EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dimarts, 25 de febrer del 2025

LA INDÒMITA

 

(Eva de Lucas Cranach el Vell)

La indòmita


Una dona caminant per un carrer

que ningú més no pot trobar.

Una dona profundament boja

i lliure, així, sense metàfores.

Raquel Casas

 

Lilith soc jo i Eva és la impostora.

Qui és ningú per dir-me que el paradís ja no em pertany?

Qui és aquest home de fang que, com un porc,

s’arrossega?

Qui és aquest Déu a qui només ell deu obediència?

Lilith soc jo i Lilith és la serp amb qui m’enrosco i follo.

Lilith som. Vols venir amb mi i deslligar-te?

 

No ho sabeu. Però l’Edèn crema i els gessamins són de cendra.

No ho sabeu encara. Però el paradís és la foscor.

Jo cavalco a llom del diable i soc la Senyora d’aquesta terra

que reguem amb la vostra sang.

Quan acluqueu els ulls, us pot salvar un pacte.

La llibertat és saber que no serem.


Lídia Gàzquez

El vant farà dissabte

Ed. Fonoll, 2025

Més sobre l'autora, ací


dissabte, 22 de febrer del 2025

[FUIG...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fuig

en una apnea

del meu ventre– vull que fugis

no que surtis–

fugir és més

de pressa.

Vull que fugis perquè m’enfadaria estar encara

donant ventre

recer

al nadó confús. 



Martí Berlanga

Quadrupèdia

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 19 de febrer del 2025

TIGRE GATITO / TIGRE GATET

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tigre gatito

 

Hay un tigre en casa que quiere comerme

y me hace llorar.

El tigre está siempre rugiendo

y siempre arañando.

Tiene los colmillos grandes como nunca se han visto,

las uñas afiladas como nunca se han visto,

los ojos locos como nunca se han visto.

Cuando el tigre me ataca y me muerde

yo sangro entera,

el cerebro me sangra,

el pecho me sangra,

los ojos me sangran,

las manos me sangran,

 

Y al verme casi muerta,

el tigre se pone triste y se hace gatito:

maulla,

me lame las heridas,

acerca su lomo para que ponga allí mis caricias.

 

----

Tigre gatet

 

Hi ha un tigre a casa que vol menjar-me

i em fa plorar.

El tigre està sempre rugint

i sempre esgarrapant.

Té els ullals grans com mai no s’han vist,

les ungles esmolades com mai no s’han vist,

els ulls bojos com mai no s’han vist.

Quan el tigre m’ataca i em mossega

jo sagne sencera,

el cervell em sagna,

el pit em sagna,

els ulls em sagnen,

les mans em sagnen,

 

I en veure’m quasi morta,

el tigre es posa trist i es fa gatet:

maula,

em llepa les ferides,

acosta el seu llom perquè hi pose les meues carícies.

 

Alba Flores Robla

Digan adiós a la muchacha

Ediciones Rialp, 2018

Més sobre l'autora, ací


[Traducció al valencià de Jesús Giron Araque]

diumenge, 16 de febrer del 2025

[JA SABEU EL CAMÍ...]


(Foto:© Josep Nuet Badia, 24-VIII-2005)

 

ja sabeu el camí

d’esbarzers i d’ortigues


obert a la carn

obert amb la carn

amb la carn ben oberta


sentiu el que ens diuen

des del sotabosc?



Toni R. Juncosa

El tel de l'elegia

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

dijous, 13 de febrer del 2025

[VOLER UNA CASA]

 


(Imatge pròpia)

Voler una casa.
Volar un parlament.

 

Voler unes ales.
Volar una barana.

 

Voler una obaga.
Volar una espelma.

 

Voler un petó.
Volar una platja deserta.

 

Voler un trepant.
Volar un llibre d’història.

 

Voler un carret.
Volar la mort.

 

Voler molt més.
Volar més alt.

 

Voler, volar,
la dislèxia del desig.



Eva Ortega Puig

Amb la melsa a la butxaca

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací

dimarts, 11 de febrer del 2025

[EL GEL EN LA MIRADA]


(Detall del "Tríptic de la passió" de l'obrador del Bosch)

El gel en la mirada. Cinc dits

de ràbia que acaricien l’estilet

suen sobre el cuir calent

de la beina i rellisquen sobre

                  l’eix cert de la mort.

I la nua gorja del que espera

en el sec desert de la ignomínia.

I el cos escapçat que jaurà

    sobre l’arena

                  desolada de la memòria.




Jesús Giron Araque

Tríptic de la passió

Trancatimos Editors, 2022

Més sobre mí, ací i ací


dissabte, 8 de febrer del 2025

PEDRA LLIURE

 


(Imatge pròpia)

Pedra lliure

 

També són misticets

aquells pensaments que

frunzeixen el seny

dels que fereixen

amb llurs pistoles

la pedra lliure.

 

El còdol restarà enfonsat

sota el teu pit de mamífer.

 

La teva música,

inhòspita, humida i encisadora,

perpetua el concili

del fàstic i de l’agonia.

 

El bell mig esguard

de qui ha traït la follia

i les pors fútils de la daga.

 

Sense dissipar l’anhel

frueixes joiosa en el cel de l’apatia.

 

No pot haver-hi cap treva

amb qui ha malmés

l’acció d’afeixugar-te el cor.

 

Mar Navarro Llombart

Navegant de pors quotidianes

Universitat de València – Edicions 96, 2024

Més sobre l’autora, ací i ací

dimecres, 5 de febrer del 2025

COBLA

 


(Imatge pròpia)

Cobla

 

Tota paraula neix d’un llarg anhel

que s’afina en el torb i empeny l’allau,

i en fondre’s busca el riu i n’és l’esclau,

fins que s’hi espilla, infús, el blau del cel.

Gran risc és barbollar, prop del parany,

perquè enllà del parlar foscant i estrany

llengua evident es gira en desengany.

 

La llum volàtil fuig, en l’airecel,

mes si l’escrius, el somni es torna brau

i t’és diví l’atzar que tira el dau

i en lloc del sis concita un bell estel.

Si vols remoure el rastre de l’engany

tot serà absurd, privat de foc i afany,

i trist viuràs, com qui s’aboca al plany.

 

La parla és la masia del rebel

que baixa al gorg, pels balços de l’afrau,

i del casull ronyós en fa palau

i del deliri acerb raó de mel.

El cant deleja el gorg que ve d’antany.

No en veus les clares aigües? Fes-t’hi un bany.

Poua’n el fons. I crea, amb mots, l’estany.



Lluís Calvo

Vitralls

Edicions Proa, 2025

Més sobre l'autor, ací 

diumenge, 2 de febrer del 2025

MIRA'T

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mira't

 

Com un badall de ca.

Vagareges per l'avinguda

elementalment.

Exhibeixes l'escalfor

de ton cor per

quatre rals

a punyalades.

 

Si fa no fa, com les costes verges

                                           ferides de cales. 

 

Xesc Alemany Sureda

Pòtol

Edicions del Despropòsit, 2019

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 29 de gener del 2025

FLOR EPIDURAL

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Flor epidural

 

Adore tots els líquids que fan,

del meu cos cràter, una improvisada

i infinita

cascada

Amb cada gota insubornable

vaig omplint el buit que m’espanta,

la balma invisible on encara puc desnàixer.

 

Begonya Pozo

Arrel

Godall Edicions, 2024

Més sobre l’autora, acíací