
llavors, penses en el teixó al seu cau,
en tots els caus confortables i eixuts,
i en les raboses que esquincen conills,
remenen la cua molsosa i flonja,
i en els llobatons que la lloba es mira
juganers, però ja amb feres pupil·les,
amb l’olor d’haver menjat carn ardent.
L’udol
de la lloba
Edicions del Buc, 2024
Més sobre l’autora, ací
És així
No és entendre
El que la vida t’ofereix i t’arrabassa.
És acceptar i assumir que és així,
que sempre serà així.
Entrebancar-se
Caure
Alçar-se
Estimar
Agrair
I seguir.
Clarianes
Onada Edicions, 2024
Tan terrible
Tan terrible com el poema
que ha perdut la música,
tan terrible com l’etern foc dels déus
que no serà mai cendra,
tan terrible com la paraula,
com l’escletxa del malson
per on s’escorre l’infecte orí que mulla
els blancs llençols de la nit.
Tan terrible com l’iceberg a la deriva
de la mort.
Tan terrible com l’amor:
un destí sec de sols
arrencat a les arrels de l’ombra.
El
llamp en la lluerna
Perifèric Edicions, 2021
Hibisc
de foc
A Luís
Alpera, in memoriam
Surant enmig del naufragi,
la nit reconeix una llum estesa
dins un últim horitzó d’illes blaves.
És el foc qui les crea des de l’aigua,
o és el miratge d’un desig ocult?
Acceptem el repte:
l’incendi és dels hibiscos que s’incendien
per la ruta d’un cel voluptuós.
Assumim el buit:
són flors plantades en una metàfora
que origina els colors d eles paraules.
Surant enmig del naufragi,
l’hibisc de foc ens podria salvar.
La llum
mirada
Perifèric Edicions, 2023
Més sobre l’autor, ací
INÈRCIA RETROACTIVA
Has pres un punt de tu
i el descabdelles
i no saps què diràs –massa fumassa
empaitant la claror del pensament,
ermant el principi de llum
que amb la nit s’inicia.
Talment el crit
del batec que dispara la sang,
abeurat amb excés
en la boira del goig. Un punt
de tu no té camí
tret del que torna enrere.
Cantaments
Onada Edicions, 2010
Més sobre l’autor, ací
orbs hem navegat un a un
els teus carrers
i tant ens hem reblerts de tu,
habitacle del silenci,
lleu esbós del gest,
que trepitjarem tot els teus murs
fins que irrevocablement vençuda
atenyeràs la platja de càlida arena
que a dentegades hem bastit
perquè hi reposis
per sempre més.
La
ciutat del tràngol
Tres i quatre, 1979
Més sobre l’autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
