FUISTE / VAS SER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

FUISTE

 

Fuiste una avenida de álamos

en el tiempo en que la memoria

proyectaba puentes y senderos

ovillando imágenes del recuerdo desatado.

 

Fuiste mar y malecón, paseo líquido,

río de húmedo silencio y atardecer sonoro.

 

Fuiste un sueño que meditaba las horas

habitadas de tu presencia inexcusable.

 

Fuiste la razón de lo que fui

y hoy solo huyo de lo que fuiste.

 

A través de esa avenida,

de ese mar,

de ese río,

de ese sueño,

ya sin razón de lo que fui o fuiste.

---

VAS SER

 

Vas ser una avinguda d'àlbers

en el temps en què la memòria

projectava ponts i senders

cabdellant imatges del record desfermat.

 

Vas ser mar i moll, passeig líquid,

riu d'humit silenci i capvespre sonor.

 

Vas ser un somni que meditava les hores

habitades de la teua presència inexcusable.

 

Vas ser la raó del que vaig ser

i hui només fuig del que vas ser.

 

A través d'aquesta avinguda,

d'aquest mar,

d'aquest riu,

d'aquest somni,

ja sense raó del que vaig ser o vas ser.

 

Juan Antonio Millón

Paisaje desde el sueño

Brosquil edicions, 2008

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció meua al valencià]